València en flames

per Eduard Ferrando

Columnistes

Un dels manifestants ferit per un cop de porra al cap
Un dels manifestants ferit per un cop de porra al cap | À Punt

Hi ha que defineix l’Estat espanyol com l’estat del benestar, d’altres parlen d’un estat de dret que garanteix que la ciutadania puga gaudir de la seua pròpia llibertat, molts també diuen que és l’estat més multicultural de la Unió Europea i finalment els principals representats s’ufanen d’ocupar el lloc 22 en la patètica classificació que publica el The economist de les “millors” democràcies del planeta i, encara, es consideren una “democràcia plena”.

I aleshores u mira les xarxes socials i veu com l’ensinistrament a què està sotmès l’estament policial de l’Estat no deixa de ser una cafre paròdia del que diu la gent gran que patia durant el mandat de l’inefable Franco. Una prova més que, a més de la puta pandèmia que tots coneixem, actualment en patim una altra que es transmet ideològicament i es manifesta amb virulència normalment entre la població més crítica amb les formes del sistema i capaç de manifestar-se pacíficament contra allò que considera injust. La simptomatologia presenta un patró molt definit: hematomes diversos produïts per les agressions dels agents vírics que la transmeten i possible pèrdua del globus ocular.

 

 

Més enllà de la desafortunada comparació, no hem de permetre que una mediocre horda de polítics passius només actue de cara a la galeria i siga incapaç de reaccionar contundentment a tota aquesta allau d’agressions que està patint el nostre poble. Uns atacs pepretats des de les institucions i executats per part d’uns cossos de seguretat repressius, amb la concisa ordre de rebentar per la força qualsevol manifestació que faça trontollar els bastiments del seu feixista sistema.

Obrim els ulls ja, per favor. No poden quedar impunes les agressions amb què la policia castiga la ciutadania, perquè, entre moltes altres coses, és una mostra patent de la repressió que patim per part d’una pandèmia policial que hauria d’avergonyir intensament els qui, al cap i a la fi, són els responsables de tanta violència. I malauradament, ens estem malacostumant a unes imatges que formen part de la perspectiva vital que tindran els nostres fills i filles.

Ara per ara no ens en queda una altra que fer-los front. Són una colla de covards que campen armats pels carrers del nostre cap i casal amb llicència per a lesionar, amb impunitat per decidir a qui mostren una empàtica connivència i a qui castiguen sense fel, perquè per una irònica casualitat, els qui pateixen la pandèmia sempre són els mateixos.

Cal demanar responsables, cal exigir que la delegada d’un govern que no tots volem i que atia l’odi amb les seues depriments declaracions, marxe ràpidament de la nostra terra perquè no ens respecta com a poble, cal que identifiquem immediatament qui és el nostre enemic real… en definitiva, cal que ens reconciliem com a poble per a reprendre la força i combatre la ràbia.

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací