Tal dia com hui del 1963 Joan Fuster va rebre el premi Lletra d'Or per «Nosaltres els valencians»

per NLV

Efemèrides

Joan Fuster
Joan Fuster

El 13 de març del 1963, Joan Fuster va rebre el premi Lletra d'Or per Nosaltres els valencians, publicat per Edicions 62.  

La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. Aquest premi va nàixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits, els quals es constituïren en jurat i establiren les bases de concessió del guardó. 

El 12 de maig del 1962 les llibreries del país van rebre el primer llibre d'Edicions 62, Nosaltres els valencians, escrit per Joan Fuster. Una obra en què hi feia una panoràmica temporal i territorial de l'economia, la política, la història, la llengua, la demografia, etc., del País Valencià. La força d'aquesta obra, i de les que va escriure després, empeny encara ara l'esperit constructiu d'una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Fuster va precisar clarament la seua intenció a l'hora d'escriure el llibre: «Som un poble anòmal. Però les anomalies d'un poble mai no són fortuïtes; mai no vénen solament provocades per la crisi d'una generació ni per l'aleatòria deslleialtat d'unes oligarquies. Tenen llur origen en zones més internes i en mòbils més incisius a l'ésser col·lectiu... cal una investigació molt afinada de la societat, en l'espai i en el temps, per a poder treure'n l'aigua clara. La perquisició ha d'incidir sobre la realitat viva, i ha de remuntar-se a la seua genealogia... Jo no sóc sociòleg ni historiador.. Però... en la inhibició dels altres pren estímul el meu propòsit... Una altra cosa puc al·legar... el fet de compartir un apriorisme militant... Els valencians hem de defensar-nos com a poble…»

Els primers rastres de Nosaltres, els valencians, els trobem en una carta escrita el 21 d'abril del 1961 per Max Cahner, l'altre membre fundador d'Edicions 62, que s'acomiada de Fuster dient-li: «El dia 29 vindré a València, i hi seré fins al dilluns al vespre; on i quan et va bé que ens veiem? Puc venir a Sueca, si et convé. Et recordes del llibre que ens has de fer? I dels articles de Serra d’Or?». Possiblement el projecte del llibre es començara a gestar en una visita anterior. 

El 14 de juny del 1961, Joan Fuster, en una altra missiva, aporta una mica més d'informació sobre el llibre, però sense entrar en el detall. Diu: «El llibre que us he promès –i que no sé quan podré escriure–, el tinc ja planejat. Un dia qualsevol te’n faré unes quartilles de síntesi, a fi que em diguis si t’interessa i si calcules que hi haurà entrebancs de censura. Pot resultar un paper interessant, ja ho veuràs». I una nota a peu de pàgina aclareix que es tracta de Nosaltres els valencians.

En una altra carta del 22 de desembre del 1961 dirigida a Max Cahner, Joan Fuster va escriure en una nota a peu de pàgina: «El Nosaltres el vaig fer en mes i mig o dos. Allò va ser una d’aquelles coses del Max (Cahner). Max és un personatge impertinent que sempre m’estava burxant: “Has d’escriure un llibre, has d’escriure un llibre, has…” “Te l’escriuré, però deixa’m tranquil.” Em vaig posar a la màquina, i vaig anar posant en solfa totes les coses sobre les quals havia reflexionat els darrers anys. No va resultar massa difícil amb la graciosa, tot i que no benèfica, ajuda de la casa Domecq, que era el que podia beure aleshores» (Vicent Martí, «L’homenot era ell», El Temps, 1986).

Nosaltres, els valencians respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d'altres, el de «conèixer-nos» (seguint, a més a més, el model de Notícia de Catalunya) i el de respondre a la pregunta «què som els valencians?». Aquesta aportació a l'autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les «malalties col·lectives» dels valencians, una temptativa de «rectificar la frustració històrica» del seu poble. En paraules de l’escriptor: «La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d'un il·lustre barbat: explicar serà una invitació a transformar».

 

Fonts: J. Antoni Carrasquer Artal i Francesc Pérez Moragón, «Biografia de Joan Fuster», Espai Joan Fuster / «Premi Lletra d'Or», UOC  / Montserrat Serra, «De Joan Fuster, de Max Cahner i del Nosaltres», Vilaweb, 2012  /  Viquipèdia

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací