La Conselleria d’Educació permet que els IES flexibilitzen l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme per impartir més hores en valencià

Alts càrrecs de la Conselleria han dut a terme reunions amb les directives dels instituts adherits al manifest «Centres pel valencià» abans que acabara el termini de presentació del PLC

per NLV

Llengua

Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
Conselleria d'Educació, Cultura i Esport

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport va dur a terme uns dies abans que s’acabara la data de presentació dels Projecte Lingüístic de Centre (PLC), previst en la Llei de Plurilingüisme, una sèrie de reunions amb grups reduïts de directors i directores dels IES adherits al manifest «Centres pel valencià», una setantena d’instituts de les comarques valencianoparlants. Unes reunions que tenien la finalitat de conèixer el seu punt de vista i les seues reivindicacions i oferir-los una solució dialogada, tal com va demanar la Federació Escola Valenciana a la directora general d'Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d’Educació,  Margarida Castellano, el passat 17 de febrer.  

Escola Valenciana, que dona suport al manifest, llavors ja va anunciar que «vetlaran pel compliment de la llei i per la major presència de valencià als PLC» i va insistir que «l’actual Llei de Plurilingüisme contempla la possibilitat d’aplicar mesures de promoció del valencià així com la continuïtat dels programes de primària a secundària». Per això va sol·licitar a la Conselleria que escoltara aquests centres i permetera que s’hi apliquen «les metodologies de Tractament Integral de Llengua i Continguts (TILC) necessàries per avançar en la normalització del valencià».

Així mateix, STEPV–Intersindical Valenciana també va fer gestions amb la Conselleria perquè autoritzara els programes experimentals sol·licitats pels centres educatius. El sindicat comparteix totalment aquest manifest «que té com finalitat garantir un adequat tractament lingüístic que evite un retrocés en l’aprenentatge i domini de les llengües per part de l’alumnat valencià».

D’altra banda, Plataforma per la Llengua, uns dies després feia públic un comunicat en què assenyalava que «l'aplicació de la nova Llei 4/2018 de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià pot posar en perill el necessari suport a la docència en valencià, que és una llengua minoritzada». En opinió de la Plataforma, «ha quedat demostrat que els programes educatius amb més presència del valencià són els únics que poden aconseguir la competència lingüística en valencià de l'alumnat». Igualment, segons l’entitat, «cal autoritzar els centres educatius a aplicar programes lingüístics experimentals, d'acord amb l'article 8 de la mateixa llei, on es mantinga l'ús del valencià com a llengua vehicular en la línia de docència, com a mecanisme de compensació lingüística». Per tant, «els centres de les comarques valencianoparlants han de continuar fent servir el valencià com a llengua vehicular preferent, per a compensar la desigualtat lingüística del valencià en la societat».

Acció Cultural del País Valencià també mostrava «preocupació» per l’aplicació de la Llei. «La tasca infinita de l’escola en valencià durant tants anys en els quals no se’ls ha facilitat la feina, i malgrat això ha educat diverses generacions en valencià, i ha permès que l’alumnat poguera continuar la seua formació universitària en valencià, no pot patir ara un retrocés», deia. Per això, demanava «diàleg entre la Conselleria i els equips directius i docents, resolent les preocupacions que han sorgit entre el professorat». «La supervivència de la llengua exigeix que totes les parts treballem unides, concloïa.

 

Reunions a la Conselleria d’Educació

A les reunions amb els directors i directores dels IES, hi van assistir per part de la Conselleria, Margarida Castellano; la Cap de Servei d’Educació Plurilingüe, Àurea Garcia, i la Subdirectora general d’Ordenació, Elsa Vilalta. 

El 7 de març era la data límit perquè els centres que han fet al·legacions (un centenar) presentaren el PLC, amb les especificacions de cada assignatura i la llengua en què s’impartirà. La Conselleria ha indicat que el marc normatiu és la Llei de Plurilingüisme, que segueix amb rigor els mínims marcats pel Tribunal Suprem en diferents sentències sobre aquesta qüestió en altres autonomies. També defensa que «la llei garanteix l’aprenentatge del valencià i la competència de l’alumnat en aquesta llengua quan acaba els estudis arreu del territori».

En aquestes reunions, la Conselleria va comunicar als directors i directores dels IES adherits al manifest que podien aplicar mesures compensatòries per impartir més hores en valencià mitjançant una esmena en el PLC. Per aconseguir l’assoliment d’una competència plurilingüe per part de l’alumnat, segons l’article 4 de la Llei, el PLC s’ha d’adaptar al context i a les necessitats de l’alumnat, i s’ha de centrar en l’establiment d’una metodologia per transformar l’ús vehicular en aprenentatge real de les llengües.

Per això, el PLC ha d’adoptar una Metodologia de Tractament Integral de Llengües (TIL) i de Tractament Integral de Llengua i Continguts (TICL) que prioritze, entre altres aspectes, el tractament explícit, en l´ús vehicular del castellà i el valencià, del llenguatge acadèmic necessari per a la construcció dels sabers disciplinaris. Un tractament que facilite la transferència, el control de la interferència i la construcció plurilingüe dels sabers com a eines didàctiques.  

De manera especifica, cal que els instituts adopten mesures com ara la distribució curricular per àmbits de treball, que permeta la presència simultània de més d’una llengua vehicular en cada àmbit; la globalització dels continguts i les llengües a través de l’aprenentatge basat en projectes, tasques o seqüències didàctiques en què dues o més llengües puguen ser usades en la construcció dels coneixements; completar amb activitats extraescolars o complementàries el temps vehicular en castellà amb l’objectiu de garantir les competències comunicatives en les dues llengües oficials; el tractament específic de la lectura, amb una presència equilibrada del castellà i del valencià; la selecció de matèries amb un pes més procedimental que faciliten l’adquisició de les competències orals en castellà, i la organització dinàmica de les matèries que es vehiculen en castellà, amb contribució de tots els departaments  per portar a terme el PLC. 

Les representants de la Conselleria només han oferit als IES la possibilitat d’acollir-se a l’article 6.4 de la Llei, segons el qual «els centres educatius o els grups que utilitzen una metodologia de treball per projectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han de respectar en tot cas les proporcions de les llengües del seu PLC». Per tant, es permetria un Tractament Integral de Llengües i Continguts (TILC) per mitjà del qual s’aplicarien els percentatges sense limitar-los a matèries concretes. Això és, la llengua vehicular principal seria el valencià, però, al mateix temps, s’hauria d’introduir la terminologia en castellà i en anglès. Tanmateix -indiquen els responsables dels IES-, aquesta metodologia es pot implantar en 1er d’ESO, però no en la resta de cursos perquè no estan preparats i per la manca de recursos. Així, per exemple, les editorials no disposen de material didàctic de castellà per a valencianoparlants per treballar la competència comunicativa. Aquesta seria la solució transitòria que els ofereix la Conselleria en espera que la LOMLOE permeta presentar més programes experimentals en valencià.

Les directives d’aquests IES consideren que, malgrat que els percentatges són innegociables, perquè les sentències del TSJ marquen que no es pot rebaixar el 25% de castellà, si imparteixen les assignatures en valencià, ja s’acosten a aquest percentatge, atès que treballen amb materials en castellà en textos i audiovisuals.

La Conselleria ha proposat als IES de «Centres pel valencià» que posen en els PLC una observació en la qual s’especifique que en compte d’utilitzar el castellà per a vehicular les assignatures indicades, s’utilitzarà de manera transversal en totes les matèries, com si s’aplicara un Tractament Integral de Llengües. Tanmateix, com ja s’ha explicat adès, els equips directius només ho veuen viable en 1er d’ESO.

Tot i que els IES signants del manifest demanaven més concessions, els directors i directores i el professorat dels IES adherits a «Centres pel valencià» acataran la Llei, però continuaran manifestant el seu desacord amb la mateixa, ja que entenen que no afavoreix l’ensenyament en valencià als seus instituts.

A més, s’han mostrat descontents pel fet que la Conselleria els haja convocat en grups reduïts i no haja dut a terme una reunió en línia amb tots els adherits al manifest. I més encara quan uns dies abans, el conseller Vicent Marzà ho va fer de manera telemàtica amb directors de tot el País Valencià. D’altra banda, se senten agreujats, atès que, quan els IES de les comarques castellanoparlants del sud es van queixar l’any passat, hi van acudir personalment per atendre les seues demandes el mateix Conseller, el Secretari Autonòmic d’Educació, Miguel Soler, i la Directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margarida Castellano.

 

La Llei de Plurilingüisme

El 2018, el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar parcialment la Llei de Plurilingüisme, destinada inicialment a superar el dèficit d’oferta d’ensenyament en valencià de l’etapa del PP, per «discriminació del castellà». El decret aprovat durant la legislatura anterior abandonava l’antic sistema de línies educatives (una en valencià i l’altra en castellà) i establia uns mínims percentuals d’horari lectiu (25% per a les dues llengües cooficials i 15% per l'anglès) ampliables per la decisió dels diferents centres escolars d'acord amb el seu context i les seues necessitats pedagògiques. Arran d’aquesta sentència, el govern del Botànic va consensuar deslligar l’augment d’hores lectives en anglès (fins a un màxim percentual del 25%) a una presència més gran del valencià.

Tanmateix, aquest model de percentatges ha estat qüestionat per col·lectius que lluiten des de fa dècades per la defensa de la llengua en comarques on la implantació de l’ensenyament en valencià no assoleix els nivells d’altres zones. Josep Escribano, president d’El Tempir d’Elx apunta que la llei no vertebra el País Valencià perquè no garanteix que l’alumnat siga competent oralment i per escrit en les dues llengües oficials quan acabe els seus estudis. Escribano, en una entrevista publicada a Nosaltres La Veu hi insisteix: «La Llei de Plurilingüisme no tindrà efectes positius als centres educatius del sud del País Valencià perquè reforçarà encara més el monolingüisme dels alumnes castellanoparlants i el bilingüisme dels valencianoparlants. Com que aquesta llei no opta per un bilingüisme actiu, eficaç i autocentrat és molt difícil que tots els alumnes acaben sent competents en la llengua pròpia del país». 

També han mostrat la seua visió crítica de la Llei la setantena d’Instituts d’Ensenyament Secundari de les comarques valencianoparlants que s’han adherit al manifest «Centres pel valencià». En una altra entrevista, Oreto Trescolí, la directora de l’IES Guadassuar, uns dels primers signants del document, assenyala que, en el cas del seu institut, l’aplicació del decret «afecta moltíssim perquè suposa que un centre d'ensenyament en valencià deixe de ser-ho, i el valencià a Guadassuar és un instrument de cohesió social grandíssim».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací