Hui fa 17 anys de les grans manifestacions contra la guerra d’Iraq

per NLV

Efemèrides

Manifestació contra la guerra de l'Iraq, València, 20 de març del 2004
Manifestació contra la guerra de l'Iraq, València, 20 de març del 2004

El 20 de març del 2004 hi va haver multitudinàries manifestacions de protesta arreu del món amb motiu del primer aniversari de l'inici de la invasió d'Iraq. Una mobilització a escala mundial va exigir la fi de l'ocupació i la retirada immediata de les forces militars dels EUA d'aquest país.

Ja llavors centenars de soldats nord-americans i britànics, i milers d'iraquians anònims havien estat assassinats. El poble iraquià havia posat de manifest sense cap dubte que l'ocupació no era l’alliberament i que no volien que soldats estrangers ocuparen el seu país. Un creixent nombre de soldats nord-americans i les seues famílies exigien el retorn immediat de les tropes.

Alhora, un creixent nombre de persones als EUA col·laborava en la construcció d'un moviment contra l'ocupació mentre lluitaven contra les retallades pressupostàries en educació, salut, programes per a l'ocupació, habitatge i altres programes socials.

El 25 d'octubre del 2003, 100.000 persones s’havien manifestat als carrers de Washington DC per exigir la fi de l'ocupació i l'immediat retorn de les tropes. També desenes de milers de persones es van manifestar als carrers de San Francisco i en altres ciutats dels EUA i del món. Aquell mateix dia, la coalició ANSWER (sigles en anglès d’Act Now to Stop the War and End Racism, actua ara per aturar la guerra i posar fi al racisme) va començar a difondre una convocatòria internacional de manifestacions per al dia 20 de març del 2004 que s'estava duent a terme gràcies a grups de tot el món.

Manifestació contra la guerra d'Iraq, Londres, 3 de febrer del 2003

A l’estat espanyol, el 20 de març del 2004, milers de ciutadans van tornar a demanar als carrers que finalitzara l'ocupació de l'Iraq i que les tropes espanyoles tornaren. També es va tenir un especial record per a les víctimes dels atemptats de Madrid.

Les mobilitzacions es van convocar en cinquanta ciutats de l’estat per part de nombroses organitzacions per expressar, a més, el suport a el dret dels pobles a la sobirania i l'autodeterminació i la solidaritat amb Palestina.

Segons els organitzadors, a València hi va haver 30.000 manifestants, i a Alacant 5.000.

A Barcelona, unes 150.000 persones van omplir els carrers del centre de manera pacífica segons la Guàrdia Urbana -250.000 segons els organitzadors- convocades per la plataforma Aturem la Guerra.

A la fi del recorregut, dos portaveus de la plataforma van llegir un comunicat en el qual s’exigia «la retirada immediata de totes les forces militars que ocupen l'Iraq i, en concret, el retorn del contingent espanyol diga el que diga l’ONU».

Abans de la lectura del manifest es va guardar un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats de Madrid i les de l'Iraq, Palestina i la resta de conflictes mundials, moment en què els concentrats van alçar les mans com a mostra de rebuig a qualsevol tipus de violència.

Manifestació a Barcelona

Itàlia, Regne Unit i França 

Desenes de milers de persones (quasi dos milions, segons els organitzadors, i 250.000, segons la Policia) es van manifestar a Roma. La marxa, en què van participar els partits de l'oposició de centre-esquerra i els principals sindicats, va transcórrer durant més de sis hores en un ambient festiu, que un grup de radicals va enterbolir a l'enfrontar-se amb el secretari dels Demòcrates d'Esquerra (DS).

Des de les files de la majoria conservadora que lidera Silvio Berlusconi es va criticar amb duresa aquesta manifestació, que en paraules del viceprimer ministre, Gianfranco Fini, no era «pacifista, sinó contra els Estats Units, contra el Govern italià i en molts aspectes contra Occident».

A Londres, s'hi van aplegar unes 25.000 personen en la concentració convocada per l'anomenada Coalició per Aturar la Guerra (STWC), la Campanya pel Desarmament Nuclear (CND) i l'Associació Musulmana del Regne Unit. Els assistents van guardar un minut de silenci en memòria de les 202 persones que van perdre la vida en els atemptats de l'11 de març a Madrid. Com a part de la protesta, dos membres de Greenpeace van escalar la torre del Big Ben i van desplegar un cartell que deia: «És l'hora de la veritat».

A París, la participació va ser baixa. Entre 10.000 persones -segons els organitzadors- i 2.500 segons la policia- van participar en la marxa entre la plaça de la Bastilla i Chatelet, sota fortes mesures de seguretat.

A Nova York, desenes de milers de persones van acudir a una manifestació convocada a Madison Avenue enmig d'un fort dispositiu policial.

Austràlia, Japó, Egipte i Jordània

Les manifestacions van començar a Austràlia, país que mantenia desplegats 2.000 soldats a l'Iraq. La portaveu d'una de les organitzacions pacifistes australianes, Pamela Curr, va dir que el suport de govern a la guerra va col·locar el primer ministre Howard en la mateixa posició del seu homòleg espanyol, José María Aznar.

Unes 2.000 persones van marxar a Sydney portant una esfinx de Howard amb un nas de Pinotxo i un cartell en què l'acusaven de criminal de guerra. A Melbourne la manifestació va convocar unes 3.000 persones. No obstant això, en el seu conjunt les marxes pacifistes no van ser tan multitudinàries com les convocades quan la guerra estava a punt de començar.

A Tòquio es van manifestar 30.000 persones contra l'ocupació i van demanar el retorn dels 1.000 soldats japonesos desplegats a l'Iraq.

A Egipte, on les manifestacions estaven prohibides, prop de 3.000 persones es van concentrar al Caire, davant de l'edifici de la Mugamma, un bloc que acull diverses institucions de l'estat. Els manifestants van enarborar pancartes en contra de l'ocupació de l'Iraq, van cridar consignes en què es demanava a les forces dels EUA que abandonaren el país germà i una solució justa del conflicte palestí.

A Jordània, milers de persones es van manifestar a la capital i van lloar la decisió del futur president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, de retirar les tropes de l'Iraq si no hi havia un mandat a l'ONU.

Sud-Amèrica

A Hondures, que va enviar 370 militars a l'Iraq, centenars de persones es van concentrar davant de l'ambaixada estatunidenca per demanar el retorn dels seus soldats.

«Fora Bush de l’Iraq» i «No a la guerra», van corejar al seu torn a Caracas centenars de partidaris del president Hugo Chávez.

A Sao Paulo (Brasil), un miler de persones es van sumar a una manifestació en la qual una gran pancarta assenyalava: «Estats Units, les teues bombes no maten la nostra fam, sinó que alimenten el nostre odi».

Manifestants pacifistes, en dues marxes separades, van protestar a Santiago, mentre que altres marxes similars es van registrar a Valparaíso, la Serena, Valdivia i altres ciutats de Xile. 

També a Buenos Aires, al voltant d'un miler de persones va marxar cap a l'ambaixada dels EUA per mostrar el seu rebuig a les accions bèl·liques.

A la capital mexicana, al voltant de dos milers de persones van participar en manifestacions de repudi a la invasió de l'Iraq.

 

Fonts: Manuel Llillo, «La guerra d’Iraq i l’inici de la transversalitat als carrers», El Temps, 2018  / Diari de la Pau  / «Manifestaciones en Valencia contra la guerra de Irak», El País, 2004  / «Miles españoles piden fin ocupación Irak y recuerdan víctimas 11M», EFE, 2004   /   Viquipèdia

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací