La boja muntanya russa de la setmana mediàtica

per Joan Canela

Columnistes

Després d’anys dedicant-me a l’ofici de llegir i escoltar notícies i analitzar-les, pensava que ja ho havia vist tot, però reconec que el que ha passat aquesta setmana supera totes les expectatives, fins i tot per a la premsa espanyola. Posem-ho tot en ordre, així en filera i li traiem un poc de brossa per tal de veure-ho millor, a veure si arribeu al grau de perplexitat que jo he aconseguit:

Dissabte 13 de febrer. Mor Enrique Rodríguez Galindo, un terrorista amb condemna ferma per delictes com la tortura, l’assassinat, el segrest i la pertinença a organització terrorista. La majoria de mitjans, però, obliden el detall i recorden només que va ser general de la Guàrdia Civil. Tampoc recorden, per cert, que en realitat va ser expulsat del cos fa vint anys. Associacions policials i representants polítics li presenten els respectes i publiquen mostres d’admiració a les xarxes socials. Hi ha gent que ha anat a la presó per fer declaracions similars, però deu ser que hi ha diferents tipus de terrorisme, perquè, fins on jo sé, la Fiscalia de l’Audiència Nacional no ha obert cap investigació per un possible delicte d’enaltiment del terrorisme.

Diumenge 14 de febrer. Es confirmen les enquestes i Vox entra al Parlament català amb onze diputats. Periodistes i analistes omplin els mitjans de laments per l’augment de l’extrema dreta. Hi ha hagut «irresponsabilitat» afirmen. Pensen esmenar-ho? Seguiu llegint.

Dilluns 15 de febrer. Diaris com La Razón, El Español, El Mundo, El Periódico, 20Minutos o la televisió Antena 3 corren a posar-li un micro davant la nazi que només un dia abans havia culpat «el jueu» dels mals d’Europa, camisa blava i braç en alt, en una coreografia que semblava extreta dels anys 30. L’anomenen «musa», «jove oradora», «nou rostre del feixisme espanyol» i deixen que s’esplaie a gust amb el seu missatge d’odi. L’únic que sembla preocupar és que siga jove i guapa. Irresponsabilitat dèiem? Doncs quan les veus crítiques posen el dit a la llaga arriben les lliçons de periodisme. Aquest, ens diuen, ho ha «d’explicar tot» i ha de servir per a «comprendre la complexitat social».

Dimarts 16 de febrer. Un enorme dispositiu policial entra a cops a la Universitat de Lleida per detenir Pablo Hasél. Les imatges fan la volta al món. És un escàndol que un músic vaja a la presó per un delicte d’opinió. Els mitjans, però, de seguida salten a recordar que no ha anat a la presó per un delicte d’injúries al Rei, sinó per un d’enaltiment del terrorisme (recordeu el dissabte? Doncs sí, els mateixos mitjans).

Dimecres 17 de febrer. La premsa ens desperta informant de la manifestació d’anit per la llibertat d’expressió. Però les violentes i gratuïtes càrregues policials que vam veure han desaparegut i ara es veu que van ser en resposta a uns contenidors voladors que no existeixen a la plaça de l’Ajuntament de València. La criminalització dels manifestants no és exclusiva d’aquesta ciutat. Ningú intenta explicar les motivacions o el rerefons de les protestes. Només es parla dels contenidors cremats i es condemna de forma reiterada la violència (la dels manifestants, no la de la policia). Recordeu allò «d’explicar tot» i «comprendre la complexitat social»? Doncs es veu que ja no val.

Dijous 18 de febrer. Diversos diaris com Las Provincias, ABC o La Razón obrin en portada sobre una suposada amenaça de Pablo Iglesias d’emmordassar-los. El que va fer el vicepresident del Govern espanyol –es pot veure sense filtres ací, feu-ho perquè paga la pena- era una reflexió sobre el paper del poder mediàtic en democràcia que coneix qualsevol estudiant de primer de periodisme. Aquests diaris consideren que no hi ha cap necessitat de control o contrapoder democràtic al poder de l’oligopoli mediàtic. Normal, ja que aquesta setmana hem pogut comprovar com són un exemple de responsabilitat, coherència i rigorositat.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací