Per un Espai Valencià de Ruptura

per Josep Barberà

Tribuna

Per un Espai Valencià de Ruptura
Per un Espai Valencià de Ruptura

El 21 de juny del 2020, el diari The Telegraph publicava que el rei espanyol Felipe VI i la seua esposa Letizia Ortiz, havien realitzat una lluna de mel que havia costat mig milió de dòlars. D’aquesta xifra, una bona part havia estat pagada per un empresari «amic del rei Juan Carlos«, això que anomenem «testaferro». I que havien fet aquest viatge sota els imaginatius pseudònims de Senyor i Senyora Smith.

El 2004 però, les notícies de la lluna de mel dels reis eren unes altres. Se’ns parlà de «visitar punts d’interés artístic i cultural d’Espanya», de Parador Nacional de Cuenca i de Terol, Saragossa, Navarra i Euskal Herria. Poca cosa més.  

Aquest escàndol, que haguera estat suficient per a obrir diaris, informatius i diligències judicials, ha anat desinflant-se mentre els mass media ens assenyalen el «rei emèrit» com a una persona poc honorable que va abusar del seu càrrec mentre va ser monarca. Els mateixos mass media que no es van permetre mai assenyalar-lo mentre estava al càrrec de les seues funcions com a cap de l’Estat, parlant sempre de l’exemplaritat del Borbó en qüestió.

Políticament, la monarquia té un aliat de fidelitat inquebrantable en el PSOE. El PSOE, que es permet dir avui blanc i demà negre, que es permet dir que els valors republicans són representats de manera perfectíssima per una monarquia corrupta fins al moll de l’os. El PSOE que prefereix salvar la monarquia -«que nos dimos entre todos»- i els seus xanxullos que a la classe treballadora i els seus interessos.

L’Estat espanyol -i açò no és nou-, les seues elits i els seus centres de decisió, s’organitza al voltant del clan dels Borbons. Una maquinària de poder que naix dels racons més profunds de l’oligarquia franquista i que, els darrers quaranta anys, amb connivència de «socialistes» i «postfranquistes» ha estés les seues arrels de dalt a baix dels poders de l’Estat. Legislatiu, executiu, judicial, polític i econòmic.

Eixa maquinària de poder -de la Zarzuela a les torres Kio, passant per la llotja del Bernabeu- necessita, per sobreviure, assecar tot allò que té al seu abast. Com un gran eucaliptus que deixa la terra erma al seu voltant. Com el cavall d’Atila. On xafen els Borbons -i els seus acòlits- no torna a créixer l’herba.

Aquells que estem autocentrats, que pensem en les coordenades de País Valencià -de Vinaròs a Oriola-, hem vist com el nostre país s’ha anat assecant per a major glòria i esplendor de la Villa i Corte que, en cada ocasió, ha triat els seus interessos per sobre dels nostres; perquè Madrid està al servici de la Monarquia i els seus xanxullos. I perquè els Borbons i qui els envolten, com els paràsits, només poden sobreviure xuclant del que altres produeixen.

Vivim temps incerts. I durs. I no sabem què ens depara el futur que està en girar la cantonada, però els valencians i les valencianes hem de començar a assumir que ens enfrontem a una decisió. Només existeixen dues alternatives: o tallem les arrels de l’eucaliptus que és l’statu quo espanyol, o ens assecarà fins que només siguem un desert. Polític, econòmic i social.

Hi ha una tercera opció: la fe. Seguir confiant. Seguir pensant que l’amo ens donarà un «tracte just». O creure amb fe cega que el Botànic serà capaç de podar l’eucaliptus fins que aquest renuncie a la seua naturalesa. Però, francament, no podem pretendre que la gestió de les molles autonòmiques ens permeta enfrontar-nos a una maquinària de poder que té al seu servici totes les ferramentes de l’Estat. Inclòs el PSOE.

Necessitem bastir aquesta alternativa, aquest Espai Valencià de Ruptura on hi càpiga tothom qui vulga una democràcia avançada i un estat social -i que siga conscient que amb Madrid, açò serà impossible de construir. Tothom qui es considere prou madur per a decidir el seu futur i perquè no decidisquen per ell mateix. Tothom qui senta propis els valors de l’antifeixisme, el republicanisme, el feminisme, l’ecologisme i la sobirania personal i col·lectiva.

Perquè amb Espanya no hi ha res a fer. I al País Valencià hi ha molt per construir.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací