Qui votarà Compromís?

per Xavier Serra

Veus

Qui votarà Compromís?
Qui votarà Compromís?

El 10 de febrer, l’escriptora Núria Cadenes publicà en Vilaweb un article titulat «Deu anys i encara no s’ha revocat la censura», on recordava que feia ja deu anys que al País Valencià no es podia rebre el senyal de TV3 i afegia una dada cronològica òbvia per qui es pare a pensar cinc minuts: d’aquests deu anys de censura de TV3, sis n'han transcorregut amb el govern de pacte entre el PSOE, Compromís i Podem. De manera concisa: «Han passat deu anys. Deu anys i un Botànic i mig».

En l’article, Núria Cadenes mirava de no posar tothom al mateix sac i distribuïa la part de culpa que corresponia a cada grup polític: el Partit Popular havia promogut i aplicat la censura quan governava; els tres partits del pacte del Botànic no havien fet res per eliminar-la quan havien arribat al govern. Fins i tot, dins dels culpables per inactivitat, l’article encara distingia tres postures: el PSOE, de qui calcula que electoralment ja li va bé deixar les coses com estan; Podem, que des del seu angelical cosmopolitisme no troba que valga la pena mobilitzar-se per qüestions de llengües i cultures i, finalment, Compromís, que no considera aquesta anomalia democràtica prou important per plantar cara al soci de govern majoritari.

Núria Cadenes, al capdavall, sense arribar a ser dura en les seues crítiques a Compromís, amb aquell recordatori tan elemental i tan necessari dels sis anys de Botànic sense TV3, mostrava que el rei anava despullat. Compromís, el partit que tots identificaven amb la defensa dels drets lingüístics i culturals, i que tots els seus votants havien votat precisament perquè per fi executés aquesta defensa tan necessària, callava.

El 13 de febrer, just tres dies després que es publiqués l’article de Núria Cadenes, apareixia en Alicante Plaza un escrit del professor Joan Borja, de la Universitat d’Alacant, on era minuciosament recreada una situació en què un metge del sistema de la sanitat pública discriminava per raons lingüístiques un pacient valencianoparlant. Literalment, li deia allò tan franquista d’«en España se habla español». L’escrit de Joan Borja, titulat «Simptomatologia», s’escampà per les xarxes amb una notable eficàcia. I, evidentment, els lectors de l’article de Núria Cadenes que llegiren després l’escrit de Joan Borja, degueren pensar: sis anys governats per aquests i continuem igual que amb els d’abans.

I, finalment, el 16 de febrer, quan encara no havia passat ni una setmana, Nosaltres La Veu començava a publicar articles que recollien les protestes que espontàniament havien començat a articular-se als centres educatius valencians contra l’aplicació de la Llei de Pluriligüisme –llei que, en definitiva, imposa una arbitrària i antipedagògica segmentació percentual de les llengües vehiculars (introduint les classes en anglés amb professors que no el saben parlar bé i amb alumnes que ni l’entenen) i, a més, posa barreres a la normalització lingüística, de manera que professors i alumnes de molts centres que feia dècades que feien classes en valencià, ara per imposició de la Conselleria d’Educació en faran una part en castellà i l’altra part simularan que la fan en anglés. Com a mínim el 25% en castellà i el 15% en anglés. I ací ja no estem parlant de no fer res, com en el cas de TV3, o de mirar cap a una altra banda, com amb el problema de l’atenció en la sanitat, sinó que estem davant d’un intent de portar endavant la castellanització i la idiotització de l’ensenyament.

Però el més greu del cas per al votant de Compromís, que és el que es va sentir més desmoralitzat pel crit «el rei va despullat» de Núria Cadenes i Joan Borja, és que al capdavant de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport no hi ha ningú del PSOE, ni de Podemos, sinó que hi ha Vicent Marzà, que a més de ser de Compromís aspira a fer que el Bloc Nacionalista Valencià deixe de ser nacionalista, deixe de ser valencià i deixe de ser un bloc per a ser un terrosset de sucre que es dissolga més fàcilment. Per tant, el votant de Compromís ara mateix només té una solució: o els que senten frustració davant la línia seguida pel partit fan fora els de les poltrones, cosa poc probable, o a Compromís no el votarà ningú.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací