Participació? Quina participació, Marzà?

per Maria Pérez Company

Tribuna

Fa unes setmanes ens assabentarem que la Conselleria de Marzà ha elaborat un decretàs que suprimeix els serveis psicopedagògics (SPEs) per tal de derivar-los directament als centres escolars -escoles i instituts-.

Els SPEs són un pilar fonamental en l’assessorament, formació i implantació del model inclusiu als centres educatius i l’atenció a l’alumnat. Són equips de serveis psicopedagògics escolars que atenen una visió local i comarcal, amb consideració d’equips de zona multidisciplinaris i externs als centres del seu àmbit d’intervenció.

La Conselleria d’Educació, com ja ens té acostumats, no ha negociat -aquesta reforma ni tan sols apareixia al calendari- l’elaboració del decret amb les parts afectades. Aquesta supressió injustificada d’una estructura intermèdia com els SPEs suposarà la pèrdua de moltíssimes garanties que, fins ara, cobrien aquests equips.

Un any i mig ha passat l’equip de Conselleria preparant un esborrany en el qual s’elimina part substancial de l’educació. I en un any i mig, no han estat capaços de coordinar una reunió amb els equips d’orientadors? Sí, un any i mig per fer el càlcul exacte de com reduir plantilles docents sota el marc de la inclusió i per fer-ho de manera unilateral i sense consensuar. I ara bé, on està eixe govern que ha predicat -tant o més que els retors de missa dominical - la necessitat de la participació ciutadana en l’elaboració de tota matèria legislativa? El Botànic del consens i del diàleg ha ignorat una vegada més a la comunitat educativa, al més pur estil Maria José Català.

Encara recorde els meus primers anys a la facultat de Magisteri, tot just coincidia l’entrada del govern del Botànic a la Generalitat. Em venen a la ment aquelles converses amb els companys de classe en què véiem amb esperança el canvi de govern. L’educació anava a ser un pilar fonamental en les bases d’aquesta coalició, se’ns deia. Innocents de nosaltres, pensàvem que s’acabarien les retallades i que les ràtios ens permetrien poder comparar-nos amb el paradigma finlandés. Benvolguts, tot s’arreglarà quan el pare cobre, el pare ja ha cobrat, i poca cosa s’ha arreglat.

Els moviments socials han de ser la base col·laboradora dels governs. Com es pot legislar en qualsevol matèria sense haver escoltat els professionals del sector? Bé, la resposta ens la dona el conseller, desgraciadament: simplement cal continuar decretant, com ho feia la dreta valenciana.

El Decret s’ha de retirar i s’ha d’obrir un període de negociació entre les parts. Suposa un canvi radical del model i no pot ser imposat, ha d’estar acordat. S’ha de conservar l'estructura de zona actual dels SPEs perquè ja està integrada en el sistema educatiu valencià, i les millores dels formats dels equips en cap cas poden passar per la seua dissolució, sinó que cal incrementar professionals i donar estabilitat a les plantilles per poder millorar la qualitat del servei que donen tant a la comunitat educativa com a la ciutadania. S’ha de fer una anàlisi de la necessitat de plantilla dels centres docents per millorar l’educació inclusiva i la formació del professorat.

Inclusió educativa és invertir en educació, és reduir ràtios, és treballar per cadascun dels alumnes que trobem als centres del País Valencià. És estar totalment preparades per a fer front a les necessitats de les xiquetes i xiquets, és innovar i invertir. I exigir que acabe el sagnant espoli fiscal que patim i que llasta el present i el futur dels nostres joves. Totes aquestes responsabilitats no poden recaure sobre els docents, és responsabilitat i competència de la Generalitat que els valencians i les valencianes tinguen a la seua disposició una educació de qualitat. Però no una educació de qualitat a mitges, de l’«ara no toca». Cal una educació amb una borsa de docents flexible, oberta, amb places consolidades, i equips orientadors que enfortisquen el treball a les aules. Cal, en definitiva, una Conselleria que escolte i negocie, no que governe a base de decrets. Per a això, no calia tant de «canvi».

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací