País de paraules. Hui «avant les atxes»

per Eduard Ferrando

Llengua

País de paraules. Hui «avant les atxes»
País de paraules. Hui «avant les atxes»

Si algú em diguera que he d'escollir una expressió que es faça servir per estimular els ànims d'un col·lectiu, triaria sense cap dubte la d'«avant les atxes», perquè a més s'acostuma a dir en contextos en què, d'entrada, l'objectiu que cal assolir és gairebé una quimera. No vull dir amb això que només s'use en aquests moments, però vaja, és on més me l'he trobada jo. Un exemple, ja vos l'imagineu, en qualsevol moment en què ens hem ajuntat per a demanar que la nostra terra és més que un país i, sobretot, més que una regió d'Espanya... ja m'enteneu.

Per començar he de confessar que van passar molts anys abans que l'escoltara, i lligat amb el que he exposat anteriorment, vull pensar que és perquè la meua infància va estar allunyada de situacions com les que vos plantejava, que és el que toca redéu, no és cosa de xiquets això. A més, també reconec que va passar molt de temps des del moment en què vaig escoltar l'expressió fins a la descoberta del significat real, perquè partia d'un error semàntic: el significat del mot atxes, que jo relacionava amb l'eina o l'«arma ofensiva cavalleresca semblant a la destral» que recull el DNV i fins i tot el DCVB en la primera accepció, que a més l'exemplifica amb el nostre Tirant: «Ab aquesta atxa yo haguera mort al emperador». Ah, pel que fa a la destral, una curiositat paradigmàtica, prové de la veu llatina dextrale, que evoluciona cap al mot dreta, que era la mà amb què es feia servir l'eina perquè sembla que no hi havia esquerrans, o bé no podien haver-ne... ho deixe obert. 

Però aquest plantejament anava errat. L'atxa a què fa referència l'expressió ve recollida al DNV com un «ciri gran i gros de forma prismàtica i de quatre blens» que es feia servir a les processons de la Setmana Santa i també en les comitives funeràries. Els qui les portaven, mamprenien o reprenien la marxa a l'ordre «avant les atxes» perquè acostumaven a obrir la comitiva. De fet, el mateix referent de consulta de la nostrada acadèmia recull l'expressió en la mateixa entrada en què apareix atxa en el sentit de ciri i n'explica l'ús: «S'usa per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció a pesar de les dificultats, o la resignació que vaja avant una cosa que es voldria evitar». 

Pel que fa a l'ús, no sé si és perquè al territori del nostre domini lingüístic hi ha moltes coses a reclamar, però es diu a tot arreu. Ho demostra el recull que es fa des del portal Paremiologia catalana comparada digital, que l'ubica a allunyades contrades amb diferent forma d'acord a la varietat dialectal del català que s'hi parle. Així, el nostre «avant les atxes» (usat també al Matarranya) es diu «endavant les atxes» a comarques de Catalunya com ara la Garrotxa; «en davant ses atxes» a la meravellosa illa de Menorca; o «andavant les atxes» a Tortosa (el Baix Ebre). Curiós si més no és el recull que en fa de les extensions que s'afigen a l'expressió, sempre vinculades això sí, al bon funcionament de la processó. Com ara, es deia també «Endavant les atxes, que el sant Crist va a les fosques» o «[...] que els ciris ja cremen» o també l'ús que es fa al Bruc (l'Anoia) «[...] que sant Roc ja ha fet certa feina», i l'explica en el context en què «algú s'aturava per quelcom i novament s'emprenia la marxa». No ens oblidem tampoc de l'illa de Mallorca, on es feia servir per a engrescar la comitiva funerària perquè no se'ls escapara el mort (perdoneu-me la cafrada): «Endavant ses atxes, que es mort és endavant!».

Em permetreu que li dedique un breu fragment a una versió que m'ha encuriosit i n'he seguit el rastre. El mateix portal de Paremiologia recull l'expressió en la forma «endavant les atxes i cremaven teies», i seguint-li la pista he arribat fins a La campana de Gracia, una publicació satírica del 1883 en què, entres altres coses d'actualitat de l'època, s'opinava de la possibilitat d'annexió entre Espanya i Portugal o, malauradament també, de violència masclista amb l'assassinat de tres dones a Madrid a mans dels seus marits. No hi ha manera d'acabar amb eixa puta pandèmia... Bé, en la publicació, un dels autors parla que ha rebut el llibre Aforística catalana i fa una previsió sobre les expressions que s'hi recullen: «No dupto que ab palla y temps s'adobaran [sic]» com per exemple l'expressió de hui, que segons l'autor tindrà el següent procés: «Endavant las atxas y cremavan teias, se dirá: "Endavant las atxas; Barcelona paga" [sic]». Ves a saber per què.

Al remat, siga una destral o un ciri, serà la prosòdia la que ens convidarà a anar a una pomposa processó o a una reivindicativa manifestació. Honestament, a mi em té igual. Ara bé, personalment, em motiva més que quan l'escolte em vinga a la ment una atxa de les que intimiden quan les veus, no per res violent, només faltaria, però ara com ara no em veig reclamant tot el que ens han furtat amb un ciri a la mà... Però ie, «ací ca u panya»

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací