María José Catalá i el frau de les subvencions públiques de la patronal de l'ensenyament concertat
L’Audiència Provincial ha condemnat la patronal Feceval per frau en les subvencions públiques rebudes quan la portaveu del PP a València era Consellera d’Educació
L’Audiència Provincial de València ha condemnat la Federación de Centros de Enseñanza de València (FECEVAL) per frau en subvencions públiques rebudes quan la portaveu del PP a València, María José Català, era Consellera d’Educació. La condemna obliga la patronal de l'ensenyament concertat a indemnitzar amb 75.000 euros la Generalitat.
La portaveu d’Educació i diputada de Compromís a les Corts, Papi Robles, ha explicat aquest dilluns que va ser arran d’una denuncia de Compromís quan l’any 2014 s’inicià una investigació judicial sobre el pagament per part de la Conselleria d’Educació dirigida per Català a treballadors zombis de la patronal de l’educació concertada que, en realitat, no estaven duent a terme el treball docent pel qual cobraven.
Robles ha recordat que «l’actual portaveu del PP a València va propiciar i va defensar esta actuació del seu departament que ara ha sigut declarada il·legal». La diputada ha dit que «Catalá va permetre que la patronal disposara de gent alliberada il·legalment per als seus interessos particulars, pagada amb els diners públics dels valencians i valencianes». I l'aleshores Consellera d'Educació «no ha assumit mai la seua responsabilitat».
Compromís ha exigit «responsabilitats polítiques» i que Català «demane perdó» ara que s'ha conegut la sentència condemnatòria. També per «desdenyar els arguments de la denúncia de Compromís».
La denúncia de Compromís
Aquesta causa, que té el seu origen en una denúncia de Compromís davant la Fiscalia, va ser arxivada a mitjans del 2017, però uns mesos després la secció tercera de l'Audiència Provincial de València va ordenar la seua reobertura després d'estimar un recurs de l'Advocacia de la Generalitat, que va reclamar penes de presó per al president i el gerent de la Feceval per pagar el salari de cinc treballadors d'aquesta patronal de centres d'ensenyament concertats amb càrrec als fons públics com si foren professors de centres concertats.
L'Advocacia en el seu escrit d'acusació exposava: «Les labors de patronal empresarial que realitza Feceval no poden imputar-se, en cap cas, a partides pressupostàries la finalitat de les quals siga la labor docent, ja que això implicaria un desviament clar dels fons públics». Un escrit coherent amb allò assenyalat per l'Audiència Provincial de València.
«Determinats col·legis van subscriure contractes simulant que els treballadors prestaven serveis en aquests centres com a professors. Fins i tot se'ls van arribar a elaborar horaris ficticis amb la finalitat d'acreditar falsament que eren professors que venien fent classe en centres docents privats associats a Feceval», hi afegia l'Advocacia.
Informe d'Intervenció
Es dona la circumstància que, llavors, en el marc d'aquesta investigació, es va aportar al jutjat un informe elaborat per la Intervenció General de la Generalitat que sostenia que, entre els anys 2010 i 2014, la Conselleria d'Educació va efectuar «pagaments indeguts» per valor d'una mica més de 400.000 euros a quatre persones en concepte de nòmines de personal contractat per centres concertats però que, no obstant açò, desenvolupaven el seu treball en la federació Feceval.
El document concloïa que la Conselleria d'Educació havia estat pagant sense cap cobertura legal, des de l'exercici del 2010 fins al del 2014, «les nòmines de personal contractat pels centres privats concertats que, no obstant això, desenvolupaven el seu treball en Feceval».
L'òrgan de control explicava que en els anys 1990 i 2003 la Generalitat va subscriure acords amb dues entitats que agrupen centres privats-concertats, una de les quals Feceval, en què es preveia la col·laboració d'ambdues parts per a la formació del professorat. En anys successius, es van signar una sèrie d'addendes, l'última de les quals datada el 2009, que no preveia la possibilitat que els acords es prorrogaren tàcitament. Per tant, «al marge de la legalitat o no dels convenis i de les addendes, des de l'1 de gener del 2010 s'estaven efectuant pagaments indeguts», ja que no existia «conveni ni subvenció ni acte administratiu que donara validesa als mateixos», segons aquest informe.
Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací