Un estudi calcula en 20,5 milions els anys de vida perduts per la mortalitat de la COVID en 81 països

El 45% dels anys perduts són de persones entre 55 i 75 anys i els homes han perdut un 44% més d’anys que les dones

per ACN / NLV

Societat

Proves PCR | ACN
Proves PCR | ACN

Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra calcula que en total s’han perdut 20.507.518 anys de vida a causa de la COVID-19 en els 81 països analitzats, amb una mitjana de 16 anys per defunció individual. Del total d'anys de vida perduts, el 44,9% s’ha produït en individus d'entre 55 i 75 anys, un 30,2% en individus menors de 55 anys i un 25% en els majors de 75 anys. En els països per als quals es disposava del càlcul del nombre de morts per sexe, els anys perduts van ser un 44% superior en homes que en dones. 

Als països més afectats per la COVID-19, i en relació a altres causes globals de mort comunes, l'índex d'anys de vida perduts a causa de la pandèmia ha estat de dos a nou vegades més gran que l’índex mitjà associat a la grip estacional, i entre un 25 i un 50% superior a l’índex atribuïble a les afeccions cardíaques.

A 35 dels països analitzats, la cobertura de les dades abasta com a mínim nou mesos; en aquests casos, això suggereix que probablement inclou els impactes complets de la pandèmia l’any 2020, o almenys les primeres onades, mentre que per a altres països, aquestes dades encara estan a l'alça. Els autors adverteixen que «cal entendre els resultats en el context d’una pandèmia en curs, que evoluciona; es pot dir que l’estudi proporciona una instantània dels possibles impactes de la COVID-19 pel que fa a anys de vida perduts a data de 6 de gener de 2021».

D’altra banda, els autors apunten que «les valoracions d’anys de vida perduts poden ser subestimades, a causa de la dificultat de registrar amb precisió les defuncions relacionades amb la COVID-19», ja que «tant les polítiques com les pràctiques sobre la codificació de les morts s’estan desenvolupant i estandarditzant». A més, recalquen que l’estudi es limita a analitzar la mortalitat prematura, i que una avaluació completa de l’impacte de la pandèmia en la salut hauria de considerar la càrrega de discapacitat associada a la malaltia.

L’índex d’anys de vida perduts és la diferència entre l’edat de mort d’un individu i la seua esperança de vida. Els investigadors van estimar els anys de vida perduts causats per la COVID-19 mitjançant dades sobre més de 1.279.866 defuncions en 81 països. També van analitzar dades de l’esperança de vida i van fer projeccions de morts totals de covid-19 per país.

L’estudi l’ha fet un grup d'investigadors pertanyents a diverses universitats i centres de recerca internacionals, entre els quals es troben els professors del Departament d’Economia i Empresa de la UPF Héctor Pifarré i Arolas (primer autor) i Guillem López Casasnovas, ambdós investigadors del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES-UPF), i ha estimat l’impacte de la mortalitat prematura per covid-19. Ho ha fet a partir del càlcul dels anys de vida perduts a causa de la covid-19 i la mesura relativa d’anys de vida perduts en relació a altres malalties comunes, com la grip o les malalties cardiovasculars.

A la recerca, publicada recentment a la revista Scientific Reports (Nature Research), també hi han participat els investigadors Mikko Mÿrskyla, Enrique Acosta i Tim Riffe (Max Planck Institute for Demographic Research, Alemanya); Adeline Lo (Universitat de Wisconsin-Madison, EUA) i Catia Nicodemo (Universitat d’Oxford, Gran Bretanya) i ha comptat amb el cofinançament de la Fundació 'la Caixa'.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací