La COVID és «el desafiament més gran» per als drets «en molts anys», diu l'Agència Europea pels Drets Fonamentals

HRW alerta de la manca d'escrutini parlamentari durant l'estat d'alarma: «Els governs han de rendir comptes»

per ACN

Societat

La gent amb mascaretes davant la catedral de Notre-Dame de Paris durant la pandèmia del coronavirus (COVID-19)
La gent amb mascaretes davant la catedral de Notre-Dame de Paris durant la pandèmia del coronavirus (COVID-19) | ACN

L'Agència Europea pels Drets Fonamentals (FRA, per les seues sigles en anglès) assegura que la COVID-19 és «el desafiament més gran» per als drets «en molts anys». L'analista del FRA Martha Stickings diu a l'ACN que «gairebé tots» han quedat tocats per la pandèmia, però especialment els drets civils i polítics, la llibertat de moviment, el dret a la privacitat i a la protecció de dades, així com els drets econòmics i socials. El vicepresident de l'Institut de Dret Europeu, Lord John Thomas, afegeix que la «democràcia parlamentària» s'ha vist «significativament restringida» pels estats d'alarma, com el que va declarar l'Estat espanyol ara fa just un any. Human Rights Watch veu important l'escrutini parlamentari de cara a la desescalada.

«Els governs han de retre comptes», avisa Philippe Dam, director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), preocupat per com l'estat d'alarma ha implicat un major poder dels executius davant els legislatius per poder actuar ràpidament a l'inici de la pandèmia. «És una qüestió important, encara que la gent no ho veja com una restricció», alerta també el jutge britànic Lord John Thomas.

Just quan es compleix un any de la declaració de l'estat d'alarma a l'estat espanyol, la Unió Europea encara s'enfronta al repte de retornar certs drets i llibertats als ciutadans sense posar en perill la salut pública. A gran part d'Europa, en menor o major mesura mantenen algun tipus d'estatus d'emergència per poder aplicar les restriccions mentre intenten avançar en la vacunació. Per exemple, a l'Estat espanyol durarà almenys fins al 9 de maig mentre que a Itàlia està previst fins a finals d'abril.

Drets i desescalada

«Els governs hauran de fer un esforç per garantir que les mesures tinguen en compte els drets fonamentals», diu Martha Stickings del FRA de cara a una desescalada un cop la vacunació comence a funcionar. Stickings veu especialment important retirar mesures com el toc de queda o la prohibició de trobades familiars i amb amics quan «ja no siga necessari ni proporcional».

Per la seua banda, el magistrat Thomas creu que ara és el moment de tornar el poder als parlaments. «Era acceptable al principi, ara no es pot excusar», defensa, alertant que és «molt temptador» per als governs retenir poders i mantenir restriccions. En aquest sentit, avisa que «és difícil respectar l'estat de dret si no hi ha un consens democràtic apropiat» sobre l'acció del govern. «Els parlaments haurien de revisar totes les restriccions per tal que tinguen el consentiment legítim de la ciutadania», sosté.

També HRW veu «vital» alçar les restriccions quan «ja no siguen necessàries», particularment pel que fa als drets de moviment, de protesta. Philippe Dam recorda que les suposades «mesures excepcionals» pel terrorisme encara estan vigents i alerta que les restriccions de la COVID-19 cal retirar-les quan ja no estiguen justificades.

 Impacte dels estats d'alarma

 «La pandèmia ha amplificat la crisi de drets humans a la UE», assegura Philippe Dam, de Human Rights Watch, mirant en perspectiva aquest últim any. Destaca els problemes d'accés a la salut, així com l'impacte en els drets econòmics i socials i en drets fonamentals com la llibertat d'expressió, de protesta o d'associació.

Així mateix, HRW veu especialment preocupant com els governs d'Hongria i Polònia han utilitzat la COVID-19 «per als seus jocs polítics» posant en risc els drets fonamentals. També lamenta les restriccions a la llibertat de premsa a Bulgària.

Des del FRA, Stickings veu molt preocupant l'impacte a llarg termini de les mesures per la COVID-19 en els drets de les minories i dels més pobres. «La pandèmia no ha afectat a tothom per igual», avisa l'experta del FRA, que tem «la consolidació de les desigualtats existents» a la UE abans de la COVID-19.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací