Joaquín Agrasot, un pintor internacional

El Museu de Belles Arts de València dedica una exposició a l'artista oriolà a penes un any després del centenari de la seua mort

per NLV

Cultura

Joaquín Agrasot, «Bacus jove» (detall), ca. 1872. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de València
Joaquín Agrasot, «Bacus jove» (detall), ca. 1872. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de València

«Joaquín Agrasot, un pintor internacional» és el títol de l'exposició que el Museu de Belles Arts de València dedica al pintor d'Oriola (el Baix Segura). La mostra, a cura d'Ester Alba Pagán (professora d'Història de l'Art de la Universitat de València) i Rafael Gil Salinas (catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València) i produïda pel Consorci de Museus, es va inaugurar aquest dijous a les sales Joanes i Ribalta d'aquesta institució i es podrà visitar fins al 23 de maig. 

L'exposició reuneix més d'un centenar de peces procedents de 35 col·leccions públiques i privades, entre les quals el Museu del Prado, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí», el Banc d'Espanya i els museus de belles arts de Màlaga, Múrcia, Còrdova i Bilbao, a més de les col·leccions dels museus de belles arts d'Alacant, Castelló i València, entre altres.

 

Pablo González Tornel, Carmen Amoraga i José Luis Pérez Pont en la presentació de l'exposició

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, va assenyalar en la presentació «la importància de la recuperació d'artistes de l'art clàssic valencià que fomenten el coneixement i fan valdre el nostre patrimoni artístic» i va destacar «l'oportunitat de contextualitzar les col·leccions dels museus valencians per mitjà de l'obra d'aquests artistes, juntament amb peces procedents d'altres institucions i col·leccions espanyoles». 

Així mateix, el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, hi va afegir que aquesta mostra, que es va presentar el 2020 al Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant, i que viatjarà pròximament al Museu de Castelló de la Plana, «és fruit de la col·laboració entre el Consorci de Museus i els tres museus de belles arts».

 

Joaquín Agrasot, «Autoretrat», 1867. Oli sobre llenç

La trajectòria de Joaquín Agrasot 

Joaquín Agrasot (Oriola, 1837 - València, 1919) va realitzar els seus estudis a València, on va tenir com a mestre de pintura a Francisco Martínez Yago, pare de el també pintor Salvador Martínez Cubells. Poc abans de complir els vint anys, el 1856, Agrasot va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

A l'Exposició Provincial d'Alacant del 1860 va presentar diverses obres, com ara El sacrifici d'Isaac, L'educació de la Verge i diversos paisatges, i va obtindre la Medalla de bronze. Un any després, la Diputació d'Alacant li va concedir una beca a Roma, una ciutat en ela qual va prendre contacte amb artistes de la talla de Rosales, Fortuny o Casat del Alisal, amb qui va coincidir en la dècada del 1860.

Va ser precisament Marià Fortuny l'artista que més va influir en Agrasot, tant en la tècnica com en la temàtica. Tots dos van coincidir a la prestigiosa Acadèmia Giggi, a la via Murgatta. Fins i tot per a algun crític de l'època, en algunes de les obres d'Agrasot, com ara La bugadera  o en Les dues amigues, va haver-hi intervenció directa del pinzell de el propi Fortuny. 

El 1864 va tornar a Oriola, on va consolidar la seua feina i va preparar obres amb què es va presentar a diversos certàmens, com l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid d'aquell any, a la qual va enviar diverses obres, entre les quals Una escena rural als Estats Pontificis i La bugadera del Scarpa. Hi va aconseguir la Tercera Medalla i la compra per part de l'Estat espanyol d'aquesta última obra, que en l'actualitat custodia El Prado.

 

Joaquín Agrasot, «Jardí valencià», s.d. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de València

A més del seu periple italià, també va viatjar per França i Anglaterra. Va tornar a concórrer el 1868 a l'Exposició Nacional de Madrid amb tres obre. Una,  Les dues amigues, va ser Segona Medalla i també va ser comprada per l'Estat per al Museu Nacional. Hui es conserva en els fons d'El Prado.

Seguint a Fortuny, es va instal·lar temporalment a Granada, on va contactar amb els Madrazo (Ricardo i Raimundo), Martín Rico i Tomàs Moragas. En aquesta ciutat les temàtiques orientalista i regionalista va quedar reflectides en els seus llenços. Fortuny va morir a Roma l'any 1874 i Agrasot va abandonar aquesta ciutat un any més tard per tornar a València, on es va instal·lar definitivament.

A l'Exposició Universal de Filadèlfia del 1876 va obtenir Medalla, igual que a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, on va aconseguir el segon lloc en la seua categoria.

El seu estil pictòric s'emmarca en el realisme i va abordar gèneres com ara la pintura d'història, el costumisme, el regionalisme i, també, el nu o l'orientalisme, fruit de la influència de Fortuny. Va col·laborar com a dibuixant en publicacions com ara Álbum Salón, Revista Ibero-Americana de LiteraturaArte.

Joaquín Agrasot va arribar a ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València el 1901 i de la de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Un fill seu, Ricardo Gervasio Agrasot Saragossa, també va ser pintor.

 

Joaquín Agrasot, «Nu», 1871. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de València

 

El moment de recuperar l'artista oriolà

El 1902, l'Encyclopaedia Britannica resumia de manera rotunda la situació de la pintura espanyola de la segona meitat del segle XIX. Considerava que la pintura moderna a Espanya començava amb Marià Fortuny (1838-1874), que hauria de deixar la seua marca en les següents generacions de pintors. I destacava només un artista durant els anys de 1870, Joaquín Agrasot y Juan (1836-1919), que va pintar amb gran sinceritat imatges de la vida espanyola quotidiana. I, concloïa que, ja per a finals de segle, dos joves artistes van aparéixer amb energia: Joaquín Sorolla (1863-1923) i Ignacio Zuloaga (1870-1945).

Per tant -apunte els curadors Ester Alba i Rafael Gil-, «el pintor valencià Joaquín Agrasot havia adquirit una consideració a principis del segle XX que el situava entre els quatre artistes espanyols més importants. No obstant això, és ben cert que, per una raó o una altra, dels quatre artistes ressenyats, Agrasot ha sigut el que ha tingut menys fortuna crítica i el seu reconeixement s'ha postergat».

A més, «Joaquín Agrasot s'ha definit com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX. No obstant això, encara que comunament s'ha emmarcat com a representant de les formes estereotipades tradicionalistes del costumisme, la seua vibrant paleta cromàtica, l'ús de la llum i d'una pinzellada molt particular, l'aproximen a les formes preciosistes finiseculars que permeten enquadrar-lo dins de la pintura moderna coincident amb el corrent artístic internacional».

Així, l'obra d'Agrasot es presenta contextualitzada juntament amb l'obra d'altres artistes coetanis com Marià Fortuny, Ramón Tusquets i Josep Tapiró, per esmentar els diferents corrents de què va formar part. 

L'exposició és una oportunitat per a mostrar les diverses disciplines artístiques que va treballar al llarg de la seua dilatada vida, amb algunes peces inèdites procedents de col·leccions particulars de diferents punts de la geografia espanyola. Des d'un criteri cronològic però també temàtic es mostren peces dels seus temes més coneguts, com la pintura costumista, «no tant com una referència a la temàtica local, sinó com a mostra del que es demandava en el mercat internacional», assenyala Rafael Gil.

«Ara, a penes un any després del centenari de la seua mort, és el moment de recuperar l'artista oriolà per mostrar-lo des de les diferents disciplines artístiques que va treballar al llarg de la seua dilatada vida», conclouen els curadors.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací