El búnquer del Conseller

per Josep Barberà

Tribuna

El búnquer del Conseller
El búnquer del Conseller

La política és arribar a acords. Aquesta oració, possiblement s’ha repetit tantes vegades que ha perdut part del seu significat; tanmateix, açò no la fa menys certa. Sobretot si, entenent-la en la seua concepció més àmplia, ens referim a arribar a acords no només amb altres -partits- polítics, sinó a acords amb els governats en general i amb els directament afectats en particular.

Fa sis anys -poc més o menys- el País Valencià va viure un canvi. Un canvi que necessitava. Acabaven les majories absolutíssimes del Partido Popular i les forces «progressistes» i «valencianistes» -permeteu-me ser generós amb els epítets, encara que no soc capaç d’estalviar-me les cometes- arribaven a un acord que, si més no, havia de servir per acabar amb els atacs permanents a la llengua pròpia i per acabar amb el regal dels diners de la cosa pública a coneguts, familiars i amics de l’ànima a què ens havien acostumat vint anys de lladres i corruptes.

Sis anys després, però, el balanç resulta decebedor. No només perquè la part «valencianista» del Consell ha renunciat a exercir-ne -podríem parlar de reciprocitat, igualtat lingüística i altres pollastres que encara esperem-, sinó perquè l’«ordeno y mando», cert «despotisme il·lustrat», s’ha instal·lat en la manera de fer d’algunes conselleries. Especialment en la que encapçala en Vicent Marzà.

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports -el pacte del Botànic no ha considerat ni considera que el País Valencià necessita una Conselleria exclusiva de Cultura, què li farem...-, pel que pareix, s’ha convertit en un búnquer inexpugnable que, amb una bona torre i un parell d’altaveus, fa arribar les instruccions que considera més adequades al cos de docents d’escoles i instituts del país.

Una de les darreres ha resultat l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme, aterrat en cada centre en el seu Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural que de iure i de facto elimina el model d’immersió que estava consolidat en moltes comarques del país, obligant els centres a augmentar el percentatge d’assignatures en castellà i desaprofitant l’oportunitat que brinda la nova LOMLOE d’aplicar programes d’immersió lingüística.

Vull destacar ací la valentia -aquesta sí- de centenars de professors i desenes de centres que han signat el manifest de «Centres pel valencià», si no heu llegit el manifest, vos ho recomane.

No tinc cap dubte que, si aquesta llei l’haguera aprovada el Partit Popular, els carrers estarien a vessar -amb totes les mesures de seguretat- de gent demanant dimissions i que Conselleria escoltara el professorat i, segurament, alguns dels qui l’han signada, encapçalarien les manifestacions. Ara, però, els silencis acompanyen l’aprovació d’un sistema educatiu com el que Ciudadanos proposa al Principat. Un sistema que ens fa retrocedir en aquells xicotets espais que hem pogut anar conquerint en l’ús normal de la nostra llengua.

Fa uns mesos, un destacat dirigent polític d’un partit del Botànic em deia: «Ens apretes massa, has d’atacar més el PP i no a nosaltres». Jo li vaig respondre: «Del PP no n’he esperat mai res, de vosaltres esperava alguna coseta». Vaig cometre una errada.

Ja no.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací