Hui fa 40 anys de l’intent de colp d'estat militar al Congrés dels Diputats

per NLV

Efemèrides

Hui fa 40 anys de l’intent de colp d'estat militar al Congrés dels Diputats
Hui fa 40 anys de l’intent de colp d'estat militar al Congrés dels Diputats

El 23 de febrer del 1981 es va produir un intent de colp d'estat militar contra el Govern espanyol i els parlamentaris del Congrés dels Diputats. 

 

Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 semblava que l'estat espanyol havia consolidat una transició cap a la democràcia i deixava enrere els quasi quaranta anys de dictadura franquista. Però el context en què es desenvolupà aquest procés cap a un estat democràtic preocupava els sectors més reaccionaris i nostàlgics (o no tant) del règim anterior, ara incrustats en l'estructura estatal: el terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any; els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats en les eleccions del 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seua força, i el desenvolupament de l'estat de les autonomies i les aspiracions, les anomenades autonomies històriques, completava aquest context que s'observava amb molta preocupació per part dels sectors reaccionaris esmentats. 

En aquest darrer aspecte, una sèrie d'esdeveniments incrementaren les tensions el 1980. A finals d’aquell any, el  rei Joan Carles I va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents en la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningú, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar-hi. El rei es va dirigir al parlament basc i, tot just en començar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Els diputats de tots els altres partits s’aixecaren i es posaren a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. En vista d'això, el mateix rei continuà llegint un discurs alternatiu que ja tenia preparat en previsió del que poguera passar. 

Enmig d'aquesta situació de tensió generalitzada, el 1978 s’avortà un primer intent de colp d'estat encara en la seua fase de preparació: l'Operació Galàxia, i anys després, el 23 de febrer del 1981, es produí l'ocupació del parlament per forces de la Guàrdia Civil, comandades pel tinent coronel Antonio Tejero. La tria de la data no fou casual: el president de govern electe Adolfo Suárez havia dimitit el 29 de gener del mateix 1981 i això va donar lloc a una nova sessió d'investidura, amb Leopoldo Calvo-sotelo com a candidat, que es programà per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessió, Calvo-Sotelo no assolí la majoria necessària, per la qual cosa es produí una segona volta, que es votà el dia 23 de febrer, dia del cop d'estat.

A les 14.20h d'aquell dia, un grup de policies i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia l'Operació Gàbia: es tancaren els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprovà que es podia dur a terme l'assalt. A les 18.20h,  288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina, assaltaren l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a  president del govern espanyol. 

Al crit de «Todo el mundo al suelo» i disparant trets, segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes. Al mateix temps, la Divisió Cuirassada Brunete, dirigida pel coronel San Martín, prenia altres punts clau de Madrid, entre els quals RTVE i diferents emissores de ràdio. El capità general de l'exèrcit a València, Jaime Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes de la III Región Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. 

El pas dels tancs pels carrers de València va ser enregistrat per Aníbal Giménez Rico, un dels responsables del Centre Aitana de RTVE. En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents polítics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a França. 

Després d'unes hores de buit de poder, es posà en marxa l'Operació Diana. Fernando Laína, director de la Seguretat de l'Estat, actuà de President en funcions, i els secretaris d'Estat i subsecretaris, es constituiren en Govern Provisional. Després d'hores d'incertesa i postures dubitatives davant els fets que estaven esevenint, el rei d'Espanya Joan Carles I realitzà una intervenció televisada on es postulà a favor de l'ordre constitucional, i va aïllar els militars (molts dels quals creien que actuaven amb el seu vistiplau, o almenys sense la seua oposició), davant una situació insostenible. 

Els militars encerclaren l'edifici del Congrés esapanyol i començaren les negociacions, ja que el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perquè mantingué tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1.14h de la matinada, Joan Carles de Borbó, vestit de Capità General, es dirigí als ciutadans per televisió i donà per fracassat el colp d'estat. Després de confuses negociacions, cap al migdia del 24 de febrer els rebels desistiren a Madrid i a València, foren arrestats, i diputats i govern recobraren la llibertat.

De les accions judicials subsegüents en resultà el processament de trenta-dos militars i un civil, que foren sotmesos a judici entre el febrer i el maig del 1982, davant del Consell Suprem de Justícia Militar, el qual n'absolgué onze, condemnà Milà i Tejero a 30 anys de presó i la resta de processats a penes sensiblement menors. 

Encara que fracassat, el colp provocà una sensible involució de la política estatal, en particular pel que fa a les autonomies històriques, sobre les quals els governs posteriors aplicaren mesures de centralització. Presentats recursos de cassació al Tribunal Suprem, la sentència (maig del 1983) fou de 30 anys per a Milans, Tejero i Armada, tres absolucions, i condemnes entre 1 a 12 anys per a la resta dels processats. 

El 1988 Alfonso Armada fou indultat pel govern per motius de salut; el 1990 Jaime Milans del Bosch fou excarcerat en règim de llibertat condicional per raó de la seua edat avançada, i el 1996 Antonio Tejero Molina fou també excarcerat en règim de llibertat condicional.

 

Fonts:  Enciclopèdia Catalana   /   Viquipèdia

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací