Tal dia com hui del 2015 Rita Barberà va encendre València amb el seu «caloret»

Fa sis anys l'exalcaldessa va pronunciar un discurs que va esdevenir un símbol del seu declivi

per NLV

Societat

El dia que Rita Barberà va encendre València
El dia que Rita Barberà va encendre València

El 22 de febrer del 2015, la que era aleshores alcaldessa de València, Rita Barberà, va encendre València en l’acte de la Crida, el punt de partida de les Falles. Davant d’unes 60.000 persones congregades a les Torres de Serrans, va agafar el micròfon abans que la Fallera Major de València i va provar de parlar en valencià. El discurs, estrafolari si més no, va revolucionar tot el país immediatament.

Les paraules de Barberà no van deixar indiferent a ningú. De fet, van fer riure, però també van indignar, bona part de la ciutadania i als partits de l’oposició. El vídeo de la vergonyosa intervenció va córrer com la pólvora per les xarxes socials i l’alcaldessa es va convertir en objecte de burla generalitzat.

L'exalcaldessa va barrejar el valencià i el castellà i es va inventar diverses paraules. El famós «caloret» va ser el mot estrella d’aquell deliri: «Falleres i fallers, vos anime a que deseim... dejeim passar el fred del verano, el fred de l'hivern i bosquem el caloret, el caloret faller, el caloret, sin dua, el caloret de foc i la flama, el caloret faller, tenim que buscar la llegà de... l'arribada de la festa fallera».

El vídeo enregistrat de la televisió i pujat a Youtube per l'usuari Canyot va arribar als 2,6 milions de reproduccions fins que TV Mediterráneo va denunciar la seua publicació i va forçar la seua retirada del canal de Canyot. No obstant, el vídeo ja havia aparegut a totes les cadenes de televisió espanyoles i es podien trobar desenes de còpies en la mateixa plataforma.

Lluny de reconèixer l'error, Barberà va afirmar, dies després, que la paraula «caloret» existia en el diccionari i «es podia trobar en determinats textos legals». L'Acadèmia Valenciana de la Llengua es va encarregar de desmentir aquestes afirmacions.
 

 

Els moments «gloriosos» de Rita Barberà

No va ser aquest l’únic moment polèmic de la que va ocupar el càrrec de batllessa del Cap i Casal durant 24 anys consecutius. 

En una de les «mascletaes» de les Falles del mateix any, Barberà va fer un gest despectiu des del balcó de l’ajuntament als manifestants de la «Intifalla», que demanaven que s’investigara l’accident del Metro i criticaven la corrupció del govern de la Generalitat. També durant les celebracions falleres, el 2010, es va difondre un vídeo en què l’alcaldessa tirava tronadors a Carmen Alborch i Jorge Alarte.

Uns anys abans, el novembre del 2009, la volta al circuit Ricardo Tormo de Xest en un Ferrari descapotable en companyia de Francisco Camps, que conduïa Fernando Alonso i Luca di Montezemolo, cap de l'escuderia italiana, es va convertir en la imatge del balafiament.

La nit de les eleccions en què va perdre l’alcaldia, les càmeres captaven el moment que s’abraçava a Serafín Castellano, delegat del govern, i li deia: «¡Qué hostia! ¡Qué hostia!» Uns mesos després, ja senadora a Madrid, va comparèixer per donar explicacions sobre l’operació Taula. Tanmateix, en compte de donar explicacions, va carregar contra «l’esquerra radical», el PSOE i Ciudadanos, es va declarar innocent i va agrair a Mariano Rajoy i a María Dolores de Cospedal el seu suport. De dimitir, res: «No dimito… Es que ni me lo planteo».

 

La mort en un hotel de Madrid

El 23 de novembre del 2016, Rita Barberà va morir en un hotel de Madrid com a conseqüència d'un infart, i el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, va elogiar la seua trajectòria. L'última institució en què es va poder veure Barberà, de 68 anys, va ser el Tribunal Suprem, on havia comparegut dos dies abans per declarar per un possible blanqueig de diners vinculat a l’esmentada operació Taula davant el jutge del Tribunal Suprem Cándido Conde Pumpido. Hi va negar «absolutament» l'existència d'una caixa B en el PP de València i va assegurar que no sabia si el grup municipal popular tenia dos comptes corrents. Sí que va admetre haver efectuat una donació de mil euros per a la campanya electoral, però va afirmar que mai li havien «retornat res», en contra del que argumentaven el fiscal i el jutge del cas.

Anteriorment, ja havia eixit indemne del cas Nóos, tot i que el jutge José Castro va demanar imputar-la poc abans de finalitzar la investigació i que el seu vicealcalde Alfonso Grau va estar jutjat pels mateixos fets. També es va deslliurar del macroprocediment obert a l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals Societat Anònima (Emarsa), que va fer fallida a causa de la magnitud d'un saqueig que va permetre al seu gerent, proper a l'exalcaldessa, acumular lingots d’or.

Tampoc es va veure afectada per Gürtel, encara que un dels caps de la trama, Álvaro Pérez, el Bigotes, deia en una conversa gravada per ordre judicial que estava comprant-li una bossa de Louis Vuitton, i que tots els anys li regalava alguna cosa. «Després no ens dona res, però tampoc ens fot», afegia Pérez.

Agermana't: Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€  podràs recobrar fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací