Lletra Impresa publica «Farem un pensament», de Manel Rodríguez-Castelló

El volum reuneix aforismes que l’autor ha rebatejat com a «metaforismes»

per NLV

Cultura

Farem un pensament, de Manel Rodriguez-Castelló
Farem un pensament, de Manel Rodriguez-Castelló

Farem un pensament, de Manel Rodríguez-Castelló, publicat per l'editorial Lletra Impresa reuneix aforismes —que l’autor ha rebatejat com a metaforismes per subratllar-ne la vinculació directa amb un dels mecanismes bàsics de creació de sentit de l’art poètica— i una sèrie de columnes periodístiques d’escriptura fragmentària que anomena saials pel que tenen de draps de neteja d’una realitat social sovint espúria i bruta, escàpola i complexa, punyent i contradictòria, i d’aclariment, com tota escriptura que vol posar una mica de llum enraonada en les coses.

Escrits de manera intermitent al llarg de tres dècades, però amb major intensitat en els darrers anys, els aforismes mostren alguns dels temes que l'autor ha anat desplegant en el conjunt de la seua obra literària, el pas i les cicatrius del temps, les perplexitats de la vida quotidiana, els laberints i passions de la creació poètica… O expressen deutes i homenatges, indaguen en la naturalesa evasiva de les paraules, intenten atrapar el pensament en fuga sota una fórmula verbal precisa… O despullen íntimes conviccions i no pocs dubtes. Es constitueixen, fet i fet, en la seua successió temporal, com la matèria primera de l'obrador poètic, com el dietari de l'escriptor desvagat, mogut només per l'impuls de l'escrutini i el balanç.

Així, per exemple, hi podem llegir: «En realitat el silenci / només existeix en l’escriptura. /  No hi ha més mudesa que la del poema», o  «L’escriptura és la pràctica del dubte».

Per la seua banda els saials van ser escrits i publicats cada setmana entre el 24 de novembre del 2017, en els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre, i el 19 de juliol del 2019, uns mesos abans de la sentència del judici contra els presos i preses polítics catalans. Moltes de les reflexions i referències que s'hi plasmen tenen a veure amb aquesta situació i amb un moviment de revolta democràtica que tantes coses està canviant i canviarà en el nostre context polític.

En un d'aquests saials, titulat «Enemics de l'escola», hi diu: «L'obsessió del PP (i ara també de C's) contra l'escola pública és malaltissa. No és casual que on aquesta obsessió es manifesta de manera més pertinaç i virulenta (metzinosa) siga al País Valencià i a Catalunya (i a les Balears en l'època de Bauzá)». I, en un altre, «La revolució de les dones», hi assenyala: «Com tota transformació radical, la revolució que les dones (sobretot les dones) han posat en marxa no és potser el final de res sinó el principi de moltes coses, algunes de les quals ja són realitat en la plena assimilació i pràctica dels principis d'igualtat entre amplíssimes masses de dones (i homes). Però les llibertats conquistades s'han de consolidar defensant-les sense defalliment i eixamplant-les. L'enemic assetja tothora: la inèrcia, la inconsciència, les ciutadanes que es diuen feministes liberals, les dones de Vox, les masclistes, les sofrides, les assimilades, mirant només la part femenina. I tot el substrat de la (in)cultura masclista, sovint tàcit, invisible, subtil, el més perillós».

Farem un pensament, doncs, és un títol que podem entendre en la seua literalitat, per tal com el llibre encaixa peces diverses de pensament, sovint captat en la seua transitorietat poètica, i també en els sentits que l’ús popular ha donat a l’expressió. Reivindicar el fragment i la brevetat en temps de missatgeria fàcil, de confusions i immediateses aptes per al consum ràpid que es fa a ulls clucs, és també una manera de contribuir, des del marge humil de la literatura, a la reflexió i el debat serens, a l’enfortiment de la crítica i la cimentació de les raons per a la dissidència. Acostar-se a la realitat des de nous angles i perspectives tot mirant d’esquivar els paranys dels prejudicis, les aparences i els llocs comuns que fabriquen els vigilants de l’ordre, és la pretensió última d’aquests textos fragmentaris, escrits entre la ironia i la tendresa, l’estupor i l’admiració, dictats per les emocions i l’estima indeleble per la vida.

 

Manel Rodríguez-Castelló va nàixer a Alcoi en 1958. Va estudiar Filologia a València, ciutat on viu des del 1975. En 1979 va publicar el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés, 1978). Entre 1983 i 2018 va fer de professor de català a secundària. És autor d’una desena de poemaris editats, entre els quals L’acròbata dels ponts (1989), Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005) o Estranyament (2013) i ha rebut premis ben destacats, com ara el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.400 columnes d’opinió sota el títol comú de La pedra i el marge, algunes de les quals recopilades després en forma de llibre. També ha sovintejat el territori de la crítica i l’assaig literaris amb treballs apareguts en revistes i publicacions diverses, la narrativa breu, el teatre i l’edició filològica (35 poemes d’amor, d’Ausiàs March, i 100 anys, cent poemes, de Joan Valls i Jordà, entre d’altres). Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o la constitució i manteniment del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.

Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com ara Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep M. Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/2018) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací