Hui fa 15 anys que ETA va anunciar un alto el foc permanent

per NLV

Efemèrides

Hui fa 15 anys que ETA va anunciar un alto el foc permanent
Hui fa 15 anys que ETA va anunciar un alto el foc permanent

El 22 de març del 2006 la banda terrorista ETA va anunciar un «alto el foc permanent» en un comunicat publicat al diari Gara i remés també a EITB. Un comunicat fet públic dos dies després de l'últim pronunciament d'ETA, en què assumia l'autoria de nou atemptats, i que avançava que la treva entraria en vigor el dia 24 de març. També s'explicava que l’«objectiu» d'aquesta decisió era «impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc en què siguen reconeguts els drets» del poble basc. 

ETA afirmava que, com a resultat d'aquest procés, «els ciutadans bascos han de tenir la paraula i la decisió sobre el seu futur», mentre que els estats espanyol i francés «han de reconéixer els resultats d'aquest procés democràtic sense cap tipus de limitació».

En el missatge, ETA va fer també una crida «a tots els agents perquè actuen amb responsabilitat i siguen conseqüents davant el pas fet», demanant explícitament una resposta positiva de les autoritats espanyoles i franceses. L'organització armada va sol·licitar als bascos que «s'impliquen en aquest procés i lluiten pels drets que, com a poble, ens corresponen». 

Aquest alto el foc permanent declarat per ETA va suposar la quarta treva «total» en els 39 anys des del primer assassinat de la banda. La primera treva real de la banda es va produir dies després del 23-F, quan ETA político-militar va comunicar una treva d'un any. Ja amb el PSOE en el govern de l'estat i en el marc de les denominades converses d'Alger, el 5 de setembre del 1987 ETA va rebutjar la treva sol·licitada per l'executiu, tot i que el 29 de gener del 1988 la banda en va oferir al gabinet de Felipe González una de 60 dies per reprendre el diàleg.

 El febrer d'aquell mateix any, el govern espanyol va anunciar l'obertura de negociacions, en comprovar que s'havien produït atemptats des del moment en què s'havia fet l'oferta. En aquest cas, el segrest de l'empresari Emiliano Revilla, al costat d'altres accions, va acabar amb el diàleg. Després de l'alliberament de Revilla, ETA va fer pública, el 2 de novembre, una nova oferta d'interrupció de la violència, condicionada a la negociació. 

El 8 de gener del 1989, l'organització va anunciar una «treva unilateral» de 15 dies i, sis dies més tard, Rafael Vera i Eugenio Etxebeste Antxón es van tornar a trobar a Alger. Aquest cessament de la violència es va prorrogar per tal de continuar amb les converses fins al 24 de juny, però no es va arribar fins a aquesta data perquè la banda terrorista les va donar per acabades el 4 d'abril. 

El desembre del 1991, ETA va tornar a anunciar una treva de dos mesos per reprendre el diàleg a canvi de certes condicions, i va repetir la seua oferta el febrer i el juliol del 1992. La següent oferta de treva, per un període d'una setmana, es va produir el 23 de juny del 1996, en un moment en el qual la banda mantenia segrestat al funcionari de presons José Antonio Ortega Lara i després de l'arribada del PP al govern espanyol. 

El 16 de setembre del 1998, quatre dies després de firmar la Declaració de Lizarra, ETA va anunciar per primera vegada en la seua història, un cessament de la violència total, «unilateral i indefinit». El govern del PP va mostrar la seua disposició a dialogar i el maig del 1999 es va celebrar una trobada a Suïssa durant la qual no es va produir cap apropament. L'agost d'aquell mateix any ETA va informar que el diàleg de pau estava bloquejat i la comunicació amb l'executiu d'Aznar, trencada. Tot i que en els tres mesos posteriors es van intercanviar cartes, les parts no van tornar a establir el diàleg i el 28 de novembre ETA va anunciar que la treva que havia mantingut durant més de 14 mesos acabaria el 3 de desembre d'aquell any. Aquesta ruptura es va materialitzar el 21 de gener del 2000 amb l'assassinat a Madrid del tinent coronel Pedro Antonio Blanco García. 

Quatre anys després, el 18 de febrer del 2004, ETA va anunciar la suspensió de totes les seues «accions armades» a Catalunya per «l’empenta de les forces independentistes» i la «conscienciació sobre el dret a l'autodeterminació» en els últims anys. El 18 de juny del 2005, en un comunicat publicat pels diaris Gara i Berria, la banda terrorista va anunciar que també excloïa d'entre els seus potencials objectius els càrrecs electes dels partits polítics a l'Estat espanyol.

Finalment, el 22 de març del 2006, en un vídeo enviat a la radiotelevisió pública basca (EITB), ETA va anunciar un «alto al foc permanent» que la banda va donar per trencat el juny del 2007.

ETA, que va nàixer el 1959, i no va arribar a assassinar fins al 1968, acumulà 819 víctimes mortals i 84 segrestos. Les dues últimes persones assassinades per la banda ho van ser durant el període d'alto el foc, en l'atemptat del 30 de desembre del 2006 a l'aparcament de la Terminal 4 de l'aeroport de Madrid-Barajas. 

 

Fonts: «ETA declara un "alto el foc permanent"», CCMA, 2006  / «El final de la quarta treva “total” en 39 anys», El Punt Avui, 2007