Poder i perill de les conviccions

per Vicent Riera i Escrivà

Veus

Poder i perill de les conviccions
Poder i perill de les conviccions

                  Convicció: f. pl. Idees, especialment religioses, polítiques i socials en què es creu fermament. (DNV)

Conten que el poeta judeoalemany Heinrich Heine (1797-1856) visitava un dia la catedral d’Amiens amb un amic i que este li va preguntar: «Per què ja no construïm coses com esta?». Heine li va respondre: «Els hòmens d’aquells temps tenien conviccions; nosaltres tenim opinions, i es requerix alguna cosa més que una opinió per tal de construir una catedral gòtica.»

El que no sabia Heine és que foren també hòmens plens de conviccions els qui, vestits amb camises grises ornades amb esvàstiques, van cremar els seus llibres en l’Opernplatz de Berlín l’any 1933. I és que les conviccions humanes semblen ser les responsables del millor i del pitjor de la nostra espècie i el seu camí gloriós, virtuós, entusiasta, tortuós, paradoxal, estrany i espantós passa per creacions tan meravelloses com la catedral gòtica d’Amiens i per l’escenificació multitudinària d’actes tan detestables com la crema pública de llibres i altres coses encara molt i molt pitjors. Com escrigué aquell assagista saforenc:

«¡Que Déu ens lliure dels hòmens (i de les dones) virtuosos i plens d’ideals i de conviccions, absolutament decidits a redimir les nostres ànimes pecadores i a instaurar el paradís sobre la Terra!»

Rebla el clau el nostre Josep Pla quan va dir a l’inoblidable periodista Joaquín Soler Serrano:

«Done vosté el poder als virtuosos i la gent es morirà de fam.»

La conclusió moral d’esta anècdota sembla donar la raó a l’assagista Joan Fuster quan, en el seu Diccionari per a ociosos, recomanava als lectors esforçar-se per ser hòmens d’escasses conviccions. Perquè el fanàtic és un convençut, un individu que té moltes conviccions. Afegia l’autor suecà que, al remat, per a circular per la vida no calen massa conviccions. N’hi ha prou amb tres o quatre.

L’epíleg d’esta història tan desconcertant i contradictòria l’escrigué el mateix Heine en una de les sentències més famoses del seu llibre Almansor: Eine Tragödie:

«Aquells que cremen llibres acaben, tard o d’hora, cremant hòmens.»

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací