Tal dia com hui del 1979 va morir a Burjassot el llegendari tenor Giacomo Lauri-Volpi

per NLV

Efemèrides

El llegendari tenor italià Giacomo Lauri-Volpi
El llegendari tenor italià Giacomo Lauri-Volpi

El 17 de març del 1979 va morir a la seua casa de Burjassot (l’Horta) el llegendari tenor italià Giacomo Lauri-Volpi.

Lauri-Volpi va nàixer a Lanuvio, una petita localitat propera a Roma. Als onze anys es va quedar orfe i va estudiar Dret alhora que treballava i aconseguia els llibres a la biblioteques públiques de Roma. També va estudiar cant a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seua ciutat natal i va debutar a Viterbo, el 1919, en el paper d’Arturo d'I Puritani, de Vincenzo Bellini, sota el pseudònim de Giacomo Rubini. Un any després va cantar Manon, de J. Massenet, a Roma i, el 1922, es va presentar com a duc de Màntua, en Rigoletto, de Giuseppe Verdi, al Teatro alla Scala de Milà, escenari on va cantar al llarg de tres dècades. 

Del 1923 al 1933 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on va interpretar vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on va estrenar les versions americanes de Turandot (1926), de Giacomo Puccini, i de Luisa Miller (1929), de Giuseppe Verdi. Lauri-Volpi va actuar al Covent Garden de Londres el 1925 i el 1936. El 1928 va cantar Nerone, d’A. Boito, en la inauguració de l’Òpera de Roma i, l’any següent, fou l’Arnold de Guillaume Tell, de Gioachino Rossini, al Teatro alla Scala en el centenari d’aquesta òpera. 

Maria Callas i Giacomo Lauri-Volpi

Admirat i aplaudit unànimement per públic i crítica, va ser considerat un dels millors tenors de la seua generació. Es va retirar el 1959, però el 1972 va aparèixer al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on ja havia cantat el 1922, per a interpretar l’ària «Nessun dorma» (Turandot), actuació que va causar un gran impacte entre el públic present. 

És autor de dos llibres: Voci parallele (1955) i Misteri della voce umana (1957). La dècada dels vint va ser veritablement extraordinària en la carrera del gran tenor romà. 

El 1924 Lauri-Volpi es va casar amb la destacada soprano alacantina María Ros. María Asunción Aguilar Ros (Alacant, 1891-Burjassot, 1970), coneguda en el món del bel canto com Maria Ros, va fixar a la ciutat de les Sitges la seua residència definitiva en un esplèndid palauet d'estil modernista del 1910 de dues plantes que es comuniquen per una ampla i majestuosa escala de marbre i una terrassa amb vistes a jardí.  

La residencia del tenor Giacomo Lauri-Volpi i la soprano María Ros a Burjassot

L'inici del seu fulgor com a soprano en l'òpera cal situar-lo a València l'any 1915, amb la interpretació d’Aida, de Giuseppe Verdi. Tres anys després, el teatre Colón de Buenos Aires (Argentina) la va contractar per a l'òpera El cavaller de la rosa, de Richard Strauss, i, el 1921. es va donar a conèixer a Ferrara (Itàlia) amb la representació de Rigoletto, de Verdi. En aquesta ciutat va tindre com a company de repartiment la persona que no tardaria a esdevindre l'home de la seua vida: el tenor Giacomo Lauri-Volpi. 

Durant un període important de temps la soprano va treballar a les ordes de prestigiosos directors d'òpera com ara Gino Marinuzzi, Victor de Sabata, Vittorio Gui i Antonio Guamieri. Els teatres d'Europa i d'Amèrica quedaven als peus de Maria Ros. 

Tanmateix, justament quan es trobava al cim de la carrera musical i la fama, la diva  va abandonar els escenaris.  Fou el 1926, dos anys després d'haver-se casat amb Giacomo Lauri-Volpi. En aquella època les estades del matrimoni al seu palauet de Burjassot ja eren freqüents. Maria Ros va deixar els escenaris, però, des d'un segon pla i desinteressadament, va continuar dedicant la seua vida a l'òpera. Ella va ser la responsable directa de la recuperació i millora de la veu del marit. En aquella  etapa de la seua fulgurant carrera, Lauri-Volpi va patir problemes vocals tan greus, que l'obligaren a deixar els teatres durant uns anys. No obstant això, darrere era Maria per disciplinar la veu del tenor. Els coneixements de Maria Ros permeteren recuperar les prodigioses facultats vocals del seu marit, i li va aportar un excepcional domini tècnic gràcies al qual Lauri-Volpi va poder seguir desenvolupant una de les carreres més brillants i longeves, interpretant un ampli i compromés repertori. 

Maria Ros i Giacomo Lauri-Volpi

La soprano també va ajudar altres figures del panorama líric -com per exemple el tenor Franco Corelli- que van patir problemes vocals semblants als del marit. És inevitable traure a col·lació l'exquisida formació de Maria Ros. Educada en la prestigiosa escola de cant de Manuel García, el seu repertori va abraçar obres com ara Tosca, La traviata, La Bohème, Faust, Cavalleria rusticana i Manon Lascaut, juntament amb les citades més amunt. 

La diva va morir el 14 de setembre del 1970 a Burjassot. A la mateixa localitat, uns anys més tard -el 17 de març de 1979- va faltar el seu home, Giacomo Lauri-Volpi. 

El gran tenor, encara que va viatjar per mig món recorrent escenaris per interpretar les obres de Puccinni o Verdi, sempre tornava a Burjassot. Ja retirat dels principals escenaris, solia cantar tots els anys en institucions valencianes (València, Godella, Burjassot…)

Giacomo va triar Burjassot per viure i per morir. El seu últim desig va ser que el seu cor fora  soterrat a Roma, i el seu cos es quedara a València, amb Maria. 

Des de l'any 1979 descansa en pau, amb la seua dona, María Ros, al cementiri de Godella. A València, Burjassot i Godella, el tenor té carrers dedicats.

 

Fonts: V. Ruiz Sancho, «Maria Ros, una veu de Burjassot i del cel», Levante-EMV, 2020  / Viquipèdia / «El emblemático palacio del tenor Giacomo Lauri-Volpi y la soprano María Ros, a la venta en idealista por 1,4 millones», Idealista, 2017

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací