Mulet denuncia que la Mesa del Senat, amb majoria de PP i PSOE, bloqueja la investigació del Projecte Castor

El senador de Compromís reprova, novament, «l'eternització» del desmantellament de la instal·lació

per NLV

Política

Plataforma marina del Projecte Castor | Jordi Marsal | ACN
Plataforma marina del Projecte Castor | Jordi Marsal | ACN

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha denunciat, novament, que la Mesa del Senat, amb majoria de PP i PSOE, continua bloquejant la creació de la Comissió d'Investigació del Projecte Castor, sol·licitada per 25 senadors al juliol del 2020.

Mulet, ha reprovat «l'eternització» del desmantellament del controvertit projecte que va arribar a causar més de mil terratrèmols a finals del 2013 al Maestrat i al Montsià. «Causa rubor i vergonya com es gestionen milers de milions d'euros de diners públics amb segons quines empreses en un magatzem de combustibles fòssils que havia de ser estratègic i una panacea per al nostre país i als pocs anys és ja innecessari i aposta per combustibles menys contaminants. Malgrat això els consumidors de gas continuaran pagant durant 25 anys per un fiasco pel qual ningú ha respost», ha advertit. «I ens sembla més greu encara que ningú s'haja pres amb diligència el desmantellament d'aquesta farsa, el que pot ser una temeritat», ha afegit.

El fracàs del Projecte Castor, impulsat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i rematat pel de Mariano Rajoy, va fer que l'executiu espanyol ordenara la seua «hibernació» el 2014, una decisió acompanyada d'una polèmica mesura: indemnitzar l'empresa que va construir el dipòsit i havia començat a gestionar-lo (Escal, liderada per l'ACS de Florentino Pérez) amb 1.350 milions d'euros que rebria de la pública Enagás i que aquesta finançaria amb un crèdit per aquesta quantia contractat amb Santander (700 milions), Caixabank (450) i Bankia (200). L'amortització, amb un interès del 4,26%, seria assumida pels usuaris de sistema de gas a través del rebut.

El govern espanyol addueix que el segellament dels pous del Castor està pendent de verificacions normatives

En una resposta al senador de Compromís, el Ministeri per a la Transició Ecològica s'escuda ara en la necessitat de «verificar el compliment» de diverses normatives sectorials per executar l'obra que va encarregar Enagás. Segons va anunciar la companyia encarregada de la hibernació, els segells provisionals instal·lats el 2015 tenien una vida útil de quatre anys, després dels quals s'havien de renovar per garantir-ne la seguretat. L'any 2019, però, el govern espanyol va optar per la clausura definitiva dels pous, que encara tampoc ha materialitzat. 

El Consell de Ministres va aprovar a finals d'octubre del 2019 posar punt i final a la hibernació de les instal·lacions i va donar sis mesos a Enagás per estudiar i presentar els documents necessaris per al projecte. Un procediment, segons la resposta governamental, que es va veure aturat per l'estat d'alarma. Amb la represa de l'expedient a partir el juny del 2020, Enagás va remetre la documentació pendent per iniciar l'expedient d'autorització, un procés que va completar al juliol dins dels terminis previstos, segons el Ministeri.

Així, el 30 de juliol es va sotmetre el projecte a informació pública, després del qual el promotor havia de rebre els informes i al·legacions per incloure'ls en una nova versió del projecte i l'avaluació d'impacte ambiental. Una vegada completat aquest procés d'avaluació, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha d'autoritzar els treballs avaluats d'acord amb la normativa del sector d'hidrocarburs així com la de seguretat en la investigació i exploració d'hidrocarburs al medi marí.
Inicialment, el cost pressupostat per l'operació de segellament és, a priori de 69,65 milions d'euros en el cas que els treballs s'adapten al programa previst de 201 dies. Davant de la possibilitat que es puguen observar «increments de pressió significatius» que requeririen treballs de reparació en la meitat dels pous, el cost s'elevaria fins els 76,98 milions d'euros.

«Finalitzada aquesta primera fase relativa al segellament i abandonament dels pous, s'estarà en condicions d'ordenar les successives fases de desmantellament de la resta d'instal·lacions», acaba responent el govern espanyol a Mulet. La retirada de bona part dels elements dels diferents espais ocupats –alguns, com els gasoductes terrestre i submarí, quedarien enterrats- podria superar els 260 milions d'euros, segons els càlculs d'Enagás l'any 2018.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací