Brussel·les defensa l'autodeterminació de gènere perquè és el «més respectuós» amb els drets humans

Només sis estats de la Unió Europea tenen ‘lleis trans’ basades en la voluntat, la resta són més estrictes per fer el canvi

per ACN

Societat

La majoria de països europeus permeten el reconeixement legal del gènere de les persones transsexuals perquè siguen reconegudes d'acord amb la seua identitat de gènere.
La majoria de països europeus permeten el reconeixement legal del gènere de les persones transsexuals perquè siguen reconegudes d'acord amb la seua identitat de gènere.

Brussel·les defensa l'autodeterminació de gènere perquè és «el més respectuós» amb els drets humans de les persones transgènere. La Comissió Europea (CE) està a favor de reconéixer el gènere legal amb una declaració de la persona afectada perquè és el sistema «més accessible» i que reflecteix millor els «estàndards més alts de drets humans», segons l'últim informe del 2020 al respecte. Tanmateix, la CE constata que està «poc estés» a la Unió Europea, on només existeix a sis països. A l'Estat espanyol, el Ministeri d'Igualtat ha redactat un esborrany de «llei trans» per permetre l'autodeterminació, però corrents feministes del PSOE denuncien la possibilitat que homes acusats de violència de gènere canvien de sexe registral per evitar les penes.

«Les comunitats autònomes no tenen competències per regular el canvi registral de gènere, es pot canviar la targeta sanitària, es pot demanar un canvi de nom a l'escola... però tots els documents oficials entren dins de la legislació estatal», apunta l'oficial de polítiques transgènere de Transgender Europe (TGEU), Leo Mulió.


Context europeu

Tot i que l'Organització Mundial de la Salut ja ha deixat de considerar les identitats trans com una patologia i ha eliminat la categoria de la identitat de persones transsexuals del capítol de trastorns, «encara queda molt per fer», com recorda el mateix Mulió.

La majoria de països europeus permeten el reconeixement legal del gènere de les persones transsexuals perquè siguen reconegudes d'acord amb la seua identitat de gènere. El procés permet a les persones «canviar el seu nom i gènere en els registres administratius perquè els documents oficials coincidisquen amb el seu gènere», tal com apunta l'informe de la Comissió Europea del 2020.

No obstant això, els requisits establerts per reconéixer el canvi de gènere en l'àmbit legal varien segons la legislació estatal. La gran majoria d'estats europeus requereixen la presentació d'informes mèdics o el tractament d'hormones per canviar legalment el gènere, com és el cas de l'Estat espanyol.

Només sis estats membres exigeixen únicament la voluntat de les persones per reconéixer aquest canvi de gènere. Dinamarca va ser el primer país a implementar aquest procediment l'any 2014. El van seguir Malta i Irlanda el 2015, i Bèlgica, Luxemburg i Portugal van implantar-ho amb esmenes més recents. Els països europeus de fora la UE que compten amb aquest procediment són Islàndia, Noruega i Suïssa.

Aquests països tenen un procés de reconeixement legal de gènere basat en l'autodeterminació, és a dir, en la voluntat. Per fer-ho, els sol·licitants poden canviar el seu gènere legal a través d'una declaració escrita o una sol·licitud davant d'una autoritat competent.

«Tots els països europeus que han revisat les lleis de reconeixement legal de gènere els últims deu anys han avançat o fet passos endavant cap a l'autodeterminació, o molt a prop», assegura l'oficial superior de polítiques de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe), Cianán Russell.


Requisits més estrictes

Hi ha estats membres amb requisits molt més estrictes. Cap dels sis països esmentats anteriorment ni tampoc França o Grècia requereixen proves mèdiques per procedir al canvi legal de gènere. Dades de la Comissió Europea del 2019 apunten que la resta d'estats membres exigeixen proves psiquiàtriques.

També la majoria exigeixen un tractament d'hormones per fer el procés, a excepció de Xipre, Alemanya, Croàcia, Països Baixos, Polònia i Sèrbia.

«Els estats membres que requereixen l'esterilització i la cirurgia estan violant les lleis vinculants de drets humans internacionals», apunta l'informe de la CE. És el cas de Xipre, República Txeca, Romania i Eslovàquia.

A escala europea no hi ha una legislació que protegisca els drets de les persones transgènere, però les institucions s'han posicionat amb recomanacions. «La CE es va comprometre en una estratègia per la igualtat LGTBIQ+ a ampliar la cobertura per garantir que les persones trans estigueren protegides contra la resta de discriminacions», assegura l'oficial de polítiques superiors d'ILGA, Cianán Russell.


Perills de l’extrema dreta

L'impacte de l'extrema dreta en els drets trans «és molt real i molt directe», apunta l'oficial del TGEU, Leo Mulió. «Hongria ha retirat la possibilitat de canviar legalment de gènere i el Regne Unit denega l'atenció sanitària específica als menors», lamenta.

Un informe anual de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe) apunta que «ha crescut significativament l'oposició als drets de les persones transsexuals a Europa i que hi ha hagut regressió a Àustria, Croàcia, Finlàndia, Hongria, Lituània, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia i el Regne Unit».

«L'extrema dreta, alguns grups religiosos i també grups del feminisme han creat una narrativa en contra dels drets de les persones trans», lamenta Mulió, el qual afegeix que són discursos «molt preocupants que reforcen la transfòbia que ja existeix».


Polèmica a l'Estat espanyol

A l'Estat espanyol la llei del canvi de sexe registral es va aprovar el 2007 i requereix un diagnòstic de disfòria de gènere, que és el rebuig al cos o als genitals perquè no corresponen amb la identitat de gènere, i un tractament hormonal durant almenys dos anys.

Més d'una dècada després, el Ministeri d'Igualtat dirigit per Irene Montero (Unidas Podemos) ha redactat un esborrany de 'llei trans' que pretén implantar l'autodeterminació del gènere, i per consegüent, eliminar els requisits mèdics que estableix la llei vigent. En el cas dels menors d'entre 12 i 16 anys, els canvis es podrien realitzar amb el consentiment de les famílies.

L'esborrany ha generat polèmica entre alguns corrents feministes perquè denuncien que amb l'autodeterminació s'obri la possibilitat que homes acusats de violència de gènere canvien el seu sexe registral per evitar les penes. Per aquest motiu, l'esborrany indica de forma explícita que «el canvi de sexe no alterarà la titularitat dels drets i les obligacions jurídiques que puguen correspondre a la persona amb anterioritat a la inscripció del canvi registral».

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací