Més port? No, gràcies!

per Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Veus

El passat 4 de març des de Decidim l’Horta vam organitzar una xarrada-col·loqui en línia sobre el projecte d’ampliació del Port de València. Com a ponents vam tindre l’honor de comptar amb Pau Monasterio i Josep Gavaldà en representació de la Comissió Ciutat-Port. Després de dues hores de conferència i debat, algunes de les coses que van quedar molt més aclarides van ser les següents.

Ja fa uns anys que hi ha en marxa un projecte d’ampliació del Port de València que pretén passar dels 5 milions de contenidors que avui circulen per allà als 12,5 milions.

Aquesta ampliació es realitzarà principalment sobre unes 140 ha furtades a la mar, dins del dic de recer que ja han acabat de construir. 

Un primer efecte, que ja hem començat a patir, és el retraïment de la línia de costa, cosa que provoca que els temporals es mengen el braç litoral del Saler que separa l’Albufera de la mar i un fenomen d’intrusió marina en les aigües de l’Albufera que, a curt termini, la salinitzaria o fins i tot faria desaparèixer el cordó litoral actual de la Devesa i la destrucció de tot el seu divers ecosistema.

D’altra banda, per transportar una quantitat tan enorme de contenidors, caldria que es feren uns nous accessos a la zona portuària. Com que una bona part de les mercaderies que per allà s’exporten venen del nord (com ara els taulellets de Castelló), s’hi han plantejat dues alternatives, un pont que comunicaria la terminal amb la part nord de l’Horta (per davant de la platja de la Malva-rosa) o un túnel que la unirà a la autopista V-21, també ja fora de la zona metropolitana.

Tot això comportaria també la reubicació del moll dels creuers, que hauria de ser instal·lada a la vora del barri de Natzaret, a 400m del seu poliesportiu, amb el conseqüent problema de contaminació d’aire i acústica, ja que els vaixells consumeixen un combustible molt més contaminant que el dels automòbils i en unes quantitats d'altíssimes proporcions (només les  naus de la naviliera Carnival emeten 10 vegades més SOx que tots els cotxes europeus).

Sempre que es parla d’inversions solen ser assimilades a llocs de treball però en aquesta ocasió és exactament al contrari. És tan alt el nivell de robotització que comportaria aquesta instal·lació, que la gent del Sindicat d’Estiba calculen que s'hi perdrien uns 500 llocs de treball.   

Com bé sabem València ja supera els nivells màxims recomanats de contaminació ambiental. Actualment el flux estimat de camions que entren i ixen del port s’avalua en uns 5.000/6.000/dia i si s'executa finalment aquest projecte, aquesta quantitat augmentaria considerablement (que no proporcionalment) i amb ella la contaminació que, sumada a la dels vaixells, faria irrespirable l’aire de València.

Com a descàrrega d’aquesta contaminació, el projecte parla de camions que anirien amb Hidrogen (ciència-ficció) i de molls equipats amb energia elèctrica, on endollarien els vaixells per aturar-ne així els motors. El que no diuen és que els vaixells que disposen d'aqueixa tecnologia són poquíssims al món ara com ara i no se'n preveu un augment a curt termini.

A hores d'ara ningú no veu que al País Valencià s'haja de viure una revolució industrial, per la qual cosa l'ampliació, que duplicaria amb escreix la capacitat del port (avui ja el més gran de la Mediterrània), podem qualificar sens dubte de sobredimensionada i afirmar que no correspon a les necessitats productives del territori que l’acull, més prompte mira de cobrir les necessitats logístiques de les empreses concessionàries, per la qual cosa qui pagaria les despeses seria la societat i la Concessionària, qui se n'enduria la pràctica totalitat dels beneficis (possiblement a paradisos fiscals), donat que sempre se subestimen i de molt les anomenades externalitats (danys a tercers no directament implicats en la producció o consum) i els costos d’oportunitat (a allò que renunciem per invertir en una cosa per no poder-la invertir en una altra o altres). Si sumem al cost del moll el de les infraestructures necessàries per fer viable l'ampliació, les despeses són inassumibles a la vegada que innecessàries.

El sistema de transport té uns costos externs que no s'hi sumen, per exemple els del sistema de salut per la contaminació ambiental, els dels accidents, els de la fragmentació d’hàbitats, els de la pèrdua de biodiversitat, els de la contribució al canvi climàtic i altres. Tots ells són costos no monetitzables directament, raó per la qual mai apareixen als projectes i, malgrat que són ben reals, no són fàcilment quantificables. Segons els barems que la Unió Europea ha confeccionat per recomptar aquests costos externs, per a manejar 5 milions més de contenidors al port, fent estimacions conservadores (el projecte diu que poden arribar fins a 7,5 milions) i sense incloure-hi l’accés nord (sense el qual no pot ser funcionar aquesta ampliació), aquests costos suposarien 6.200 milions d’euros. Però és que incloent-hi l’accés, per mitjà d’un túnel que arribés fins al Polígon Industrial del Mediterrani a Albuixech, tot plegat suposaria una despesa estimada de 12.000 milions d’euros durant els anys de vida de la concessió.

Aquesta inversió es podria qualificar, a més d’“extractiva” dels nostres recursos,  de “colonial”, és a dir, decidida des d’un despatx de Madrid (o des de l’autoritat portuària de València), des d’on poden pensar que serà una inversió meravellosa però que per al territori que ho ha de suportar, és sens dubte, desastrosa!

Si el Ministeri té disponibles eixos milions d’euros per a gastar-los al País Valencià, hauria de ser la seua ciutadania qui pogués decidir on es volen invertir, i podria ser en conceptes que ens ajuden en la lluita per a limitar tant com siga possible les conseqüències del canvi climàtic amb els seus fenòmens atmosfèrics extrems, o bé en Ferrocarrils de la Generalitat, en millora i ampliacions del transport Metropolità fins a Polígons Industrials, en la xarxa de Rodalies (que avui esta més que abandonada) i en altres inversions realment sostenibles i mai en projectes faraònics, que ja n’hem patit prou en aquest país.  Al País Valencià tenim una amarga experiència en inversions faraòniques al servei dels interessos de les minories privilegiades. 

Algunes altres qüestions que van anar apareixent serien els següents:

El president de l'autoritat portuària és nomenat pel president de la Generalitat, però a la vegada el port forma part de l'estructura Puertos del Estado, que és un ens públic empresarial depenent del ministeri de foment. Com a mínim s'hi endevina una complexa juxtaposició d'interessos a priori molt contradictoris, en els quals la ciutat que l’acull no hi té pràcticament veu ni vot, tot i que hi ha molts exemples de ports de gestió municipal a la Unió Europea.

El port ho és de la ciutat de València, però no sembla que aquests plans d'ampliació es planifiquen en funció dels interessos de la ciutat i la seua ciutadania. Quins interessos hi prevaldran? Els del port o els de la ciutat/ciutadania?

El port, com a entitat pública-empresarial, respon als interessos públics o als empresarials? O parcialment a uns i altres? I en quina proporció? Poden ser compatibles o són contradictoris? Què s’ha de fer quan els interessos empresarials són contradictoris amb els socials? Quins hi han de prevaldre? 

Dins del projecte d'ampliació apareixen una sèrie de grans empreses involucrades com són les multinacionals Cosco, MSC o Boluda. Són els seus interessos compatibles amb els de la ciutadania? Amb els de la pretesa transició ecològica que implica accions com relocalitzar producció i el comerç de km 0?

Quin paper hi juguen els interessos privats de les grans corporacions empresarials especialitzades en obra pública?

Des de Decidim tornem a expressar el nostre suport a la Comissió ciutat-port, la nostra exigència que prevalguen els interessos col·lectius de la ciutadania i que, en tot cas, siga la ciutadania de València i de l'àrea metropolitana la que puga decidir democràticament sobre la realització o no d'aquests projectes dissenyats a la seua esquena.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací