Tal dia com hui del 1274 Jaume I va fundar Vila-real

per NLV

Efemèrides

Vila-real (la Plana Baixa), plaça Major
Vila-real (la Plana Baixa), plaça Major

 La concessió de la Carta Pobla per part de Jaume I el 20 de febrer de 1274 marca la data de la fundació de Vila-real (la Plana Baixa).

La Carta Pobla de Vila-real diu així: «Correspon a reis i prínceps assignar termes certs a les poblacions que funden, i concedir als seus pobladors furs o costums, amb els quals han de viure i ser regits: per això, Nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller; per Nós i pels nostres successors donem i concedim a vosaltres, tots i cada un dels pobladors de la població de Vila-real, que hem decidit establir en terme de Borriana, termes certs, és a dir, des de la séquia Major de Borriana amunt cap a la dita població, i des d'enllà, així com afronta amb el terme de Nules, i d'allà fins a l'anomenada Misquitiella, que està cap a Betxí, i d'allà fins al molló del turó cobert, on es talla la pedra, i cap al riu Millars».

El lloc triat per a l'emplaçament de Vila-real fou un pla en un interfluvi entre el riu Millars i el riu Sec, però bastant allunyat de tots dos per protegir-se de les riuades, i al costat d'una important ruta en el camí entre la ciutat de València i Tortosa. L'objecte de dita fundació va ser, d'una banda, assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans i, d'una altra, com denota el seu topònim, enfortir el braç reial, perquè des de la seua creació va tindre representació en les Corts i en la diputació del General del Regne de València, on va participar molt activament, i va tindre el privilegi d'usar com a propi el penó quadribarrat distintiu d'aquest.

La Carta Pobla de Vila-real diu que a penes hi havia unes alqueries disseminades pel terme, fet que confirma la voluntat reial de crear una vila preconcebuda i amb un plànol elaborat, de planta rectangular, propi del racionalisme renaixentista avant la lettre. Aquest plànol comptava amb un eix longitudinal de major extensió, corresponent al Camí reial de València a Tortosa i Barcelona (actual carrer Major) i un altre de transversal, corresponent a l'actual camí d'Onda a Borriana que es troben perpendicularment i formen una plaça porticada quadrangular: l'actual plaça de la Vila. 

 

La documentació cancelleresca conservada a l’Arxiu de la  Corona d'Aragó mostra com, almenys des del 1272, tant Jaume I com el seu fill l'infant Pere, com a senyor de Borriana, va anar concedint l'establiment de cases, solars i terres en el terme de Borriana, en vista de crear una nova població i en favor de diversos particulars, la major part persones que treballaven al servei de la casa reial, bé del mateix monarca o bé de l’hereu de la corona. En aquest conjunt de donacions cal destacar dos aspectes: l’obligatorietat quasi general d’establir residència a la nova vila i la impossibilitat de vendre les heretats rebudes durant un període entre els deu i els vint anys següents, a la fi de consolidar una població estable. 

La protecció especial que el monarca concedeix a Vila-real es mostra clarament en les condicions econòmiques amb les quals afavoreix la seua nova fundació: mercat tots els dissabtes i fira cada any, protegint amb dades específiques tota l’activitat comercial. En aquest mateix sentit cal considerar el fet que el monarca, malgrat retenir en un moment inicial el conjunt de les regalies a les quals tenia dret: forns, molins, carnisseries, tendes, obradors, pes i almodí, deixa exempts els nous habitants de Vila-real de tot tipus d’exaccions i imposts durant els següents deu anys. El document es tanca amb la ferma obligatorietat d’acompliment de les decisions de Jaume I per tots els estaments oficials del Regne, la signatura del monarca i dels testimonis i la rúbrica notarial de Simó de Sant Feliu.

Jaume I signa el document, a València estant, el 20 de febrer de 1274 (dia desé de les calendes de març del 1273, segons el text, perquè en aquells moments el començament de cada any se situava encara el dia 25 de març, data de l’Encarnació del Senyor). L’original de la Carta Pobla es va perdre, el mateix que els de molts privilegis concedits pels reis, molt possiblement al 1366 durant una evacuació general de la vila davant l’amenaça de tropes castellanes que havien atacat Sagunt, de manera que el rei Pere el Cerimoniós va haver de confirmar-los en successives ratificacions. El contingut del text és, de totes maneres, perfectament conegut a partir de la matriu conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (registre 19 de Jaume I, folis 105 recte i vers), i per la transcripció al peu de la lletra d’aquest i d’altres escrits, en un pergamí datat el 25 de maig de 1340 i dipositat a l’Arxiu Municipal de Vila-real, així com en altres còpies fetes durant els segles XV i XVI.

 

Fonts: Ajuntament de Vila-real  /  Vilapèdia   /  Viquipèdia

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací