La migració climàtica no és un fake de Biden

per Kristin Suleng

Columnistes

La llum, el so, l’or, la temperatura o la humitat ajuden a diverses espècies d’ocells, amfibis i peixos a moure’s entre territoris. En canvi, el camp magnètic representa encara tot un misteri. Aquest sensor se relaciona amb un dels viatges més encisadors en el món animal: la migració de les aus. Pocs valencians ens resistim al seu encant, en viure en la cruïlla de les principals rutes migratòries dels ocells a Europa per a desplaçar-se entre els seus llocs de reproducció i hibernada. Des de fa molt de temps els humans intuïm que els ocells empren el camp magnètic terrestre per a solcar el cel. Però desconeixem com els ocells arriben a les mateixes àrees any rere any, després de passar l'hivern en regions més càlides.

La força del camp magnètic al voltant del planeta canvia quan es mou de nord a sud, però allò especial són les variacions al voltant de la Terra, increïblement xicotetes. Llavors, com poden els ocells sentir eixes minúscules diferències i trobar la direcció sense brúixola? Una nova investigació de la Universitat de Tokio, que involucra la mecànica quàntica, rescata una vella teoria dels anys 70 del biofísic Klaus Schulten, que no van creure en considerar-la massa imaginativa: les aus podrien «veure» el camp magnètic terrestre. És probable que perceben tant la força com la direcció del camp magnètic, gràcies al fet que una molècula (els criptocroms) en l'ull rep l'energia d'un fotó (partícula de llum), i quan torna a emetre l'energia, es produeix una reacció química que és més forta com més fort és el camp magnètic.

A més de despertar l’entusiasme entre els birdwatchers, en airejar un debat de vint anys sobre la mecànica quàntica aplicada a la migració aviària, l’experiment japonès demostra que els camps magnètics afecten les cèl·lules. Una altra cosa és com poden afectar la salut de les persones, per a la qual cosa es necessita més investigació.

Magnetisme a banda, les migracions es veuen alterades per un altre fenomen inqüestionable: l’emergència climàtica. I no només afecta les de les aus. El canvi climàtic també transforma allò que mai no volem sentir, la mobilitat (la migració) humana, com les persones gaudim el dret a la vida. El divulgador Enrique Gracián diu, amb clara senzillesa, que «una disciplina no és científica si no té matemàtiques». Per això, parlar de dret entre qüestions científiques pot ser agosarat, tot i que els mecanismes de la jurisprudència poden arribar a ser tan embullats, que el dret sembla matèria de supercordes, forats negres i ones gravitacionals. Coses que té l’Antropocè.

Però pareix irremeiable que la degradació dels ecosistemes no sols acabarà modificant la biodiversitat, també la necessitat de protecció internacional de les poblacions humanes, com ho manifesta un article recent d’Ángeles Solanes, catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València, publicat en Anales de la Cátedra Francisco Suárez, de la Universitat de Granada. Autora d’un treball ben rebut en un panorama jurídic local mancat d’atenció ambiental, la investigadora revisa la noció de refugiat (migrant o desplaçat) climàtic, en un moment en què no existeix un marc internacional coherent per a protegir els qui travessen les fronteres a causa del canvi climàtic. Cap estatut jurídic específic contempla que els motius climàtics impedisquen a una persona tornar al seu país d’origen, la llei de refugiats només s'ocupa de les persones que fugen de la persecució o la guerra per causes de raça, religió, nacionalitat o opinions polítiques.

El debat jurídic internacional és controvertit, més que la física quàntica aplicada als viatges dels ocells. Calcular el números de persones desplaçades pel canvi climàtic representa tot un repte en si mateix, ja que poden moure's per una varietat de raons, i el tema obri la porta a les prediccions alarmistes. Segons l’Informe Global sobre Desplaçaments Interns de l’IDMC, dels 24 milions de persones que s'estima que es van veure forçades a abandonar les seues llars per condicions climàtiques extremes en 2019, la majoria va romandre al seu país de residència. Tot i això, hi ha espai per a l’optimisme davant un paradigma que comença a canviar per la sensibilitat social i els precedents en els tribunals o el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, assenyala Solanes.

En el desafiament climàtic, no podem girar l’esquena als reptes jurídics que impliquen els problemes ambientals. No és casualitat que entre les prioritats de l’administració Biden en els primers 30 dies de mandat, en desmantellar el desgavell de Trump, es trobe la migració climàtica com a reconeixement oficial sense precedents als Estats Units, el major contaminador del món, que rep de mitjana cada any des de 2016 més d’un milió de desplaçats relacionats amb desastres ambientals. Un reconeixement enmig d’una pandèmia que recorda que el canvi climàtic no és només ciència i salut, sinó també dret.

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací