L'extinció accelerada d'espècies amenaça tots els ecosistemes, segons un estudi

Es publica en Science Advances per un consorci del qual forma part el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA)

per EP / NLV

Territori

L'extinció de les espècies més grans amenaça l'equilibri en els processos ecològics a escala global - UV
L'extinció de les espècies més grans amenaça l'equilibri en els processos ecològics a escala global - UV

Un estudi amb participació valenciana destaca que l'«accelerada extinció» d'espècies podria posar en perill la salut dels ecosistemes de tot el planeta. Així, aquest treball conclou que l'extinció de les espècies més grans amenaça l'equilibri en els processos ecològics a escala global, segons ha informat la Universitat de València (UV) en un comunicat.

La investigació s'ha publicat en la revista Science Advances per part d'un consorci internacional amb la participació del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA). L'anàlisi realitzada mostra que «els éssers vius grans, longeus i de baixa fertilitat en risc d'extinció, siguen vegetals o animals, són responsables del 80% de la diversitat funcional en els ecosistemes del planeta», ha concretat la UV.

Així mateix, ha explicat que això podria ser, entre altres causes, «per l'impacte de l'extinció de determinades espècies, el rol de les quals és clau en el manteniment de les funcions i serveis que els ecosistemes proporcionen».

En el consorci internacional que ha donat a conéixer l'estudi, participa Francesco de Bell, investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA).

Per a fer aquest treball s'han analitzat les funcions de 75.000 espècies, vegetals i animals de les més d'un milió considerades en perill d'extinció i s'ha estimat la seua «importància en el funcionament dels ecosistemes terrestres».

L'estudi està liderat per l'investigador de la Universitat de Tartu (Estònia) Carlos Carmona, del qual Francesco de Bell va ser anterior supervisor.

En concret, «demostra que l'extinció d'espècies considerades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) modificaria significativament, i a escala mundial, la gamma de funcions que realitzen les plantes, mamífers, ocells, amfibis, rèptils i peixos d'aigua dolça en els ecosistemes», ha agregat la UV.

D'aquesta manera, exposa que «des de les musaranyes i les llentilles d'aigua fins a les balenes blaves i les sequoies, els animals i les plantes exhibeixen una extraordinària variabilitat en les seues característiques funcionals i morfològiques, incloent àmplies diferències en grandària, pes, forma o capacitat reproductiva» i assenyala que «aquestes característiques determinen el paper que juguen les espècies en els ecosistemes, i també com aquestes responen als diferents impactes del canvi global».

En aquesta línia, sosté que «l'equilibri dels ecosistemes no depén, per tant, només de la quantitat i varietat d'espècies que els componen i de les seues relacions, sinó també del paper que juguen les diferents espècies en el manteniment d'aquest equilibri». «Aquesta diversitat funcional suposa considerar que no totes les espècies tenen el mateix rol i que en els diferents processos que tenen lloc en els ecosistemes poden intervindre diferents espècies que poden exercir rols diferents o similars», exposa.

Així, l'estudi determina que «algunes funcions particulars realitzades per un grup taxonòmic com ara plantes, mamífers o peixos d'aigua dolça, poden ser redundants entre moltes espècies o només suportades per unes poques». «Si aquestes funcions són molt redundants, és poc probable que l'extinció de part de les espècies afecte fortament les funcions de tot el grup. Per contra, si determinades funcions són realitzades per una o poques espècies, la seua desaparició conduirà a una reducció de la gamma de funcions general», afig.

UN MILIÓ D'ESPÈCIES EN PERILL
La UV ha comentat que en el context actual de declivi global de la biodiversitat, amb un milió d'espècies estimades en perill d'extinció, «és important determinar en quina mesura aquestes extincions alteraran les característiques funcionals de plantes i animals».

A través de l'anàlisi de la informació filogenètica i de diversos trets funcionals (característiques morfològiques, fisiològiques i fenològiques) de més de 75.000 espècies s'ha caracteritzat l'espectre funcional global de cadascun dels grups estudiats.

«Utilitzem informació de trets funcionals de 39.260 espècies de plantes vasculars, 4.953 mamífers, 9.802 ocells, 6.567 rèptils, 6.776 amfibis i 10.705 peixos d'aigua dolça de diferents bases de dades publicades. Per a cadascun d'aquests grups, triem un conjunt de trets funcionals fonamentals associats amb diferents aspectes clau de la seua ecologia», ha manifestat l'investigador del CIDE Francesco de Bell.

Aquest treball assenyala que més de la meitat de les espècies és responsable de menys del 20% de les funcions que realitzen aquests grups, la qual cosa implica que el 80% de les funcions restants les realitzen poques espècies, amb característiques funcionals úniques, de les quals no hi ha moltes altres espècies funcionalment redundants.

Durant el pròxim segle, si les extincions s'ajusten a les prediccions de la UICN, la disminució funcional estaria entre el 0,3% (per als rèptils) i el 5,1% (per als peixos d'aigua dolça), agrega, al mateix temps que apunta que «si bé aquest descens continua sent limitat, vindria acompanyat d'un augment significatiu en la gamma de funcions que suportaria una sola espècie (del 17 al 23% segons el grup), la qual cosa incrementaria l'impacte de futures extincions».

MÉS VULNERABLES A FUTURES EXTINCIONS
Carlos Carmina, responsable de la investigació, ha comentat que atés que el risc d'extinció no es distribueix aleatòriament sinó que són les espècies amb grandàries més grans, gran longevitat i maduresa sexual tardana les que tenen moltes més probabilitats de veure's amenaçades, «la seua extinció provocaria reorganitzacions notables en els espectres funcionals de la majoria dels grups, la qual cosa les fa més vulnerables a futures extincions».

«Si les extincions ocorren més ràpid de l'esperat es produirà un marcat augment en el declivi funcional global, la qual cosa sembla probable donada l'actual acceleració dels canvis a escala planetària», ha indicat l'investigador de la Universitat de Tartu. Amb tot, aquest tipus d'investigacions poden resultar de «gran interés» per a les polítiques de gestió i conservació de la biodiversitat.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací