De bones intencions, l’infern n’és ple

per Maria Pérez Company

Tribuna

De bones intencions, l’infern n’és ple
De bones intencions, l’infern n’és ple

L’estat en què es troba immers el món de l’agricultura valenciana podria ja ser qualificat com de «crisi permanent». És allò que s’anomena «mala salut de ferro».

Mentre la cadena agroalimentària es tensa per la part de dalt, amb insultants ofertes de les grans cadenes de distribució i venda, els esclavons més dèbils es tensionen i es van badant assumint les baixades de preu fins a perdre tot benefici o, fins i tot, perdent diners. No és la meua intenció fer ací un recull exhaustiu de les dades perquè, sincerament, no crec que hi caberen, però a tall d’exemple per si el lector es vol fer una idea, el preu de la taronja al camp -grup nàvel- durant la quinzena del 13 al 29 de març oscil·lava els 28 cèntims per quilo. La seua transformació al pas pels comerços manipuladors ve a tenir un cost d’uns 35 cèntims per quilo. Hem de comptar a banda el preu del transport, poc més o menys d'uns 5 cèntims per quilo. Ah! Ii no ens oblidem del percentatge que es paga a les empreses intermediàries de compra-venda, parlem d’una mitjana d’un 8,5%. Ara bé, qualsevol consumidor conscient pensarà que comprar un quilo de taronja al supermercat tindrà un cost superior a la suma del que hem esmentat, doncs no, l’última «gran oferta» d’una de les grans multinacionals portava el preu de 0,55€ el quilo en una malla de 4 quilos. Facen vostès mateixos comptes...

La Unió de Llauradors denunciava el darrer 18 de març a l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) -organisme dependent del Ministeri d'Agricultura espanyol- la detecció de diferents promocions que situen els preus de la taronja sota el preu del cost del producte un cop ha eixit dels magatzems. Una pràctica que distorsiona el mercat i la cadena agroalimentària en  exercir una pressió a la baixa per al productor. Aquesta denúncia s’estableix per tal que s’inicien els controls i inspeccions requerits per comprovar el compliment del contingut dels contractes de compravenda de cítrics d'acord amb el que estableix la Llei 12/2013, de 2 d'agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.

Les valencianes som, històricament, un poble de contrastos. Mentre les imatges dels camps de tarongers formen part del nostre imaginari -sobretot a les comarques centrals-, mai la «cosa nostra pública» s’ha dignat a presentar solucions que ataquen el moll de l’os d’aquesta «crisi permanent» i que presenten respostes clares i desenvolupades a llauradors, productors i transformadors de la taronja. Fa la sensació que aquells qui ens han anat governant -i hi incloc els que ho fan ara mateix-, només recorden el camp per a fer-se la foto amb el cabàs de taronges, o quan hi ha la tractorada de protesta de rigor.

I per a mostra, la Llei 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat, de reforma dels contractes i altres relacions jurídiques agràries, per a exigència de la forma escrita i per a la creació del registre d’operadors, contractes i relacions jurídiques agràries. Aquesta reforma de llei, resumint molt, preveu la publicació de models normalitzats de contractes i vals previstos, per evitar el «costum» de vendre a un preu posat a posteriori per la gran cadena distribuïdora que ofega, com déiem, els productors i transformadors.

Aquesta llei, plena de bones intencions -com l’Infern i el Botànic- donava 18 mesos (any i mig, és a dir, una quarta part del temps que el Botànic duu governant) per a la publicació d’un reglament i dels models i normes que preveu per a la protecció de les baules més febles de la cadena. N’han passat 25. Vint-i-cinc mesos sense reglament, vint-i-cinc mesos sense nous contractes que ajuden un sector extraordinàriament maltractat per ajudes públiques siguen valencianes, espanyoles o europees -la PAC, per no anar més lluny. I de bones intencions, desgraciadament, no es menja. Mentrestant, empreses transformadores valencianes van tancant les seues portes per no poder fer front al gran negoci que han muntat les multinacionals utilitzant la taronja com un clam comercial. A l'hora, d'altres, han d'anar tirant de préstecs bancaris per tal de fer front a una campanya més, una campanya en què bàsicament s'han fet moviments monetaris amb pocs guanys. Sumem a tot açò les despeses que genera la maleïda pandèmia.

Ja t'has fet una idea? Nosaltres sí, per això hem preguntat a la Conselleria d’Agricultura quan té pensat complir la seua pròpia llei. Espere que la resposta no siga «a la propera tractorada».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací