Tal dia com hui del 1913 va nàixer Maria Josep Colomer, la primera aviadora catalana

per NLV

Efemèrides

Maria Josep Colomer i Luque,  la primera aviadora catalana
Maria Josep Colomer i Luque,  la primera aviadora catalana

El 31 de març del 1913 va nàixer a Barcelona Maria Josep Colomer i Luque, la primera aviadora catalana. 

El seu pare, Josep Colomer, fabricant tèxtil de Sabadell i amic personal de Picasso, es va encarregar que la seua filla estudiara a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Una institució que havia fundat el 1909 Francesca Bonnemaison amb la intenció de donar instrucció a les dones obreres perquè pogueren aprendre un ofici i exercir després la seua professió. 

De xiqueta, Pepa Colomer ja volia volar i, amb només 7 anys, es va llançar per la finestra des d'un segon pis agafada d'un paraigües pensant que volaria. Es va trencar les dues cames. Més tard, anava amb bicicleta a l'aeroport del Prat, sense que a casa seua ho saberen, i provava els avions vigilada pels mecànics. 

El seu pare, de caràcter marcadament liberal, la va encoratjar a aconseguir el seu somni i Pepa Colomer s’ho va prendre al peu de la lletra. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora, amb només 16 anys, va haver de convéncer el rector Josep Canudas, que en aquell moment era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seua determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, fou acceptada com la primera alumna en els cursos de l'escola.

El 19 de gener del 1931, amb 18 anys, va obtenir la llicència de pilot. La notícia es va publica el dia 22 de gener a la portada de La Vanguardia. Una portada espectacular amb la qual la seua mare es va assabentar que la seua filla havia anat d’amagat a classes de vol. Colomer es va convertir així en la primera pilot d’avió catalana.

Per poder pilotar un avió de passatgers va haver de fer 50 hores de vol de més. Com que no les podia pagar, els mecànics de l’aeròdrom Canudas la van ajudar. Cada vegada que reparaven un avió li demanaven a ella que el provara. També hi va realitzar algunes feines com ara llançar propaganda per les platges des de l’avioneta o portar mercaderies d'un lloc a l'altre. Paral·lelament, per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots, tots homes, participà en diversos concursos de pilots amateurs. Així va completar les hores que es requerien per obtenir el preuat títol. L’examen final consistia a dur a terme un aterratge a l’aeròdrom de Sabadell de nit. Com que no hi havia llums, els amics de Colomer van aparcar els cotxes al llarg de la pista per il·luminar-la. 

El debut professional es va produir en els populars batejos a l’aire que es feien a l’aeròdrom Canudas. El 14 d’abril del 1931 va participar en la patrulla que va sobrevolar Barcelona per commemorar la República. Va participar en diversos concursos de pilots amateurs fins que l’1 d’octubre del 1932, es va crear l’escola de pilots militars de la Generalitat de Catalunya. Aquest mateix mes va saltar a la fama en aconseguir aterrar un Zeppelin a l’aeròdrom de l’aeronaval. L’aparell va ser visitat per un grup de joves entre els quals es trobava la Dolors Vives, que va ser una altra de les pioneres a pilotar avions. Maria Josep Colomer va aconseguir l'única beca femenina que llavors oferia el Club aeri de Barcelona. 

Quan va esclatar la Guerra Civil, Colomer va ser reclutada per la Generalitat. Li van encarregar tasques de propaganda, d’entrenament de pilots de combat i de transport de ferits de guerra. Aquesta última tasca, delicada, Colomer la portava a terme amb el model d’avió que la va convertir en heroïna i que dominava millor que ningú: el Havilland Dragon, un avió de passatgers, el més gran que tenien els pilots de la Generalitat. 

Al Dragon, només hi cabien huit persones. L’anomenaven el «drac ambulància» i volava a una velocitat de creuer de 170 quilòmetres per hora, molt més lent que els caces enemics. L’única manera d’evitar-los era volar baix, com més a prop de terra millor. El perill eren els cables i obstacles del terreny, però precisament per això cap enemic volia  perseguir Pepa Colomer. Per aquest seguit d’habilitats li van encarregar entrenar pilots de combat. S’havia convertit en una professora excel·lent. 

El 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge. El 1936 també va crear amb altres companys la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on també impartia classes. Colomer instruïa els alumnes de l’Acadèmia de l’Exèrcit Popular espanyol en la maniobra del mig looping, «la millor manera de fugir quan et persegueix un caça enemic», segons explicava. Calia fer una tombarella i volar al revés durant una estona, amb l’objectiu d’escapar-se’n, i potser completar el looping per quedar al darrere del caça enemic i abatre’l. 

Tot i que Colomer havia arribat a fer proves de llançament de bombes, mai va participar en el front bèl·lic. De fet, es va convertir en heroïna de guerra com a pilot d’ambulància amb el Dragon al front d’Aragó, on recollia els ferits i els portava en vol rasant cap a Barcelona. 

Amb la desfeta republicana, Colomer va haver d’emprendre el camí de l’exili sense tornada. Ho va fer amb el també pilot Josep Maria Carreras, que havia sigut el seu professor de vol i amb qui es va casar. Van tenir dos fills. Van viure un temps a Tolosa del Llenguadoc i, poc després, a la Gran Bretanya, on ell va participar en la Segona Guerra Mundial com a pilot privat de la Royal Air Force per a Lord Baeverbrook, ministre de l’Aire del govern de Winston Churchill, servei pel qual Josep Maria Carreras va ser honorat amb el títol de Sir per la Corona britànica. 

Maria Josep Colomer, en canvi, va abandonar per sempre la professió de volar i es va dedicar a cuidar els fills. Quan va morir,  al comptat de Surrey, al sud de Londres, a causa d'una parada cardíaca, molts van recordar una de les seues frases més repetides: «La guerra va acabar amb tots els meus somnis, i ja mai més no he tingut cap contacte amb l’aviació».

 

Fonts: «Mari Pepa Colomer», Ara  /  «Maria Josep Colomer, la primera aviadora catalana», Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya  /  Wikiprat

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací