Dones que han fet història

per Francesc Jover

Veus

Dones que han fet història
Dones que han fet història

Tots els anys pel mes de març les xarxes socials ens mostren una sèrie de dones que han fet història. Jo diria que les dones organitzades volen confirmar, any rere any, que és possible acabar amb el masclisme. El 8 de Març d’enguany tornaren a recordar-nos que algunes dones van estar a punt d’aconseguir-ho a l’etapa de la II República Espanyola. Els intolerants de sempre ho impediren en una època on van haver-hi més llibertats per a la ciutadania i especialment per a les dones que en tota la història. Em sembla que enguany s’ha batut el record en vídeos i reportatges de dones que van fer un gran paper en el seu dia. Dones que destacaren ocupant espais públics que mai no havien tingut. Això demostra dues coses: que actualment ha crescut la sensibilitat feminista en la societat i que comença obertament a detectar-se el buit de cert perfil de dona en els fils claus i estratègics que mouen el món.

El març d’enguany hem conegut moltes dones noves que mai no havíem sentit parlar d’elles, i estic ben convençut que encara no han eixit totes i que a poc a poc n'anirem coneixent més. Al temps. Tal com va creixent el feminisme, intuïsc que durant el segle XXI es posarà la dona al lloc que correspon. Tant de bo fora amb la traça d’aquelles dones¡

Hui concretament vull parlar d’una extraordinària dona que, tot i que sabíem moltes coses d’ella, durant aquesta setmana ens hem assabentat de moltes més. Es referim a Margarita Nelken Mansberger (1898-1966). Era d’una família jueva benestant de procedència alemanya que va tindre una acurada formació intel·lectual que la feu en una etapa on aquella societat estava digerint l’enfonsament imperial de l’Espanya colonial. Al començament del segle XX va haver-hi entre la classe burgesa més preparada certa dualitat d’actituds per fer front a com s’anava a resoldre la nova situació social política i econòmica. Margarita Nelken sens cap dubte, formava part d’aquells que es van inclinar per abordar el nou món que s’havia obert basant-se fonamentalment en aquell clàssic lema francés: llibertat, igualtat i fraternitat.

Margarita, després d’estudiar música i pintura, ho va deixar per dedicar-se com a crítica d’art al periodisme d’opinió i a l’activisme polític. Persona extremadament culta -parlava perfectament el francés i l’alemany- es va dedicar entusiàsticament al sector més vulnerable com era la classe treballadora i especialment les dones.

Fou líder de l’esquerra socialista del PSOE i en aquestes files fou elegida el 1931 diputada per Badajoz al parlament de Madrid. També ho fou als parlaments de 1933 i en el Front Popular pel febrer de 1936. Crec que va ser l’única dona que va mantenir l’escó en les tres eleccions generals republicanes. En el debat que hi hagué sobre el vot de la dona, fou partidària de no donar-lo fins que no estigués més preparada. Aquesta actitud responia al perill que hi havia que es deixaren aconsellar pel confessor. No opinava, com van fer altres polítics -dones i homes-, que aquest dret podria formar part perquè la dona agafara consciència per ella mateixa. De qualsevol manera són opinions que sempre s’han de resoldre democràticament.

En produir-se el colp d’estat militar, va considerar que l’actitud del PSOE no va ser suficientment contundent i se’n va passar al Partit Comunista. Una actitud que fou molt polemitzada durant el franquisme i transició, però sobretot retreta pel sector d'historiadors revisionistes amb al·lusions i acusacions personals a la líder política. Tanmateix, crec que la seva actitud personal, crítica i independent fou demostrada el 1942 quan per divergències amb l’aparell del partit va ser expulsada del PCE. Pocs anys després, el 1945, en una sessió del Parlament Republicà Espanyol a l’exili en Mèxic, encara va actuar Margarita com a diputada independent.

Aprofite aquest punt per comentar la competència que hi havia després del triomf de Front Popular entre l’UGT i CNT en liderar l’hegemonia de la classe obrera. En aquell moment, ambdues entitat no feien més que actes públics per captar afiliats. Ací vull mencionar una anècdota que potser he citat en alguna ocasió però és molt apropiada per situar-nos en allò que era i significava la Nelken. En el començament de l’estiu de 1936 es creuaren unes cartes entre el partit socialista de Cocentaina i l’Executiva Central d’aquest partit. Els socialistes demanaven que vingués Margarita Nelken a Cocentaina a participar en un acte public per al 30 d’agost. A més, puntualitzaven que fora «la Nelken o algun altre membre de la seua vàlua». En aquell moment, l’Agrupació de Cocentaina es declara marxista leninista, i això que encara no havia arribat la cresta de la radicalització.

La contestació de Madrid va ser que si volien que anara Margarita havien de demanar-ho a ella; cosa que no va agradar gens ni mica als socialistes cocentainers. Els contestaren dient que si no eren capaços de fer eixa gestió per a una agrupació, per a què estava l’executiva del partit? I en un altre paràgraf del text afigen «o es que en verdad no aceptáis a nadie que no piense como vosotros y por eso no queréis hablar con dicha compañera?».

He volgut citar aquesta anècdota perquè vegem el perfil i el que significava la figura de Margarita Nelken.

No cal dir que l’acte del 30 d’agost que havien de fer els socialistes a Cocentaina amb la presència de Margarita Nelken no es va realitzar per la sublevació militar.

Fou el 19 de juliol, després de la sublevació militar, quan el Front Popular va adoptar mesures extremadament radicals que en l’actualitat encara no s’acaben d’interpretar i digerir.

Per acabar, em sembla que difícilment serà efectiva la recuperació de la memòria històrica i democràtica perquè hi haja una autèntica reconciliació de la societat, si no aprofundim, coneixem, entenem i valorem el paper que van desenvolupar aquestes dones en la República

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací