Tal dia com hui del 1984 va morir la pianista, compositora, pedagoga i crítica Maria Carratalà

per NLV

Efemèrides

Maria Carratalà i Van den Wouver
Maria Carratalà i Van den Wouver

El 21 de març del 1984 va morir Maria Carratalà i Van den Wouver, una pianista que combinà la tasca concertística i docent amb la crítica musical a revistes i diaris.

Va nàixer a Barcelona el 19 de juny del 1899, filla de Josep Carratalà i Oliu i de Rosa Van den Wouver. Estudià a l'Escola Francesa de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona on tingué com a professors Modest Serra i Gonzàlez, Vicenç Costa i Nogueras, Andreu Avel·lí Abreu i Boy i Francesc de Paula Sànchez Cavagnach. El 3 d’abril de 1914, amb setze anys, encara en la seua etapa d’estudiant, estrenà al Liceu l’obra Riviere, una peça orquestral composta per ella mateixa. Acabà els estudis el 1916.

A mitjans de la dècada del 1920, començà a actuar a l'estranger, especialment a París, on amplià la seua formació amb Felip Pedrell i s’especialitzà en la interpretació d’un repertori d’autors hispànics, amb un ventall cronològic que anava d’Antonio de Cabezón a Manuel de Falla.

L'any 1926 interpretà a Barcelona cinc sonates inèdites de Josep Gallés, i transcripcions de Pedrell d'obres de Francesc Guerau, Diego Pisador i Juan del Encina i estrenà la versió per a piano de la innovadora Suite Intertonal de Jaume Pahissa, de qui es va mostrar molt interessada tant per la seua producció com pel seu pensament. També es va preocupar per entendre i explicar les seues innovacions musicals i les especulacions teòriques que les havien acompanyat. Pahissa valorava molt positivament els comentaris que ella li feia sobre les seues obres. Per això li va confiar la redacció de la veu «Pahissa» del Diccionario de la música ilustrado, publicat en fascicles entre el 1927 i el 1928, i que ell mateix dirigia. El 1930 estrenà la Serenata a un infant, de Manuel Blancafort, amb text de López-Picó.

Lectura de l'obra «Orfeu», de Jean Cocteau, traduïda i comentada per Maria Carratalà, al Lyceum Club. D'esquerra a dreta: Maria Carratalà, presidenta; Eva Guillaume; Concepció Roig de Vives; Gertrudis Millàs de Riquer; Cortés; Marcel·la Aubert de Pous, i de Riquer. 15 de gener de 1935

Maria Carratalà publicà articles de crítica musical, sovint amb un llenguatge corrosiu que li suposaren durs retrets, a revistes com ara D'Ací i d'Allà, Ciutat, Claror, Art Novell, Meridià: Setmanari del Front, Boletín Musical de Córdoba, La Nova Revista, o el diari El Matí. Puntualment també va escriure en altres publicacions com ara El Dia de Terrassa, Diari Oficial de l’Exposició Internacional de Barcelona, La Dona Catalana, Evolució, La Nau i algunes publicacions franceses. La seua aportació fou molt reconeguda i esdevingué un dels pocs noms femenins de la crítica especialitzada.

Dins la col·lecció Els Homes i les Obres de l’Editorial La Nova Revista, de Barcelona, va publicar l’any 1927, conjuntament amb Joan Llongueras i Josep Ramon, el volum Pau Casals, una breu biografia del compositor i violoncel·lista català.

Va col·laborar, com a traductora, amb el director Artur Carbonell en les escenificacions al Teatre Prado de Sitges de les obres Orfeu de Jean Cocteau, el 1930, Caps de recanvi de Jean-Victor Pelérin, el 1931, i en la versió col·lectiva d’Egmont de Goethe, el 1932. El 30 de maig de 1934, va participar, com a conferenciant, al Rectorat de la Universitat de Barcelona en el concert La música de cambra a finals del segle XVI i, un any mes tard, el 3 de gener del 1935, va fer el mateix a la conferència-audició La tonadilla escénica. El 28 de desembre del 1935, va participar, com a pianista, en la conferència-audició Aspectes del Teatre Líric Espanyol en els segles XVII i XVIII que es va celebrar a la Institució del Teatre.

De ideologia esquerrana i nacionalista, va ser una gran defensora de la participació de la dona en àmbits culturals i intel·lectuals, fet que li va costar més d’una critica del col·lectiu femení més conservador. Així va ser militant de la Secció Femenina d’Acció Catalana, constituïda el 1932, i el mateix any s’integrà al Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya (FUJEC). Fou una de les fundadores, i presidenta entre el 1933 i el 1935, del Lyceum Club de Barcelona, entitat on hi va potenciar les activitats musicals i les vetllades teatrals i va estar vinculada a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i al Club Femení i d’Esports de Barcelona. El 1934 s’adherí al Congrés Mundial de Dones que es celebrà a finals de juliol a París.

Placa commemorativa dellocal del Lyceum Club a Via Laietana, 39 de Barcelona

El 1937 va presentar l'obra La mort al parapet a un concurs d'obres inspirades en la guerra contra el feixisme, que convocà la FCSTA, i al Premi del Teatre Català de la Comèdia convocat al gener del 1938. El mateix any 1938 presentà l’obra Florentina al Premi de teatre Ignasi Iglesias.

Entre el 1929 i el 1935 va fer una quinzena de conferències sobre música, poesia i teatre. Donà conferències, i impulsà l'activitat teatral, encarregant-se d'escollir i traduir obres estrangeres per representar en una funció que es feia anualment. Ja en la postguerra, l’any 1950, va fer una conferència sobre Arte temporal y arte espacial: música y pintura

El 1933, quan va assumir la presidència del Lyceum Club de Barcelona, va dir: «Ara que, amb l'adveniment de la República, vivim en un règim de democràcia; que tots els homes han esdevingut ciutadans amb els mateixos drets i deures; que l'oprimit d'ahir, el malalt, el vell i l'infant estan protegits per l'Estat, la fundació d'entitats com aquelles (que es formaven per a proporcionar una millora material a la classe oprimida) és completament inútil. Tothom, home o dona, que se senti cridat a intervenir en l'obra social, a activar-la, a engrandir-la, ho farà molt millor des d'un partit polític, intervenint en la cosa pública».

 

Fonts:   Enciclopèdia Catalana   /  «Maria Carratalà i Van den Wouver», Ciutat, ideari d’art i cultura  /  «Maria Carratalà i Van den Wouver», Patrimoni Musical Català  / Barcelodona  / Viquipèdia