Hui fa 21 anys que es va inaugurar la Biblioteca Valenciana a Sant Miquel dels Reis

per NLV

Efemèrides

Sant Miquel dels Reia, seu de la Biblioteca Valenciana
Sant Miquel dels Reia, seu de la Biblioteca Valenciana

El 30 de març del 2000 es va inaugurar al monestir de Sant Miquel dels Reis de València la Biblioteca Valenciana, el principal centre bibliogràfic del País Valencià. Una institució creada pel Consell de la Generalitat Valenciana el 8 de gener del 1985. 

La Biblioteca Valenciana, com a centre superior bibliotecari de la Generalitat i dipòsit bibliogràfic bàsic del País Valencià, depén de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, i aplega l'esperit d'unir història, tradició i futur en la consecució de polítiques bibliotecàries.

La raó de ser de la institució des de la seua creació el 1985 és la de «reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià i tota la producció impresa, sonora i visual, del País València i sobre el País Valencià, i constituir-se amb caràcter obligatori en receptora d'un dels exemplars procedents de les oficines del Dipòsit Legal».

Naixia així la Biblioteca Nacional de tots els valencians. Tècnicament, la Biblioteca Valenciana s'enquadra en el grup de les denominades biblioteques nacionals, les característiques de les quals són la generalitat o no-especialització de les seues col·leccions (és a dir, tracten de totes les matèries, si bé en el nostre cas hi ha el denominador comú del valencià) i el seu caràcter científic. 

L'any 2010, es va publicar el decret pel qual la Biblioteca Valenciana passava a denominar-se Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

La ubicació de la Biblioteca Valenciana al monestir de Sant Miquel dels Reis volia ser una aposta clara per recuperar l'esplendor cultural de la València del segle XV, en què el monestir va jugar un paper predominant, pel fet de ser la seu de la magnífica biblioteca del duc de Calàbria, els còdexs del qual van atraure un gran nombre d'humanistes, viatgers i visitants il·lustres. De nou, la història tornava a repetir-se i el monestir de Sant Miquel es convertia en la seu de l'actual Biblioteca Valenciana.

Joan de Joanes, «Alfons el Magnànim», 1557. Museu de Saragossa

La biblioteca d'Alfons el Magnànim

Els orígens de la Biblioteca Valenciana cal buscar-los en la insigne figura d'Alfons el Magnànim, que va saber transmetre l'amor pels llibres als seus hereus, en especial a Ferran, el duc de Calàbria. Alfons, rei de Nàpols i de València, va fer del Castell Nou de Nàpols el lloc on reposaria la seua esplèndida biblioteca, cosa que temps després va imitar el seu besnet Ferran, amb la construcció del monestir de Sant Miquel dels Reis.

Les seues llargues absències no van impedir, però, que dotara la ciutat de València d'una herència cultural insubstituïble. Des del Castell Nou de Nàpols, Alfons el Magnànim va crear un autèntic cercle d'intel·lectuals entorn de la seua biblioteca, la biblioteca reial, amb més de 2.500 volums i amb una plantilla de copistes, miniaturistes i enquadernadors, galonejats tots ells amb el seu emblema favorit: un llibre obert amb el lema Liber sum.

La cort del Magnànim —mecenes, príncep del Renaixement i monarca compromés amb la cultura del seu temps— va ser un cresol cultural sense precedents, on els intel·lectuals valencians de més anomenada, com ara Jordi de Sant Jordi, Jaume Marc, Gilabert de Pròixida, Ausiàs March i Joanot Martorell, per citar-ne alguns, van tindre el privilegi d'estudiar les obres originals de Valla, Beccadelli —dit el Panormita—, Pontano, Piccolomini, Filelfo i de molts altres, obres que van enfocar la nova cultura del segle XV.

De tota aquesta llarga tradició cultural i, per descomptat, d'una part important de la magnífica biblioteca —uns 306 còdexs, que actualment són en la Biblioteca Universitària de València—, se'n va fer càrrec Ferran, duc de Calàbria, que va fundar el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l'actual Biblioteca Valenciana. La resta de la biblioteca del Magnànim va ser capturada com a botí de guerra pel rei francés Carles VIII el 1495 i pot contemplar-se actualment entre els fons de la Bibliothèque Nationale de France. A més, hi ha altres fons dispersos per biblioteques de tot el món (Nova York, Oxford, Berlín, etc.) i també a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. 

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Sant Miquel dels Reis

Fins a la seua definitiva ubicació en el monestir de Sant Miquel dels Reis, la biblioteca, portada de Nàpols pel duc de Calàbria, es va conservar en el Palau Reial de València. Posteriorment, a la mort de Germana de Foix, primera dona del duc de Calàbria, es va construir, sobre l'antic monestir de Sant Bernat de Rascanya, el monestir de Sant Miquel dels Reis, les obres del qual es van iniciar el 1546. Des de llavors, el duc i també virrei de València va tractar d'imitar el model cultural cortesà del Magnànim, tant durant el seu primer matrimoni com, i en especial, durant les seues segones noces amb Mencía de Mendoza, una autèntica noble humanista. Foren anys en què es va dedicar una especial protecció a les arts i les lletres i, en especial, a augmentar de forma considerable la biblioteca del monestir.

Durant els segles XVI i XVIII, el monestir va experimentar reformes i ampliacions contínues que no van afectar en res la biblioteca del duc de Calàbria, la qual continuava sent objecte d'atracció i estudi per part de nombrosos intel·lectuals i curiosos. El 1811, les tropes franceses van atacar i ocupar el monestir, i van robar part de la biblioteca del duc de Calàbria. El 1821, les mesures desamortitzadores del trienni liberal van suprimir la comunitat jerònima i es va habilitar l'edifici uns anys més tard, el 1823, com a Casa de Beneficència i Correcció. El 1835, es va produir l'exclaustració definitiva i el monestir i totes les seues propietats van passar a l'Estat.

Fins a la instal·lació del presidi en la dècada dels setanta del segle XIX, el monestir va passar per diverses vicissituds. Així, va ser utilitzat com a asil de mendicitat, el 1860 s'hi va instal·lar una presó de dones o casa galera i, ocasionalment, va servir com a magatzem militar. Finalment, el 1874, es va redactar el projecte de condicionament del monestir de Sant Miquel com a presidi. 

Les aportacions de Nicolau Primitiu i de Manuel Bas

La pedra angular de la Biblioteca Valenciana és la Secció Nicolau Primitiu, que al llarg de la seua vida va reunir una biblioteca extraordinària, fruit d'una vida dedicada completament a la bibliofília i de la seua passió per tot allò relatiu a València. 

La donació inicial va ser de 15.000 volums, que prompte van ser superats fins a sobrepassar els 35.000 per successives aportacions de la família Gómez Senent. La col·lecció inclou incunables, manuscrits i edicions valuoses dels segles XVI al XVIII. No en va, el 27 % de les monografies de la BV, exclòs el fons antic, formen part del fons Nicolau Primitiu. 

Cal fer menció especial de l'adquisició per part de la Conselleria de Cultura, el 18 de juliol de 2000, de la biblioteca de Manuel Bas Carbonell, sítia a Xàbia (la Marina Alta), declarada bé d'interès cultural i considerada la biblioteca particular més important de tot el País Valencià, amb més de 25.000 obres, totes de temàtica valenciana, i que destaca per la secció de fons antic, amb incunables abundants i obres dels segles XVI–XVIII, i pel fons de teatre valencià i castellà, que constitueix, junt amb la biblioteca de Nicolau Primitiu, la col·lecció més important de la BV.  

Amb posterioritat, es van anar adquirint diversos fons per a la BV, com ara les més de 300 cartes de Vicente Blasco Ibáñez adreçades als seus editors, donades per la família Sempere; el llegat del poeta valencià Juan Gil-Albert, que conté importants manuscrits del poeta i que va ser donat pels seus familiars; el llegat de la família Giner Boira, que aporta notícies molt interessants sobre el Tribunal de les Aigües de València i sobre el regadiu en l'Horta o la donació per part del catedràtic de filosofia Laureano Robles del seu fons filosòfic, format per més de 7.000 volums. El 2002, la BV va rebre, entre d'altres, el llegat del lingüista Rafael Lapesa, compost per més de 16.000 volums; el llegat de Martínez Guerricabeitia, fonamental per al coneixement de la cultura de l'exili, el qual es va completar amb el llegat de la recitadora argentina Berta Singerman. 

A més de conservar i difondre el seu patrimoni bibliogràfic, la BV s'ha convertit, des de la seua creació, en un fòrum cultural de primera magnitud. En aquest sentit, exposicions i actes, cursos i trobades, presentacions i publicacions, i cicles d'animació a la lectura, tant a través de la Biblioteca Personal com de la Biblioteca Jove, així com del Cicle d'Animació a l'Escriptura, hauran de continuar fent de la biblioteca un centre de referència intel·lectual i un lloc de reunió de joves, majors i adults, a la trobada del llibre. 

 

Fonts: Nicolàs Bas «La Biblioteca Valenciana, una biblioteca nacional valenciana», BID, 2004  /  Viquipèdia

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací