El desacord entre ERC i JxCat deixa de nou Aragonès sense presidència

L'independentisme negociarà ara contra rellotge i amb l'ombra d'unes segones eleccions

per ACN / NLV

Política

Diputats d'ERC acompanyant el vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, al ple d'investidura  | Job Vermeulen | ACN
Diputats d'ERC acompanyant el vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, al ple d'investidura | Job Vermeulen | ACN

El desacord entre ERC i JxCat ha deixat de nou el candidat dels republicans, Pere Aragonès, sense la presidència de la Generalitat de Catalunya. El Parlament ha tombat aquest dimarts la segona volta de la investidura, i l'independentisme haurà de negociar ara contra rellotge. L'ombra d'unes segones eleccions sobrevola el Parlament, i és que si no s'investeix ningú abans del 26 de maig, Catalunya tornarà a anar a les urnes pels volts de l'11 de juliol. Aragonès no ha pogut obtenir més vots a favor que en contra i, una altra vegada, només ERC i la CUP-NCG (42) li han donat suport. JxCat (32) s'ha abstingut, i la resta (61) ho ha fet en contra. La mateixa equació de la primera volta, divendres passat. 

En la seua primera intervenció en aquest segon debat d'investidura, Aragonès ha argumentat que no veu motius perquè JxCat continue bloquejant el Govern. El candidat d'ERC ha volgut minimitzar les diferències amb Junts: «Malgrat les dificultats, hem de fer un acord de governança el més ampli possible (...). Ens hi va la credibilitat», ha insistit.

Aragonès ha interpel·lat el líder de Junts, Carles Puigdemont, i l'ha avisat que està disposat a «coordinar estratègies», però «sense substitucions ni tuteles». El vicepresident amb funcions de president de la Generalitat ha reconegut la tasca de l'«exili», així com «l'actiu» del Consell per la República, però ha deixat clar que el lideratge es pilotarà des de Palau.

Ja al torn de rèplica, Aragonès ha argumentat que no entén l'abstenció de JxCat, i ha exigit «certeses» al partit de Puigdemont per no mantenir «indefinida» la interinitat de l'executiu en funcions. El candidat d'ERC ha insistit que «no hi ha motius suficients» per no votar la seua investidura.

«Ningú imposarà tuteles»

Per la seua banda, JxCat ha reclamat «flexibilitat» a Aragonès. La portaveu al Parlament, Gemma Geis, ha reafirmat l'abstenció del grup perquè no s'ha pogut arribar a «un bon acord» per a tota la legislatura. Geis ha dit als republicans que JxCat ja ha cedit en temes com la taula de diàleg, amb la que són «escèptics», i ha avisat que «les cessions han de ser recíproques». També ha garantit que «ningú imposarà» tuteles.

La diputada de la CUP-G Eulàlia Reguant ha avisat ERC i JxCat que depèn d'ells evitar una legislatura «d'embat de la gent contra el Govern». Ha ofert «mà estesa» pels drets i llibertats, però ha demanat evitar els «balls de cadires».

En un altre sentit, el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha acusat Aragonès «d'abocar el país a unes noves eleccions» durant el segon debat, que es preveu també fallit. Illa ha reclamat a ERC i Junts que facen «un pas al costat» i «deixin de culpar als altres dels seus fracassos».

Del 26 de maig a l'11 de juliol

Segons l'article 4 de la llei de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i del Govern, i l'article 67.3 de l'Estatut d'Autonomia, si dos mesos després cap candidat o candidata no ha estat elegit, «la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria».

Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, el termini el marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La norma determina, d'acord amb la modificació del 2019, que la repetició electoral ha de tenir lloc 47 dies després -i no 54- de la seua convocatòria.

A la pràctica, el calendari es va activar divendres 26 de març, en la primera votació de la investidura d'Aragonès. Per tant, si el 26 de maig -dos mesos després- no hi ha hagut investidura efectiva, la XIII legislatura s'haurà acabat, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions.

Com que la llei de la Presidència i l'Estatut parlen de convocatòria electoral «immediata» però no automàtica, hi ha cert marge per fer coincidir la nova data amb un diumenge, segons confirmen fonts parlamentàries.

Casualment, la persona que ara mateix té les funcions de president és el propi Aragonès, com a vicepresident de la Generalitat amb aquestes tasques des de la inhabilitació de Quim Torra. Si Aragonès convocara les eleccions el mateix 26 de maig, les urnes es posarien el diumenge 11 de juliol.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací