La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, en el ple de les Corts celebrat aquest dijous, ha qualificat el raper Valtònyc de «terrorista» quan ha mostrat el suport del seu grup parlamentari a Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), pels «atacs de la televisió pública, que no pot equiparar les víctimes del terrorisme amb els terroristes condemnats i fugats de la justícia». Bonig es referia a la participació en directe via telemàtica d’Ordóñez i de Valtònyc en el programa A la Ventura, emés en À Punt divendres passat, per debatre sobre la llibertat d’expressió arran de l’entrada de Pablo Hasél a la presó i de les manifestacions de protesta que s'han dut a terme en nombroses ciutats de l’Estat espanyol.

Ordóñez va mostrar després el seu malestar en Twitter perquè en el programa es va haver de «confrontar amb Valtònyc, condemnat pel Tribunal Suprem pel delicte d'enaltiment de terrorisme, entre d'altres, i que viu a Bèlgica per evitar complir amb la pena de presó». A més, s’hi queixava que «no l’avisaren que intercanviarien opinions» i que «la van obligar a escoltar la intervenció d’aquest delinqüent pròfug condemnat precisament per enaltir ETA». La trobada va generar molta tensió durant l’emissió del programa. 

L’endemà, el director general d’À Punt Media, Alfred Costa, va remetre una carta de disculpa a la presidenta de Covite -germana de Gregorio Ordoñez, dirigent de l'PP assassinat per ETA- per no haver-la avisada de la presència de Valtònyc i perquè tots dos coincidiren en pantalla. «Tal com li vam comunicar verbalment després del programa A la Ventura, desitgem per escrit donar-li una explicació davant el dolor i indignació que li hàgem pogut causar. Volem manifestar-li que no hi va haver mala fe ni cap ànim d'ocultar la presència del convidat Valtònyc, que va ser anunciat durant tota la setmana a la televisió i xarxes. Efectivament, encara que se la va informar del contingut del debat, va ser un error no especificar personalment que en el programa havia de participar també aquest convidat, cosa que sabem que li ha causat un gran malestar i que lamentem», comença el correu enviat per Costa. Una disculpa que Ordóñez considera «insuficient», ja que continua tenint «un profund malestar» i la cadena «no s’ha pronunciat públicament respecte d’aquest fet».

El cas de Joan Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, es remunta al 2012, quan va ser detingut per la policia espanyola acusat dels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les lletres de les seues cançons. L'Audiència Nacional el va condemnar el 2017 a tres anys i mig de presó i un any després el Tribunal Suprem la va ratificar. Un dia abans d'haver d'ingressar a la presó, el 23 de maig del 2018, es va exiliar a Bèlgica, que ha rebutjat diverses vegades les euroordres que en demanen l’extradició a l’Estat espanyol.

El delicte d’enaltiment de terrorisme

El delicte d’enaltiment de terrorisme i humiliació a les víctimes es troba recollit en l’article 578 del Codi Penal. Jorge Correcher, professor de Dret Penal de la Universitat de València i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya; autor de Principio de legalidad penal: ley formal vs. law in action, publicada l’any 2018 per l’editorial Tirant lo Blanch, i investigador dels límits de la llibertat d’expressió a les xarxes socials en relació amb la criminalització del discurs polític dissident mitjançant el delicte d’enaltiment del terrorisme, explica que, en la reforma d’aquest article duta a terme el 2015, la incriminació per enaltiment del terrorisme es pot fer «sense exigir que el missatge incite la comissió de nous actes terroristes». Per tant, això converteix aquest delicte «en el que pot considerar-se delicte d’opinió i, en última instància, criminalitza un acte polític o ideològic que pot ser coincident o no amb el que dona cobertura a l’activitat terrorista». 

Això suposa -assevera Correcher-, «una limitació de la llibertat d’expressió», que té «el risc d’estendre’s i convertir-se, segons la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en l’anomenat “efecte desànim”». Un efecte que condiciona «un dret de participació política essencial en un estat democràtic com és la llibertat d’expressió». 

Aquesta interpretació també és «contrària a la directiva del Parlament europeu 2017/541, que estableix que els actes d’enaltiment del terrorisme sols seran punibles si hi ha una incitació directa a la comissió d’actes terroristes». A més, la reforma del 2015 «agreuja aquest delicte quan es duu a terme mitjançant serveis disponibles al públic, com ara internet o qualsevol mitjà de comunicació». La reforma, doncs, «ha desvirtuat la modalitat genèrica de l’apartat primer de l’article 578 del Codi Penal» i implica «una utilització del dret penal com un instrument de control de la discrepància política i ideològica propi del que pot denominar-se una democràcia autoritària».

En el cas de César Strawberry, del 2017, Andrés Ibàñez, exmagistrat del Tribunal Suprem, va emetre un vot particular en contra de la condemna del cantant del grup Def con Dos, jutjat arran d’uns comentaris a Twitter en què esmentava, entre d'altres, els GRAPO, el rei emèrit Juan Carlos I o el funcionari de presons segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara. Segons Ibáñez: «Són expressions de la subcultura d’alguns grups socials integrats preferentment per subjectes joves durament maltractats per les cruels polítiques econòmiques. Formen part d’una manera difusa de contestar la cultura d’un stablishment del qual se senten exclosos».

Bonig, rock i violència

Rock y violencia és el títol d’una cançó d’Eskorbuto, un dels grups del rock radical basc dels quals Isabel Bonig va confessar que era fan en una entrevista en el programa de televisió Assumptes interns, d’À Punt, el 2019. «Efectivament… Ja veus… En el Partit Popular, eh?», va contestar amb un somriure a Pere Aznar, el presentador de l’espai. 

«Així que sí, m’agrada. Va ser un moviment social molt important», va afirmar just abans que li posaren una cançò per veure si l’endevinava. «Mucha polícia, poca diversión… Eskorbuto, pot ser?», va amollar tan bon punt va sentir les primeres notes sense que el somriure desapareguera de la seua cara i fins tot es riguera. «Sarri, sarri… Kortatu», va respondre a la següent. «Correcte també», va confirmar Aznar. «Ellos dicen mierda, nosotros…», va començar una altra peça. «La Polla Records», va exclamar Bonig, que, ben divertida, tornava a encertar el nom de la banda. 

Doncs bé, la lletra de Rock y violencia, d’Eskorbuto diu entre altres coses: «Rock y Violencia!! Es necesario. / Rock y Violencia!! Es vital.  / Acabad con nosotros si podeis, / antes de que nosotros lo hagamos con vosotros».  I la de la cançò titulada ETA finalitza: «Gobierno central, autonomía,  / sumario de leyes, mas policías,  / policías, policías, policías, policías,… / y mientras a ETA la llaman terrorista!». 

I Kortatu, en El estado de las cosas, per exemple, canta: «Cuando la impotencia te quema la sangre  / la duda disipa la evidencia de las cosas / la falta de precisión  /  te nubla la cabeza  / es el odio,  / quien guía tus pasos  […] Como ves mi guitarra no dispara  / pero sé donde apunto  / aunque no veas la bala».

La Polla Records, en Cara al culo, diu: Fraga, muérete. /  Reagan, muérete.  / Woitila, muérete. / Muñecos de feria».  I en «La solución final», conclou: «La solución es una camara de gas / con los politicos adentro». 

▶️?A LA CARTA | No t'imagines el que ha descobert @pere_aznar sobre @isabelbonig: el rock radical basc l'apassiona! Si guanya en abril, la veurem vestir-se de cuir i tallar-se la franja per a celebrar-ho?️?? De moment, pots veure-la en @AssumptesAPunt ? https://t.co/FgCio4sTUCpic.twitter.com/GpkgrJAkRs

— À Punt (@apunt_media) March 11, 2019

Després d’haver sentit que Isabel Bonig qualificara Valtònyc de «terrorista» en el ple de les Corts, és inevitable preguntar-se si també considera «terroristes» els seus admirats grups del rock radical basc. Potser mentre trau foc pels queixals quan tracta el raper mallorquí de «terrorista», no recorda el somriure que li il·luminava la cara aquella nit al plató d’Assumptes interns. O sí que se’n recorda, però el moment polític és un altre i ara toca fer una altra cara. La cara de la repressió contra la llibertat d’expressió. 

Perquè, com assenyala Jorge Correcher, la utilització del dret penal per l'Estat espanyol «sembla destinada a servir com una mena de control de la discrepància política i ideològica, i no garanteix la necessària dissensió en un estat democràtic d'aquelles opinions que no poden emmarcar-se dins del pensament polític i cultural dominant».  

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€  podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací