Diferents organitzacions ambientals presenten al·legacions a l'Estratègia Valenciana de Regadius

Demanen una reconsideració del projecte, ja que no s'ha dut a terme una avaluació ambiental de l'impacte sobre el cicle hidrològic i els ecosistemes que en depenen

per NLV

Territori

L'estratègia valenciana de regadius ha de ser sotmesa a una avaluació ambiental estratègica
L'estratègia valenciana de regadius ha de ser sotmesa a una avaluació ambiental estratègica | Lorena Gilabert

La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer (formada entre altres pels següents grups: Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS - Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Intersindical Valenciana, Plataforma Ciutadana pel Riu Serpis, SEO/BirdLife, Turia Verd, WWF i Xúquer Viu), han fet públic un comunicat en què assenyalen que «l'Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, que prepara la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, presenta més ombres que llums sobre la seua idoneïtat per fer front als problemes reals que pateix l'agricultura al País Valencià i, a més, planteja seriosos dubtes per la falta de rigor amb què són justificades les mesures que s'hi pretenen adoptar». 

Segons la Xarxa, «des del punt de vista hídric, consolida un model insostenible que ignora la menor disponibilitat d'aigua a què s'enfronten les conques mediterrànies com a conseqüència de l'efecte del canvi climàtic». Perquè «totes les previsions apunten a reduccions del 25% en el cabal circulant i a un augment considerable de l'evapotranspiració dels cultius que implicaran una significativa reducció de la superfície de regadiu». Així, «aquest escenari xoca frontalment amb les previsions poc realistes de l'Estratègia de mantenir l'actual superfície de regadiu». 

«La preocupació social que desperta aquesta Estratègia està més que justificada per les implicacions ambientals, culturals i econòmiques que, tenint en compte que els 1.200 milions d'euros previstos en inversió, podrien suposar en el cas de recaure la totalitat de la inversió en el sector públic», hi continua. 

Aquestes organitzacions indiquen que «els aparents avantatges de la modernització del regadiu, amb el canvi del reg per gravetat a reg per degoteig, a penes reporten estalvi d'aigua a les explotacions». De fet, «la Confederació Hidrogràfica del Xúquer estima que només hi ha un 8% d'estalvi net amb la modernització». D'altra banda, «l'estalvi potencial hídric que xifra l'Estratègia en 175 hm3/any amaga un profund desconeixement del que és el cicle hidrològic i la importància que té per a la supervivència dels ecosistemes naturals». 

A més, «des del punt de vista energètic, la transformació no suposa estalvi energètic, tot el contrari, la pressurització de les xarxes incrementa considerablement el cost energètic i contribueix negativament a la lluita contra el canvi climàtic». En aquest sentit, «sobre aquesta anàlisi esbiaixada i parcial del balanç energètic que es preveu en l'Estratègia, s'efectua una valoració de la reducció de les emissions de CO2 errònia que, a més, no s'ajusta a les ràtios que s’utilitzen actualment sobre les emissions mitjanes del mix elèctric nacional, la meitat de les que es contemplen en el document». 

També hi asseguren que «les conseqüències ambientals que suposa el pas del reg a manta al reg per degoteig, sorprenentment no han estat avaluades, com es comprova en la modernització del regadiu de la Séquia Reial del Xúquer, i això que han passat més de 25 anys des que s'aprovara l'últim Pla Director de Modernització de Regadius». I, respecte d'això, hi afegeixen: «Es desconeix l'efecte que té sobre les masses d'aigua i sobre els ecosistemes associats la menor infiltració d'aigua en el terreny. En el cas de la “modernització” feta a la Ribera del Xúquer la transformació ha suposat una menor aportació de cabal sobre el parc natural de l'Albufera i sobre el riu Xúquer, cosa que afecta greument a la seua conservació i recuperació». 

Un altre motiu de preocupació se centra en «les actuacions sobre els regadius històrics per la pèrdua que poguera produir-se sobre els valors naturals i culturals del ric patrimoni d'aquests espais si no s'actua amb cautela». 

Les al·legacions presentades en nom de la Xarxa pel Xúquer «demanen la realització d'una avaluació ambiental estratègica rigorosa de l'Estratègia Valenciana de Regadius 2020-2040, amb la participació de tots els organismes i organitzacions interessades com a document previ a la presa de qualsevol tipus de decisió en aquest tema». 

Igualment, que «s’informe sobre el pla previst de finançament de l'Estratègia especialment pel que fa a la utilització de fons públics per al desenvolupament, i que s’avalue una anàlisi cost/benefici social de l'Estratègia que justifique la idoneïtat de les inversions previstes per al País Valencià especialment des del punt de vista econòmic, ambiental, patrimonial, paisatgístic i social».  

I, finalment, «que s’avalue el cost que suposarà l'ús dels recursos no convencionals, reutilització i dessalinització, i com està previst finançar les inversions i la seua explotació».

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací