El dret a l’ús del valencià al comerç

per Manel Carceller

Tribuna

Fa uns mesos, unes famílies de Vinaròs, del Maestrat, i d'Almassora, de la Plana Alta, es van posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua per a queixar-se que ja no podien comprar Llet Nostra, etiquetada en català, al seu supermercat habitual. La realitat legal a l'Estat espanyol és que els productes alimentaris amb informació i etiquetatge únicament en català només poden ser distribuïts en la comunitat autònoma d'origen.

El dret lingüístic al valencià, recollit en l'Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana, és poc més que una declaració genèrica. Aquesta llei afirma que la Generalitat ha de fomentar l'ús del valencià en les relacions d'empreses i professionals amb els consumidors. I, a més, ha d’adoptar mesures perquè les ofertes comercials es comuniquen també en valencià. Repassarem les cinc propostes bàsiques que farien que el dret a l'ús del valencià al sector comercial fora una realitat:

1. Les empreses han d'atendre els consumidors, en l’àmbit del País Valencià, com a mínim, en les dues llengües oficials, tant en l’àmbit presencial com en altres relacions amb el consumidor.

2. Una situació normal d'ús del valencià determinaria que els bars, restaurants i hotels haurien de disposar de versions de les llistes de preus, cartes i menús, com a mínim, en les dues llengües oficials.

3. Les empreses haurien de garantir al consumidor el dret de rebre la documentació d'escriptures de compravenda, contractes i factures, tant en valencià com en castellà.

4. La igualtat d'ús de les dues llengües oficials voldria dir que la informació de caràcter fix interior i exterior dels comerços hauria de constar escrita, com a mínim, en les dues llengües oficials.

5. Igualment, les informacions d'ús de productes no alimentaris (en l’etiquetatge, l’embalatge o en fullets o prospectes) haurien de figurar, com a mínim, en les dues llengües oficials.

Allò més interessant de saber, per a fer propostes futures reals per al País Valencià, és que normes vigents semblants sobre l'ús de la llengua pròpia al comerç són en vigor amb normalitat a la resta del territori lingüístic, a Catalunya i a les Illes Balears. Per exemple, tenim una sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, que avala poder legislar sobre l’etiquetatge en valencià.

L'Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana estableix que l’administració de la Generalitat Valenciana pot demanar a una empresa les «correccions oportunes» davant la negativa a satisfer les demandes d’un consumidor o usuari, o qualsevol forma de discriminació. En cas que l’empresa no canvie d’actitud i no respecte l’ús del valencià de la clientela, podria ser sancionada amb multes de fins a 3.000,5 euros, d’acord amb l’article 70.1 de l'Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.

El dret a la comunicació en una llengua implica tant el dret de parlar i de ser entés en valencià, com el dret a rebre informació en valencià. Ara mateix tenim un exemple de manca d'ús de la llengua pròpia en l'obertura a Castelló del nou supermercat d'Economy Cash, cadena comercial amb domicili fiscal a Ontinyent que disposa de centres al País Valencià i a Múrcia. Tot el que impedisca l’ús normal de la nostra llengua al seu territori és un acte discriminatori, perquè atempta contra un dret col·lectiu que és irrenunciable en un país que es diga democràtic.

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací