Forcadell publica un nou llibre on narra l'esforç per millorar la vida de les preses i l'aposta pel feminisme

L'expresidenta del Parlament reconeix patir "tristesa" però celebra que la presó l'haga empoderat més

per ACN / NLV

Cultura, InfoLlibres

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant un moment de l'entrevista amb l'ACN, el 25 de febrer de 2021
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant un moment de l'entrevista amb l'ACN, el 25 de febrer de 2021 | Bernat Vilaró

L'expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell, publica aquest dimecres el llibre Escrivim el futur amb tinta lila (Editorial Destino) on narra l'esforç per millorar la vida de les preses i l'aposta pel feminisme que ha traslladat als centres penitenciaris des que està condemnada per l'1-O. En el volum, Forcadell reflexiona i es preocupa per desenes d'internes. Les presenta com a «dones, delinqüents i víctimes» que han tingut vides marcades per la «pobresa, la ignorància, l'engany o la violència» i que això, en molts casos, les ha conduit a la presó. La republicana reconeix haver passat moments de «tristesa» en veure que l'etapa a la presó no és «curta» però a la vegada celebra que l'hagi ensenyat a ser «més feminista».
Escrivim el futur amb tinta lila arrenca amb la preocupació de Forcadell per sa mare, qui és conscient que per l'edat no veurà la seua filla en llibertat. L'expresidenta del Parlament es conjura per viure el present i no estar tan determinada pel passat.

Que la primera presó on va ser tancada fora la madrilenya d'Alcalá Meco, per a Forcadell va ser «positiu» per l'atenció cap a les dones, perquè posteriorment va ser tancada en d'altres on haguera estat més difícil progressar. De fet, explica que a Catalunya li va costar molt acostumar-se a les noves normes que eren «diferents» que a Madrid. Defineix Alcalá Meco com un centre «amable, amb gespa, arbres, flors i que et permetia desplaçar-te amb absoluta llibertat per tot el centre».

Els bolígrafs liles 

La voluntat de donar a conéixer el feminisme comença amb els populars bolígrafs liles de Carme Forcadell. A la presó va començar a repartir-ne entre les recluses quan feien una cosa bona per a elles mateixes o per la resta de preses. Segons relata en el llibre, aquest gest va permetre conversar sobre feminisme i fer-les sentir «més a prop» per parlar i reflexionar.

També relata que va organitzar celebracions nadalenques i de Cap d'Any tant amb les internes com amb les funcionàries i que això va transmetre molta il·lusió. Amb l'excusa dels bolígrafs, Forcadell explica que el seu objectiu és millorar la vida de les preses, tant com pot, i donar-les-hi l'oportunitat de saber que existeixen persones «que les ajudaran sense demanar res a canvi». 

Forcadell pateix per les seues companyes en ser «delinqüents i víctimes» i explica que moltes han patit maltractaments, violència masclista, violacions, vexacions, humiliacions i oblit. Fins i tot, parla d'algun cas d'internes que van nàixer a la mateixa presó on són i d'altres que es veuen incapaces de recuperar la llibertat perquè prefereixen estar salvaguardades de les seues parelles o famílies, i tenir assegurat un sostre i menjar. 

Destino (2021)

Un sistema penitenciari «cec» i «protocol·lari» 

En el treball, Forcadell planteja moments de «llum i d'obra», de «minses conquestes» i «desànim». Relata la dificultat en la rehabilitació per les dones i un sistema penitenciari que veu massa «cec i protocol·lari». «Indiferent a les necessitats de rehabilitació de les preses, que mereixen una oportunitat per refer les seves vides», apunta.

Forcadell creu que les dones són la part «més perjudicada» del sistema i que moltes hi entren «per culpa dels homes i no reben el mateix tracte que ells dins la presó». 

Per revertir la manca d'igualtat a la presó, Forcadell celebra haver aconseguit assecadors i planxes per al cabell, poder restar a la cel·la en els temps lliures enlloc d'estar en espais comuns, poder-se dutxar després de practicar esport, més hores de piscina, major varietat en el menjar i poder crear un jardí.

Explica que va liderar una campanya perquè les internes deixaren de fumar, per reclamar millors salaris per als presos que treballen a la presó, reduir els preus de l'economat i incentivar la presència d'articles per la higiene íntima o la perruqueria. Indica que va fracassar en crear consciència ecològica i en fomentar el reciclatge. 

Finalment, raona que les presons no haurien d'existir «perquè no funcionen» i aposta per models «més oberts» on els interns tinguen un contacte més directe amb la vida real. També confessa que un dels aprenentatges adquirits és que «mai més a la vida deixaré que ningú decideixi per mi. Si una s'ha d'equivocar, és millor tenir el consol de fer-ho per actes i decisions pròpies».
 
La política, en darrer terme

En general el llibre no aborda qüestions polítiques, si bé és cert que trasllada la perplexitat de moltes preses en conéixer la condemna de Forcadell i lamenta que el Parlament i el Govern català «no van estar a l'altura» amb la reacció de la sentència. 

«En aquest Estat surt mot més barat robar milions que posar sobre la taula temes de llibertat que, ara com ara, semblen intocables», planteja Forcadell.

També diu que hauria estat bé que l'expresident Carles Puigdemont fera públic la tardor de 2017 que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy aplicaria igualment el 155 si no es proclamava la DUI.  

Un llibre per entendre's a si mateixa

En roda de premsa, Forcadell afirma que el llibre l'ha ajudat a entendre's a si mateixa i també a les dones que estan a la presó, de les quals assegura que ha aprés molt de la seua «fortalesa». L'expresidenta del Parlament exposa que la intenció és «donar veu» a les preses i explicar què passa al sistema penitenciari. I és que, segons Forcadell, és un model «hermètic», massa centrat en la punició, en lloc de la reinserció, i amb centres pensats per a homes. «El sistema és el reflex de la societat masclista», lamenta.

A les portes d'un nou Govern, l'expresidenta de la cambra ha fet una crida perquè l'executiu opte per una presó oberta. «La presó té dues parts; la de càstig i la de reinserció. La de càstig és que estàs allà sola, aïllada; i la part de reinserció és que fas cursets i treballes», ha raonat. «Demanaria al nou conseller de Justícia que aquest sistema punitiu sigui mínim, perquè no funciona; el que sí que funciona és un sistema obert i sentir que ets útil a la societat», ha continuat.

D'altra banda, el llibre fa pensar «si com a societat hem fet tot el que havíem de fer per aquestes dones, i que moltes no han tingut l'oportunitat de no ingressar-hi. Moltes han estat vexades, maltractades, algunes violades i gairebé totes han patit violència masclista», ha relatat l'exdirigent, que diu que no es pot saber si són delinqüents perquè abans han estat víctimes. «Serveix la presó perquè un cop surtin puguin tenir les eines per tenir una vida com les altres dones? Jo crec que no. I, per tant, l'objectiu és denunciar aquest sistema penitenciari i ajudar a tenir un futur millor, i escriure'l amb tinta lila», ha afegit.

Així, Forcadell transmet a les preses, amb una òptica feminista, que «si lluiten i s'ajuden, poden canviar aquest futur; podran decidir per elles mateixes. Malgrat tot, tiren endavant, i no saben què és el feminisme, però el practiquen», ha conclòs.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací