Qui comprarà llibres en valencià?

per Josep Cortell Moya, membre de l'Executiva Nacional del Bloc i de Compromís

Veus

Qui comprarà libres en valencià?
Qui comprarà libres en valencià?

Mentiria si diguera que em sorprenen articles com el que publicà Xavier Serra en Nosaltres La Veu el passat dissabte 20 de març. Un article més que carrega sobre les sofertes espatlles de Compromís tot el pes de viure en un país devastat després de 20 anys de govern popular i d’una transició gens modèlica, i que comportà moltes renúncies nacionals. Si ja duen governant 6 anys!, diuen uns. Si només en duguem 6!, diem altres.

El que em preocupa és que una persona com Xavier Serra, del que conec la seua capacitat intel·lectual (i no és ironia) gaste un argument tan tronat i antipolític (el preferit de Vox) com és el de les poltrones.

Vosté creu que actualment és fàcil ser càrrec de Compromís? Per cada querella o denúncia contra PSOE o Podemos que em presente, jo li’n puc mostrar 50 contra membres de Compromís. La dreta política, mediàtica i judicial posa el focus en la nostra coalició. No és una anècdota que la nit electoral de 2019, el moniato de Ciudadanos diguera: «¡Y hemos ganado a Compromís!».

Som la peça a abatre, i dol que les que haurien de ser persones aliades, peguen les canonades cap a la nostra banda. És molt fàcil vore la guerra des de la rereguarda, o els bous des de la barrera. Però el treball diari no és tan senzill. Estem acomplint al 100% el nostre programa? En absolut: un govern com el que compartim, implica moltes renúncies. Estem satisfets amb els resultats? Parcialment, perquè encara queda molt per fer. I acceptem la crítica, però que esta siga mínimament raonada.

Perquè afirmar que Compromís no està fent pràcticament res tampoc és cert. De Compromís era la persona que desbloquejà el llegat de Joan Fuster i que sent regidor, i després alcalde, aconseguí fer les primeres passes perquè les cases del carrer Sant Josep 10 i 12 esdevingueren l’actual Museu Joan Fuster (per cert, inaugurat i dotat pressupostàriament i amb personal pel Conseller Vicent Marzà).

Si vol conèixer totes les coses que s’estan fent en l’àmbit cultural pel valencià, ho pot preguntar a la secretària autonòmica de Cultura, justament l‘alcaldessa de Compromís que inaugurà el Museu Fuster.

Compromís també ha defensat reiteradament a Madrid la reciprocitat dels senyals d’À Punt, TV3 i IB3. Hem de recordar que es tracta d’una competència estatal, d’un govern on no està Compromís. I, malgrat això, el 23 de març, les Corts Valencianes, a instàncies de Compromís, aprovaren una Proposició No de Llei per la reciprocitat i altres mesures en l’àmbit audiovisual.

Perquè resulta molt simplista dir que tots els votants de Compromís que dipositaren la seua confiança en la nostra coalició ho feren perquè s’aconseguira vore TV3 al País Valencià. Potser no volien també que s’acabaren amb les immenses llistes d’espera de la dependència? O que tornàrem la sanitat a mans públiques? O que milloràrem el teixit productiu i ajudàrem la xicoteta i mitjana empresa? Creu vostè que moltes persones de les que ens votaren no pensaren primer en alguna d'estes necessitats bàsiques que en poder tindre un canal més de televisió?

Sí, TV3 emet en la mateix llengua que À Punt. Però quantes persones de les que signen iradament manifestos per la necessària recuperació d’una altra oferta televisiva veuen el canal valencià? I, a més, l’argument és un poc fal·laç, perquè tecnològicament ja és possible vore TV3 al País Valencià, sense pagar. Que estem demanant al públic potencial un esforç extra? Sí, però no ho fem amb altres productes culturals?

Pel que fa a la llei del plurilingüisme, l’escrit obvia les sentències judicials que han retallat el seu abast. I afirmar alegrement que l’objectiu és la castellanització i la idiotització de l’ensenyament és molt atrevit.

Com també obvia el senyor Serra que és justament Compromís qui més (o només) defensa el requisit lingüístic dins del Botànic, en tota la funció pública, administrativa, judicial i sanitària. Però topem amb les conselleries del PSOE, que són les que ostenten les competències directes. I, per descomptat, amb l’aquiescència del President. La solució és marxar del govern i que siga una persona del PSOE o de Podemos qui duga Cultura i Educació? Això milloraria les coses? Realment ho creu?

O, pitjor encara, vosté desitja que es perden les properes eleccions i que, com a Múrcia, la Conselleria passe a mans de Vox?

Acaba el seu escrit pontificant sobre el proper congrés del Bloc. Permeta’m, com a militant i membre de l'Executiva Nacional, que li faça dos precisions. La primera és que la ponència política és un esborrany que discutirà i podrà esmenar tota la militància, en un procés democràtic de debat. I la segona és que es tracta d’un treball col·lectiu, això sí, coordinat pel conseller Marzà, la seua bèstia negra. Per cert, vostè ha llegit eixa ponència? Perquè jo, sí i, a banda del possible canvi de nom (jo estic al mateix lloc des de fa més de 30 anys i ja he canviat 3 vegades de nom i em considere tant o més nacionalista ara que quan era adolescent) no he trobat que l’objectiu siga deixar de ser nacionalista ni valencià. O, potser, l’he llegida malament. I vosté encara està a temps d’afiliar-se, participar en el Congrés i fer-nos fora de les poltrones.

Finalment, contestant a la pregunta del títol, jo, senyor Serra, estic esperant que la meua llibreria habitual em duga el seu darrer llibre, i poder disfrutar llegint-lo.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací