Recerca a contrarellotge: «Hem localitzat 15 fills vius de persones afusellades en aquesta fossa»

L'Associació de Familiars de Persones Afusellades de la Fossa 21 ja ha trobat un terç de les famílies dels represaliats gràcies a la seua infatigable tasca de recerca

per Laura Julián

Societat

Pilar Taberner davant la fossa 21 | Foto: Ulisses Ortiz
Pilar Taberner davant la fossa 21 | Foto: Ulisses Ortiz

Pilar Taberner fa anys que està capficada en una recerca detectivesca que l'ha fet convertir-se en experta en padrons municipals, censos i sol·licitació d’ajudes i subvencions. L’any 2018 va constituir l’Associació de Familiars de Persones Afusellades en la Fossa 21 del cementeri de Paterna i, des de llavors, s’ha bolcat en l’embolicada tasca de contactar amb familiars vius de persones que compartiren el «tràgic destí» del seu besoncle, José Giner Navarro, assassinat el 21 de juliol de 1939 a Paterna amb 30 anys.

«Hem localitzat 37 famílies: entre les quals es troben quinze fills i filles vives de persones que van ser afusellades i que estan en aquesta fossa», conta a pocs metres del lloc on es troben les restes del seu familiar. En la fossa 21 del cementeri municipal de Paterna consta que hi ha al voltant de 76 persones de Bocairent, Cartagena, Mislata, Ontinyent, València, Vila-Real, Alfara del Patriarca, Benicarló, Caravaca de la Cruz, Paterna, Castelló de la Plana, Tavernes Blanques, Benimàmet, Burjassot, San Felices de Ara, Beas deSegura, Albacete, Calles, Madrid, Alacant, Alcàsser, Bugarra, Catarroja, Losa del Obispo, Manises, Picassent, Quart de Poblet i Torrent. Tots afusellats entre el 15 i el 21 de juliol de 1939 en el conegut com a «paredó d’Espanya», un dels punts negres de la repressió després de la Guerra Civil espanyola, on es calculen que van assassinar 2.238 persones.

Pilar Taberner, al cementeri de Paterna | Foto: Ulisses Ortiz

L'inici dels treballs d’exhumació de la fossa 21 estava previst fa més d’un any. La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha resolt ara els punts de la licitació, i qui més ha sumat ha sigut l’equip d’arqueòlegs ArqueoAntro. Ara comença una nova fase en què han de presentar la documentació que acredite els punts que els fan guanyadors de la licitació i, quan l’administració revise que tota eixa documentació és correcta, es fa efectiva la licitació. En eixe punt ja es pot sol·licitar l’últim i definitiu permís d’excavació i ocupació temporal, per part de l’empresa adjudicada, que l’Ajuntament de Paterna també ha de resoldre públicament.

El laberint en les gestions, la lentitud de l’administració, el retard en els permisos i, sobretot, el temps juguen en contra d’un dels objectius primordials de Pilar i de totes les persones implicades en aquestes associacions de familiars. «Estic molt bolcada en açò perquè hi ha molts fills i filles vius: hi ha una dona de 94 anys que recorda perfectament el seu pare, o un home que té 82 anys, que a penes tenia uns mesos de vida quan van matar el seu pare. Per això és tan important que no es demore ni un mes més perquè eixes persones poden viure aquest acte de justícia i recuperar les restes dels seus familiars».

D’aquesta recerca a contrarellotge Pilar diu que hi ha hagut telefonades «molt emocionants» de persones que no esperaven «mai» tindre «de nou» notícies del seu familiar. També agraeix la implicació de certes entitats de memòria històrica com l’associació ABRIL de Benicarló i d’ajuntaments com el de Quart de Poblet,  Manises, Ontinyent, Bocairent i el de Calles, però troba a faltar «més ajuda» per part de l’administració.

«Tot el que estic fent de forma personal, sense ferramentes i sense accessos, podria ser més ràpid si ajudara més l’administració tant en la gestió com en la localització de famílies. Estem dedicant moltíssimes hores buscant els familiars en els padrons de les diferents ciutats i pobles, mirant si tenien familiars i si eixos familiars estan vius. Si a penes tinc informació sobre la meua família, imagina’t de persones que no conec de res», expressa Pilar amb la voluntat de fer «una crítica constructiva». També destaca la implicació de persones anònimes, com Vanessa, una dona que va veure un tweet de Pilar demanant difusió per a buscar els familiars i «ja ha trobat quatre persones».

La fossa 21 | Foto: Ulisses Ortiz

L’equip d’arqueòlegs d’ArqueoAntro també forma part d’aquesta cadena imprescindible de recerca. En moltes ocasions han sigut ells els qui parlen en un primer moment amb les famílies que s’apropen al cementeri o els qui prenen mostres d’ADN dels familiars quasi a peu de fossa, tot i que la seua tasca consisteix, en principi, en excavar i exhumar els cossos. L’arqueòleg Miguel Mezquida explica que ells poden «estar al costat» de les famílies i implicar-se en la recerca de familiars, però en la majoria del casos són les famílies les que han d’estar consultant padrons, enviant cartes, correus o fent crides en les xarxes socials. «Hi ha molts casos en què arriba un punt que tenim prou feina i no podem estar en eixa tasca, que hauria de fer l'administració», expressa Mezquida.

Per altra banda, aquesta fossa ja es va quedar «penjada» fa dos anys quan va eixir la licitació prèvia: «En les licitacions la gran part de la puntuació, un 65%, és segons la proposta econòmica de l’empresa. Estem parlant d’una feina molt especialitzada i de defensa dels drets humans, el més normal seria que contara més l’experiència de l’equip tècnic, però no». Segons explica el director d’ArqueoAntro açò provoca que es donen situacions com que les empreses més grans puguen baixar més els preus o subcontractar altres empreses que el fan més barat. «Hi ha algunes empreses que baixen quasi al 50% els preus, però si no pots justificar eixa baixada l’administració et diu que has baixat tant els preus que realment no es poden fer els treballs d’exhumació amb garanties», conta Mezquida. Això va ser el que va passar fa dos anys amb la fossa 21 i va fer que s’allargara encara més aquest camí, també afectat per la paralització total de l’activitat per la crisi sanitària.

Malgrat tot els entrebancs, la fossa 21 s’obrirà previsiblement en abril. A pocs metres, també s’iniciaran les tasques d’exhumació de la fossa 114, anomenada «la fossa de la cultura» pel gran número d’artistes, periodistes, pintors o humoristes represaliats; i la número 126, considerada «la fossa més gran del País Valencià», on consta que es troben 238 persones procedents de cinc saques de víctimes afusellades entre el 27 d’agost i el 14 de setembre de 1940.

El paredó de Paterna | Foto: Ulisses Ortiz

37 noms de color groc

Tots els avanços de la investigació personal de Pilar Taberner queden registrats en una taula Excel. Un llistat amb els noms, cognoms, edats, professions, orígens i les dades d’afusellaments de 78 persones. Els més joves del llistat són un llaurador, un militar i un xòfer, de 24 anys. El més major, un home picapedrer de 67 anys de Calles.

Els diferents colors d’aquest llistat ple de jornalers, agricultors, obrers, rajolers, guàrdies civils o advocats víctimes del franquisme, indiquen si ja s’ha contactat amb la família si estan en tràmits de localització o altres informacions com si el nom apareix en el memorial de marbre que ara cobreix la fossa 21 o si consta com a afusellat en el llibre de l’investigador i historiador Vicent Gabarda. Ja són 37 famílies localitzades, 37 noms de color groc.

A més de la colpidora taula d’Excel, Pilar també compta amb un bon grapat de folis, carpetes, correus impresos, padrons, cartes o testimonis amb ‘pistes’ sobre tots aquells que han pogut conéixer algun detall d’aquestes 78 persones. Entre elles es troben tres dones, les «tres primeres dones represaliades» de Catarroja, totes sindicalistes de la CGT. «Alguns testimonis orals de l’època diuen que una d’elles estava embarassada», conta Pilar.

Sobre el número exacte de cossos que es podran recuperar, Miguel Mezquida apunta que fins que no s’inicien els treballs no sabran com «d’afectada» està aquesta fossa. «Algunes famílies de Quart de Poblet diuen que durant la Transició es van fer extraccions. Aquestes exhumacions es fan sense criteris tècnics i mai se sap ben bé què es va fer», comenta.

Pilar ha recopilat molta informació sobre cadascun dels afusellats dels que ha pogut conéixer algun detall | Foto: Ulisses Ortiz

Eixe moment serà -i és- vital per a persones com Pilar i altres de diferents associacions que han viscut el mateix procés. La llavor que va crear l’impuls de Pilar va nàixer en 2008, quan l’Ajuntament de Quart de Poblet va fer un acte d’homenatge al seu familiar, José Giner Navarro, i a 12 veïns també represaliats pel franquisme d’aquesta localitat. Eixe dia Pilar va veure la seua iaia com «no l’havia vista mai». «Estava molt emocionada perquè per primera vegada en la seua vida es feia un homenatge públicament i un reconeixement cap al seu germà i cap a tretze homes bons», conta Taberner.

No va ser fins l’any 2018 que va conéixer els primers familiars d’un dels hòmens assassinats en els mateixos dies que el seu besoncle. Es van conéixer per casualitat. O més bé, per compartir un passat comú. Eixos primers familiars, de Bocairent, havien llegit en els mitjans de comunicació que s’estaven començant a obrir les fosses de Paterna i van decidir presentar-se directament en el cementeri i preguntar per les restes dels seus familiars. Així va ser com Pilar Taberner va conéixer les primeres persones que, junt amb ella, crearien l’Associació de Familiars d’Afusellats de la Fossa 21. «A soles no podia formar l’associació, i constituir-la és necessari per a demanar tots el permisos per a obrir una fossa», explica.

Des d’eixe moment li han passat anècdotes molt curatives com, per exemple, reunir-se amb el net d’un dels represaliats soterrats en la fossa 21, la filla del qual encara està viva. «El seu iaio i el germà de la meua iaia, van passar els últims dies de la seua vida en els mateixos llocs. Els dos van anar a la torre de Torrent, habilitada com a presó, després els van portar a Sant Miquel del Reis i finalment al paredó per assassinar-los».

El cementeri de Paterna | Ulisses Ortiz

Sobre el seu familiar, Pilar conta que era jornaler, fill de jornalers, militant de les joventuts socialistes i secretari del Comité Revolucionari de Quart de Poblet. «Van ser dels primers a tindre represàlies», conta la seua neboda neta. D’ell, com va passar en moltes altres famílies represaliades, no es va parlar mai més. «La meua iaia no ho ha amagat mai, però quan parlava d’això únicament contava amb pena que li havien matat un germà, sense desenvolupar cap informació més».

Malauradament, el temps juga en contra d’una recerca de justícia i reparació que s’ha allargat ja més de 80 anys. Ni la iaia de Pilar, ni tantes altres germanes, germans, mares, pares, filles, fills o amics, podran recuperar en vida els cossos exhumats dels seus estimats familiars, dels quals mai van poder ni tan sols acomiadar-se. Per davant, queden mesos de tasques d’excavació i exhumació, la identificació dels cossos i acarar les mostres d’ADN. Mentrestant, des de les Associacions de Familiars continuaran amb la seua infatigable recerca per tal de contactar amb tots els familiars possibles abans que el temps torne a silenciar-los.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací