Negar la realitat

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Veus

Es tracta d'una de les majors evidències del món que ens envolta. Es nega la realitat sistemàticament, com a mètode de gestió política, com a sistema de regulació econòmica, com a vivència psicològica del mateix ser, com a enunciació metafísica de la veritat. La realitat molesta, amb les seues mil arestes, contradiccions i problemàtiques. La realitat amaga les ombres que també neguem, precisament perquè estan amagades, si bé sabem de la seua existència per la nostra mateixa col·laboració a reproduir-les.

L'ordre del possible està fundat en la negació del real. I no es tracta tant dels negacionismes, que són com ideologies patològiques que militen en la negació extremada i extremista, sinó de la negació banal del dia a dia, que revela la nostra terrible propensió a les mitges veritats, a les mentides simbòliques, a les deixalles mentals que cobren forma d'afirmacions elusives i cíniques reflexions amb tint intel·lectual. La negació del real contribuïx paradoxalment a la radical conformació del real, en la mesura que el negat i el fet de la negació passen a ser realitat, de manera que la negació sempre es nega a si mateixa.

Es tracta de negar el que succeïx, el que ocorre ací fora i ací endins, un comportament que s'evidencia en esdeveniments, transformacions i traumes. Negar tot això ens lliga a això. La negació es convertix en soga al coll, en cinturó que estreny, en llosa que pesa. Però sempre sembla preferible a acceptar el que és, per monstruós, defectuós o desagradable que siga. Pitjor encara, a acceptar el que és, per bell, meravellós i fructífer que puga ser. Si es nega es nega tot, i en eixa tessitura ens neguem a nosaltres mateixos, de manera que només queda explorar l'escepticisme fatalista, l'amargor vital, el recel permanent i la queixa absurda.

Trencar amb la negació del real, atrevir-se a mirar per l’escletxa que s'obri sempre que un estiga disposat a mirar en el mur de la ceguesa voluntària, llança un raig de llum, que és alhora un desplegament d’esperança, una alegria continguda a l'espera de trencar més l’escletxa i observar allò fins ara negat. Només esta mateixa acció multiplica les oportunitats, les idees, les plurals manifestacions de tot allò que pot fructificar en la llum recentment descoberta. Per això cal aplicar-se a l'acció d'acceptar, no queda una altra opció que acceptar, perquè en cas contrari s'acaben les opcions.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací