Tal dia com hui del 1903 va nàixer l'escriptora Anaïs Nin

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1903 va nàixer l'escriptora Anaïs Nin
Tal dia com hui del 1903 va nàixer l'escriptora Anaïs Nin

 Anaïs Nin va nàixer a Neuilly-sur-Seine, un suburbi ric de París, el 21 de febrer del 1903.L'escriptora era filla de la cantant d'òpera danesa i cubanofrancesa Rosa Culmell i Vaurigaud, i del pianista i compositor cubà d'ascendència catalana, Joaquim Nin i Castellanos, i germana del compositor  Joaquim Nin Culmell.

El 1905, la família va fer un llarg viatge a Cuba (on va néixer el segon fill, Thorvald, futur empresari), per després tornar a  París, i mudar-se a una casa més petita a Saint-Cloud. El  1908, es van mudar a x berl-in, on va néixer el germà petit,  Joaquim NIn Culmell, i el 1909 es van mudar a Uccle, un suburbi de  Brussel·les. El 1913, després d'una malaltia d'Anaïs, la família es va mudar a  Arcachon, a la costa atlàntica de  França, on hi havia un clima més benigne. Aquell mateix any, el pare va deixar la mare per una altra dona i li va dir que se n'anara a  Barcelona, on Rosa Culmell i els seus fills van viure un temps a casa dels sogres. 

El 1914, la mare, Anaïs i els seus dos germans van salpar cap a  Nova York a bord del Montserrat per anar a viure prop de la tia materna de la futura escriptora. En aquell viatge, als 11 anys, Nin va començar a escriure el seu diari, iniciat en francès i acabat en anglès.Aquell any, Anaïs es va inscriure a la Biblioteca Municipal de Nova York i va llegir de forma voraç, començant metòdicament per la lletra «A».Sent una adolescent, va deixar l'escola i va començar a treballar de model per a pintors. 

El 1923, es va casar amb Hugh Parker Guiler i, l’any següent, es van instal·lar a París, on van viure fins al final de la dècada del 1930 i on Guiler va prosseguir la seua carrera bancària. A partir de llavors, Nin es va submergir en l'escriptura i va explorar el terreny de la psicoteràpia, estudiant principalment amb Otto Rank, un deixeble de  Jung.

Nin és també apreciada per les seues obres eròtiques. Abans que ella, molt poques dones s'havien endinsat en aquest terreny literari. Nin, enfrontada en la dècada del 1940 a greus problemes financers, va començar a escriure narrativa eròtica i pornogràfica juntament amb Henry Miller i altres amics seus per a una persona anònima per un dòlar la pàgina, una mica com una broma. Considerava que els personatges de la seua obra eròtica eren caricatures extremes i mai no va tenir intenció que aquests textos es publicaren. Però a principis del 970 va canviar d'opinió i va permetre que es publicaren  obres com ara Delta of Venus i Little Birds. El seu estil, escandalosament explícit per a l'època, posa l'accent particularment en la bisexualitat femenina, orientació sexual amb la qual ella mateixa  va experimentar. 

El 1930 es va produir una trobada cabdal, la de l’escriptor Henry Miller i la seua esposa June, protagonistes d’algunes de les pàgines més intenses dels seus diaris, les que descriuen una tòrrida relació triangular que Philip Kaufman va traslladаr al cinema el 1990, en Henry & June. El film reflecteix la versió sense censurar dels diaris. Més controvertida encara és la presència del seu pare als diaris, que relata en Incest, textos  escrits entre el 1932 i el 1934. Textos molt explícits, que suggereixen ni més ni menys que una relació incestuosa, quan pare i filla es van trobar vint anys després de l’abandonament. Dels diaris es pot fer una lectura literal, però el marmessor i amant de Nin, Rupert Pole, va aportar el 1992 una lectura psicoanalítica: «A diferència de la mare i els germans, Anaïs es va negar a jutjar el seu pare, a veure’l solament en blanc i negre, i va resoldre ‘desvelar el seu joc’. La relació és d’alguna manera tragicòmica: el pare creu que culmina la seua carrera de Don Joan tractant de seduir la filla, però Anaïs sap que ella actua per consell del seu psiquiatre (i amant), el doctor Otto Rank, per seduir el seu pare i després rebutjar-lo com a càstig per haver-la abandonada essent petita». 

 

Anaïs Nin i l'escriptor George Leite a Berkeley el 1946

A la dècada dels anys 70, Anaïs Nin era ja un mite, algú a qui els estudiants de les universitats on la convidaven volien conèixer, tocar. Anys de glòria segats per un càncer. Va passаr els seus darrers dies escoltant peces de Debussy enregistrades pel seu germà Joaquim. Va morir el 14 de gener del 1977 a Los Angeles,  Califòrnia.  El seu cos va ser incinerat i les seues cendres escampades per la badia de  Santa Mònica. 

La figura de l’escriptora Anaïs Nin estа envoltada d’una aurèola mítica que té a veure amb una existència bohèmia i gens convencional —més encara, si atenem als paràmetres del seu temps—, amb els seus descarnats i explícits diaris i amb una producció eròtica païda des d’un prisma femení. Mite que respon també a una condició de dona lliure i apoderada bastant pionera. Una figura que reunia bellesa, talent i personalitat, no exempta de dimonis personals. Un dels personatges més fascinants de la centúria passada.

 

Fonts:  Xavier Aliaga, «Anaïs Nin, una mirada de proximitat», El Temps, 2017  /  Viquipèdia