Els grups parlamentaris de Compromís, ERC, PNV, Más País, Bildu, Junts, PDeCat, CUP i BNG tornen a sol·licitar que el Congrés investigue «la trama vinculada a les presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudita», en particular, «els negocis del rei emèrit Joan Carles I».

En l'escrit que han presentat a la Mesa del Congrés, exposen, entre altres motius, que «la Fiscalia suïssa està investigant un compte del Banc Mirabaud, amb seu al paradís fiscal de Bahames», al qual «el govern d'Aràbia Saudita hauria transferit 100 milions d'euros  de l'aleshores rei saudita Abdul Aziz Al Saud». Un compte de la societat instrumental panamenya Lucum Foundation de la qual «seria beneficiari l'antic cap de l'Estat, Joan Carles de Borbó». 

Una democracia plena no permite mierda debajo de la alfombra.

Este Rey emérito tiene que ser investigado y no nos vamos a rendir pic.twitter.com/O58c2BRQF8

— Joan Baldoví ;) (@joanbaldovi) March 2, 2021

Segons sembla, arran de l'escàndol de la cacera d'elefants a Botswana del llavors monarca, «el Banc Mirabaud el va instar a tancar el compte». Quan ho va fer, «va transferir 65 milions d'euros a Corinna Larsen i un milió a una altra dona resident a Suïssa».

A més, segons les notícies que s'han publicat, «la fiscalia anticorrupció de l'Estat hauria detectat indicis de presumptes delictes amb la presumpta implicació del rei emèrit i relacionats amb blanqueig de capitals, cobrament de comissions i frau fiscal en la contractació de la línia de ferrocarril d'AVE que uneix les ciutats de Medina i La Meca, a l'Aràbia Saudita».

D'altra banda, en seu judicial i davant del fiscal suís Yves Bertossa, «diversos imputats han declarat l'existència de transferències relacionades amb Joan Carles I a través d'entitats bancàries ubicades en paradisos fiscals, comptes offshore, i un entramat empresarial que limiten el seguiment de la traçabilitat dels capitals».

El 15 de març del 2020, just quan es va decretar l'estat d'alarma a causa de la COVID-19, «l'actual cap de l'Estat, Felip VI, va comunicar la renúncia a la suposada herència del seu pare provinent de qualsevol negoci irregular i anunciava la retirada de l'assignació anual al rei emèrit». Tanmateix, posteriorment «es va saber que el monarca coneixia la presència del seu nom com a beneficiari des de feia almenys un any». A més, «no pot haver-hi renúncia efectiva abans de la mort de l'emèrit» i, per tant, «és evident que aquesta comunicació ve a ser una confessió en tota regla».

A l'agost, es va fer públic que, «de manera acordada amb el Govern espanyol i el mateix monarca actual, el rei emèrit abandonava el territori espanyol per inastal·lar-se en un lloc desconegut».

Més recentment, «han eixit a la llum nous indicis de conductes i comportaments presumptament delictius per part d'alguns membres de la Família Reial, en concret, de Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia, el primer en condició de rei hauria fet ús de les anomenades "targetes black", targetes de crèdit amb fons d'origen estranger dubtós».

Així mateix, també s'ha fet públic «que l'emèrit va presentar davant de les autoritats tributàries una regularització de 678.393 euros » i, fa poc, «declaració voluntària de 8 milions d'euros rebuts en espècie», per la qual ha pagat a l'Agència Tributària «4 milions d'euros».

En l'escrit, s'assenyala que «el rei emèrit gaudeix de la condició d'aforat» i que, el Congrés va rebutjar «una Proposició no de llei en què s'instava a dur a terme les modificacions legals pertinents per eliminar la figura de la inviolabilitat i la "especial protecció" legal dels membres de la Casa Reial». Per tant, «és un assumpte polític que s'ha d'abordar també des de la política».

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací