Privatització per la «Gràcia divina»

per Ester Ferré i Vicent Manel Barrachina. Àrees de Drets i Justícia - Cultura i Patrimoni de Podem PV

Veus

Privatització per la «Gràcia divina»
Privatització per la «Gràcia divina»

El passat 16 de febrer, la vicepresidenta Carmen Calvo va presentar davant la ciutadania l'informe sobre els béns que l'Església ha estat registrant al seu nom des de 1998, gràcies a una oportuna llei del govern Aznar, que concedia a capellans i bisbes la capacitat de privatitzar propietats de domini públic.

Estem parlant de quasi 35.000 propietats en tot el territori espanyol. Un extens llistat de 1.613 pàgines, de les anomenades «immatriculacions de l'església», que en realitat és molt major, perquè no inclou aquelles immatriculacions perpetrades a l'empara d'una llei franquista de 1946 que, encara sent inconstitucional des de la Constitució del 1978, cap govern posterior es va molestar en modificar fins al 2015, quan una reforma de la Llei Hipotecària va impedir a l'Església catòlica continuar registrant béns per la seua «Gràcia divina».

Els béns afectats són tant edificis dedicats al culte, com finques; i edificis i béns del patrimoni històric públic que han sigut inscrits a favor de les autoritats eclesiàstiques, sense més prova que la signatura d'un bisbe, assegurant que pertanyia a l'Església.
Al País Valencià tenim un total de quasi mil propietats inmatriculades per l'Església i amb múltiples exemples de tota mena de béns, però volem destacar dos casos a la ciutat de València:

Primer, el de la Catedral Basílica Metropolitana «i les seues dependències complementàries», on s'inclou el Micalet, que des de la seua construcció ha sigut sempre un campanar d'ús civil i que durant molts segles va marcar, amb els seus sons, els usos i costums de València. És com una espècie de torre d'homenatge sobre el conjunt urbà i l'horta que el circumdava, i pertany a tots els valencians, creients o no, feligresos o no feligresos, com segurament els altres edificis ara inmatriculats.

I segon, el de l'església de Santa Caterina Màrtir, que va ser encarregada pel rei Jaume I en 1238, i és una de les 10 parròquies fundacionals de la ciutat. El cos principal de l'edificació va acabar de construir-se al llarg del segle XIV al voltant del 1371. Per la construcció del seu campanar es va posar la primera pedra el 5 d'octubre del 1688, i es va acabar en 1705 i la seua edificació va ser sufragada per aportacions voluntàries dels feligresos.

Per a revertir aquesta anomalia històrica, les administracions estatal, autonòmica o local han de reclamar per totes les vies al seu abast tots els béns que figuren en el seu inventari de patrimoni històric. El patrimoni històric d'arrel religiosa, amb independència de l'ús litúrgic que puga desenvolupar-se en el mateix, forma part de la riquesa cultural heretada pel poble i de cap manera pot permetre's que, per inacció o transcurs del temps, es perda per a les futures generacions.

Les forces progressistes d'aquest país hem de treballar sense més dilació per a desenvolupar el marc normatiu que declare la nul·litat de totes les immatriculacions realitzades sense títol suficient, i en particular el patrimoni històric d’ús religiós que ha estat sostret, i que siga del domini públic tal com ocorre als països del nostre entorn.

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací