Paco Camps, alcalde

per Francesc Viadel

Columnistes

Paco Camps, alcalde
Paco Camps, alcalde

Fa unes setmanes l’ínclit Francisco Camps en una boirosa entrevista publicada per un diari de Madrid va assegurar estar disposat a ser el candidat del PP a l’alcaldia de València si de cas li ho proposaven. No és l’única barbaritat que va soltar. L’expresident manté des de fa anys i panys, contra tota lògica, que totes les causes obertes per corrupció al seu partit en realitat formen part d’una mena de conspiració i que, a més, el PP mai no ha estat condemnat per res. Camps oblida que el Tribunal Suprem va ratificar en octubre de l’any passat una sentència de l’Audiència Nacional de 2018 que fixava condemnes de presó per a 29 acusats relacionats amb el finançament il·legal del seu partit.

El PP, van assegurar llavors els jutges, es va lucrar amb la trama de la Gürtel, la mateixa que va esguitar Camps en tot l’assumpte dels vestits. Els fets són sobradament coneguts. I també els efectes. A Camps, que defensa que allò important no és si hi hagut corrupció o no sinó la gestió que s’ha fet, se li hauria que recordar que el seu partit, amb ell al capdavant, va ser una de les causes de la desfeta econòmica del País Valencià.

Van balafiar i robar a mans plenes i ho van fer invocant els interessos de tots els valencians i pensant, sobretot, en omplir les seues butxaques. És un fet incontestable tot i repassant les pàgines de la premsa local de la dreta que es van passar anys fent propaganda pura i dura en harmoniosa conxorxa amb la televisió pública valenciana.

Tant se val. El problema de Camps no és que menteix sinó que es creu les seues absurdes afirmacions dignes, per cert, d’un acurada anàlisi psiquiàtrica.

Fa molt poc ha tornat a dir que li agradaria optar a l’alcaldia de València per a defensar el llegat de Rita Barberà, que és com dir que u vol tornar a ser emperador de Roma per a mantenir viva la memòria de Calígula.

La meitat del llegat de Rita Barberà, diguem-ho clar d’una puta vegada, és el resultat de la parasització impune dels mandats del socialista Pérez Casado, un alcalde mort a mans dels seus. L’altra meitat, una autèntica muntanya de merda. Llegat que es pot resumir en un reguitzell de projectes fantasiosos i en un grapat de nyaps com el del Nou Mestalla o el de la degradació del Cabanyal com a conseqüència de la tossuderia autoritària de l’alcaldessa difunta.

La gestió de Barberà va ser d’una inanitat espaordidora, la plasmació en termes de la política local d’una mentalitat autoritària, provinciana fins a les nàusees, d’arrel tardofranquista. A Barberà ni tan sols se li pot atribuir la reforma de la dàrsena interior del port que va ser finançada pel Gobierno mentre ella es dedicava a bramar contra els enemics d’Espanya. La Copa d’Amèrica que havia de convertir València en Auckland va passar sense pena ni glòria.

Tot va acabar com ja sabem com el «caloret del verà» i amb prou feines, l’actual alcalde Joan Ribó, s’ha pogut desempallegar de la caspa que va deixar darrere.

El mateix podríem dir de Camps i el seu circuit urbà, de totes les seues megalomanies costoses, sagnants per a l’erari públic. Com a premi però, Camps gaudeix de cotxe oficial, i d’un sou de quasi 80.000 euros bruts que ixen de la caixa comuna que hauria de servir per a reduir la desigualtat o millorar els serveis públics essencials.

El periodista Joan Canela explicava l’altre dia que les declaracions de Camps han posat nerviosa una Bonig que no controla el PP i que l’expresident només té darrere una mena de quadrilla d’espigoladors furtius amb el nom de ‘Foro Populares 2020’, impulsat per Pedro Agramunt, un tipus que fou expulsat com a expresident del Consell d’Europa per un tèrbol assumpte de frau electoral i per uns inoportuns regals del govern d’Azerbaidjan per tal d’assuavir, sembla, la violació dels drets humans en aquell país. Com de costum entre els seus, Agramunt es va defensar denunciant una presumpta conspiració.

Entre les propostes del Foro, la reivindicació de Leonor, la denúncia del «republicanismo independentista y marxista y anarquista», la de la llei de l’eutanàsia i la de la revisió de la història d’Espanya. Tot ben engrescador.

Però Paco Camps, la viva encarnació de Jaume I el dia que va arribar a Catarroja damunt del seu rossí, vol ser alcalde de València i Bonig, ves per on, té por que un Peter Lim qualsevol financie la broma per a afavorir no se sap ben bé quins foscos interessos.

Encara que ho puga semblar tot això no és sainet. Si fos un sainet, riuríem. És un autèntic malson. El malson d’una dreta sense escrúpols, d’una societat incapaç de reconèixer i d’enviar a l’oblit els seus principals i més perjudicials enemics. D’una societat sense memòria.

 

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací