Salze Editorial publica «Porta’m amb tu», d’Attilio Bertolucci

Bertolucci, una de les veus més excepcionals de la poesia italiana i europea de tots els temps, per primera vegada en català

per NLV

Cultura

Salze Editorial publica «Porta’m amb tu», d’Attilio Bertolucci
Salze Editorial publica «Porta’m amb tu», d’Attilio Bertolucci

Salze Editorial publica Porta’m amb tu, d’Attilio Bertolucci, una de les veus més excepcionals de la poesia italiana i europea de tots els temps, per primera vegada en català. El volum, en edició bilingüe, amb més de cent poemes de la seua obra, seleccionats i traduïts per Marta Vilardaga i Josep Porcar, és el primer número de la col·lecció d’aquest segell de traducció de poesia al català. El títol pertany a una poesia del seu llibre Viaggio d’Inverno (1971).

Bertolucci, en paraules de Pier Paolo Pasolini, «ha aconseguit expressar –amb una punyent lleugeresa– l’inexpressable». El cognom hui cèlebre gràcies als dos fills cineastes, Bernardo i Giuseppe, no ha entaforat la figura del pare, el poeta Attilio Bertolucci (San Lazzaro, Parma, 1911 - Roma, 2000), un dels més singulars de la poesia italiana del XX, protagonista central de la seua vida cultural (traductor, crític literari i d’art, investigador, conseller editorial, director de revistes, guionista de ràdio, televisió i cinema) i, en canvi, malauradament, un poeta desconegut fins ara a casa nostra. 

Paolo Lagazzi, amic del poeta i estudiós de l’obra bertolucciana, afirma: «És un poeta màgic, ja que és capaç, com gairebé ningú, de revelar-nos la realitat quotidiana senzilla com a lloc de bellesa secreta, com a ordit d’alenades i vibracions subtils, com a cos palpitant dels batecs del cor del món».

Molt genèricament en­cabit en el Secondo Novecento entre hermetistes, neorrea­listes i neoavant­guardistes, per generació va ser adscrit al distingit nobile quartetto de la poesia italiana, on va excel·lir en companyia de Luzi, Caproni i Sereni. Haver renegat, però, en obra i paraula, dels moviments literaris imperants, l’ha acabat situant en «una zona felice e appartata del panorama poetico italiano». 

Vilardaga i Porcar assenyalen que «les seues delicades i precises claus desllorigadores del poema defineixen una lírica autènticament personal de revelació humanista, quan no epifànica, d’una història menor que qüestiona i despulla l’oficial». D’altra banda, «la cinefília dels fills difícilment hauria estat possible sense la visió cinematogràfica immanent en la poètica del pare professor d’història de l’art: seqüències impressionistes, expressionistes, cubistes; i meditats moviments de càmera articulen les seues peces amb un flux continu d’aparent simplicitat expressiva que ens fa viatjar al llarg de la seua captació de l’instant en fuga, meticulosa dissecció del pas del temps i testimoniatge imprescindible de la memòria personal, familiar i col·lectiva».

 

 

Salze Editorial 

Salze Editorial, amb seu a Castelló de la Plana, és un nou segell de traducció de poesia forana al català que, el setembre del 2020, anunciava que traurien a la llum el seu primer llibre aquesta primavera.  

Una editorial al capdavant de la qual hi ha Marta Vilardaga, poeta, llicenciada en Humanitats i traductora, i Josep Porcar, poeta, periodista i traductor. Dues persones pertanyents a El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa escriptors del nord del País Valencià, que pensen, «com moltes altres persones lectores –entre elles, afortunadament, poetes–, que ens cal molta més i millor selecció i edició de traducció de poesia». I ens cal, «no només perquè aquesta nodreix els i les poetes de casa i, per tant, la poesia escrita en català, sinó perquè, sobretot, ens permet descobrir i conèixer la gran diversitat i fondària de pensament, de llenguatges, d’estètiques, d’imatgeria, de les maneres de mirar i d’escoltar què hi ha al món mitjançant la paraula».

Vilardaga i Porcar conclouen: «Som conscients dels entrebancs imperants, que si el mercat, que si les administracions, que si les nostres finances, que si aquest temps incert, que si etcèter. I també d’aquella altra limitació autoimposada, la propensió a la impotència: impossible d’omplir el buit… Doncs encara sort que és ample. Però com s’omple un buit? Entre el no fer i el fer, però, hi ha aquell gosar poder ferraterià, la contribució a reduir-lo en la mesura de les nostres possibilitats més enllà del gra de sorra bàsic, que en tot cas sempre hi és, mal que bé. Com que neix d’una passió que solament respon a l’exigència de l’immens valor a ella reconeguda, la pretensió de Salze no és una altra que dur al català, de la manera més acurada possible, obres de poetes forans/es (ens fa nosa la paraula estranger/a) que considerem de primera magnitud literària».

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací