Llegir d’oïdes, llegir bé

per Josep Aparicio

Cultura, InfoLlibres

No és molt conegut que una de les raons per les quals la nostra literatura va entrar en decadència a partir del segle XVI va ser la invenció de la impremta. No perquè al pobre Gutenberg li caigueren malament els valencians, ni molt menys, sinó perquè la nova tècnica va facilitar la difusió dels llibres just en un moment en què nobles, clergues i alta burgesia (els qui estaven en millor disposició per poder llegir i escriure) tenien més incentius per fer-ho en castellà que en valencià. En primer i principal lloc perquè la cort reial s’havia castellanitzat, però també perquè el segle XVI va ser el moment de major esplendor de les lletres castellanes i tot plegat va coincidir amb una sèrie de conflictes interns i crisis demogràfiques de la Corona d’Aragó. En definitiva, un llibre imprés en castellà tenia més possibilitats de circular i vendre’s que un en valencià, fins i tot a casa nostra, la qual cosa generava un cercle viciós i perjudicial per a la nostra literatura.

Comente aquesta circumstància arran de les dificultats (els reptes) que està trobant la nostra llengua amb els nous formats d’oci i comunicació que han esclatat els últims anys. Les plataformes audiovisuals com Netflix o HBO, el fenomen dels youtubers, els podcasts o els videojocs són camps culturals que han vingut per a quedar-se, impulsats per les innovacions tècniques, i que sovint necessiten de grans audiències per resultar rendibles (o, com vorem, no tan grans, però ben fidels). Els audiollibres formen part d’aquest ecosistema.

El format dels audiollibres no és nou, però és ara que està vivint una època daurada impulsat per la generalització dels smartphones i una major accessibilitat tècnica. El seu mercat no ha deixat de créixer i suposa una de les apostes principals dels grans segells editorials, ja siga per iniciativa pròpia, o en col·laboració amb les grans plataformes del sector com Storytel i Audible, que no deixen d’incorporar nous títols als seus catàlegs.

Produir un audiollibre professional (cal subratllar aquesta paraula) suposa una important inversió de temps i diners que qualsevol editorial voldrà vore rendibilitzada. Això és fonamental tenir-ho en compte, i per això és important saber com es produirà aquest retorn. Tot i que la fórmula és molt exitosa en mercats relativament menuts com el suec (amb deu milions de parlants), per ara l’aposta es basa sobretot en la recerca d’un públic ampli.

Així, els audiollibres en la nostra llengua es compten per centenars, davant les desenes de milers en castellà. La plataforma Storytel, que funciona per subscripció mensual, disposa d’uns dos-cents llibres en català al seu catàleg, molts d’ells provinents d’Edicions 62. Audiomol en té uns dos-cents cinquanta en compra directa i individual. Audible, d’Amazon, per ara no en disposa cap en la nostra llengua, tot i que està previst incorporar-ne. De tots ells, per cert, només un, Poder contar-ho, de Ferran Torrent, el podem trobar en la nostra varietat valenciana.

Algú va dir-ho: que tots els valencianoparlants siguem bilingües és una sort individual i una desgràcia com a poble. Nosaltres ja comptem com a públic objectiu en una llengua: just la que no ens identifica com a comunitat lingüística diferenciada.


Per això és important saludar, agrair i estimular iniciatives com El viatge d’Irta: la casa, l’audiollibre que ha anat penjant Amàlia Garrigós les últimes setmanes al seu canal d’Ivoox. La novel·la, curta i intensa, ens trasllada a un món distòpic (i creïble) on un parell de joves germans tracten de sobreviure després d’haver fugit d’un camp de treball, i planteja una descoberta contínua i una tensió constant amb moltes preguntes de fons.

Garrigós no es limita a llegir, sinó que fa una veritable lectura dramatitzada, de dicció exquisida, i amb un elaborat treball de postproducció. Llegir la novel·la amb la seua veu de fons i els efectes sonors que la subratllen és una experiència sensorial i estètica que mereix ser viscuda.

El llibre, disponible en format paper només a Amazon i firmat per una Laia Pineda que fa olor de pseudònim, es pot trobar també en accés lliure a la web www.laiapineda.net

Tant de bo iniciatives semblants es multipliquen, no només perquè estan en la nostra llengua, sinó també i sobretot perquè estan ben fetes. Perquè, com hem apuntat abans, una clau per rendibilitzar iniciatives d’aquest tipus pot ser un públic ampli, però una altra pot ser un públic fidel: fidel a l’accent propi i a les històries ben contades, usant la tecnologia que siga, de Gutenberg a l’smartphone.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací