La línia de molt alta tensió (MAT), una amenaça per a a les comarques del nord

Una vegada aprovada la declaració d'impacte ambiental, el megaprojecte continua endavant, ha informat la plataforma No a la MAT

per NLV

Territori

La MAT és una línia de molt alta tensió que tindrà capacitat per a suportar una tensió de 400 kV en cada sentit | Gemma Tubert | ACN
La MAT és una línia de molt alta tensió que tindrà capacitat per a suportar una tensió de 400 kV en cada sentit | Gemma Tubert | ACN

La plataforma No a la MAT de les comarques del nord ha fet públic un comunicat en què informa «que el passat 26 de febrer es va aprovar la declaració d'impacte ambiental del megaprojecte de línia elèctrica que recorrerà les comarques del nord».  En  total, 16 municipis es veuran afectats per les torres de Molt Alta Tensió de 45 metres d'alçada que Red Eléctrica de España vol «imposar a la força i que no serviran per abastir els nostres pobles d'energia, sinó com a via de pas dels seus negocis estatals i amb altres països»

Aquesta línia elèctrica que ve dels Pirineus, travessa part d'Aragó i de Catalunya i ara arriba al País Valencià, «en un futur proper, pretendrà travessar les zones que venen després de les comarques del nord» i  «l'Horta serà la següent parada». Per tant, més endavant, altres territoris hauran d'agafar el relleu en aquesta lluita contra la MAT, un projecte que arrasarà «la terra i les cases que li vagen al pas, fins a aconseguir la seua finalitat econòmica privada: la retroalimentació d'energia elèctrica provinent de matriu renovable i nuclear».

A més, la MAT «vindrà acompanyada de projectes de megaplantacions de plaques solars i eòliques impulsades per empreses multinacionals que ocuparan el nostre territori» i «deixaran l'activitat dels pobles d'interior únicament destinada a la producció i transport d'energia». A conseqüència, «moltes famílies hauran d'abandonar les seues llars i models de vida per les expropiacions i els efectes secundaris sobre la salut i la vida des línies elèctriques d'alta tensió i les macrogranges de "renovables"». Per aquest motiu, s'hi afirma: «Aquest èxode forçat ens sembla el més inhumà que pot fer l'Estat espanyol contra la seus població més oblidada: el món rural».

La plataforma considera que «un govern que aposta per models energètics "renovables", locals i sostenible, no deuria permetre l'execució d'aquests projectes en el nostre territori, ja que agreugen problemes estructurals com  la privatització dels serveis públics i imprescindibles, en aquest cas l'energia». Per això, «la Generalitat Valenciana hauria de tancar les portes als macroprojectes energètics que imposen les multinacionals i apostar per una transició energètica que ens encamine a un model de producció energètica local, sostenible i planificada, apostant per l'autoconsum i la instal.lació coherent de projectes d'abastiment local i comarcal».

El col·lectiu deixa ben clar que no es quedarà de braços plegats mentre veu «com esventren els nostres pobles, termes i paratges naturals» i «com converteixen les nostres comarques en un lloc pitjor». «Nosaltres volem establir comunitats i viure d'una forma sostenible i digna. Nosaltres volem un interior viu, on puguem sobreviure amb els oficis que ens han permès avançar com a societat, i rebutgem la idea de progrés de les multinacionals i els monopolis elèctrics», reclamen.

El comunicat conclou: «El territori es defensa estimant-lo i habitant-lo, i nosaltres seguirem plantant cara a projectes com aquest que atempten contra la vida de les persones i els ecosistemes. No deixarem que la cobdícia d'uns quants passaper damunt del bé comú. Per nosaltres i les properes generacions: No a la MAT!»

La MAT a les comarques del nord

La MAT és una línia de molt alta tensió que té capacitat per a suportar una tensió de 400 kV en cada sentit i  consta de torres de més de cinquanta metres d'altura i, en funció de l'orografia, poden arribar fins a uns setanta metres per uns quinze metres d'ample. La línia transcorrerà des de la subestació de Morella fins a la subestació d'Almassora, a pocs metres del paratge de l'ermita de Santa Quitèria. I travessarà els termes de Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Benassal, Culla, la Torre d'en Besora, Atzeneta del Maestrat, la Vall d'Alba, les Useres, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol i Castelló de la Plana. 

L'any 2015 es va crear el Pla d'Inversions per a Europa, més conegut com el Pla Juncker, amb l'objectiu de «posar de nou Europa en la senda de la recuperació econòmica». Segons informacions publicades el 2016, dels 53.000 milions d'euros sol·licitats per l'estat espanyol a la Comissió Europea per al desenvolupament de «projectes vitals», en paraules del ministre Luis de Guindos, vora 25.133 milions estava previst destinar-los al projecte d'Unió Energètica. Un projecte  destinat a interconnectar tots els mercats elèctrics de la Unió Europea mitjançant grans autopistes elèctriques, és a dir, línies MAT.

La MAT partirà els territoris que travesse, ja que, entre altres coses, s'hi estableix un corredor de seguretat en què la superfície d'arbres no pot ser de més d'un 30%. A més, cada any moren moltes aus electrocutades en les línies elèctriques, i algunes torres passaran per LIC (llocs d'interés comunitari) i ZEPA (zones d'especial protecció d'aus).

Pel que fa a les conseqüències per a les persones, també són diverses. En primer lloc, un clar perjudici econòmic per a uns territoris que en part viuen del turisme rural, ja que la línia desfigurarà el paisatge. A més, les zones de conreu que queden en el corredor de la línia també es veuran afectades quan es tracte de cultius arboris. 

Sobre els possibles efectes sobre la salut, malgrat que és un punt controvertit, ja que alguns  informes científics que neguen la relació amb afeccions a la salut, n'hi ha altres que reconeixen que poden tindre efectes nocius. Per tant, com recomana la Unió Europea, s'hauria d'aplicar el principi de precaució, que diu que si sobre alguna infraestructura o element que es preveu instal·lar hi ha dubtes que puga ser nociu per a les persones, cal evitar fer-ho.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací