Jordi Cabré: «Intento que la meua vida s'assembli una mica a una novel·la i no a un serial de tarda»

Una actriu amb doble personalitat protagonitza la novel·la 'Sense fi', publicada per Univers

per EP / NLV

Cultura

Jordi Cabré
Jordi Cabré | Pere Francesch

L'Eva Amat, una actriu molt exitosa amb doble personalitat, és la protagonista de la novel·la Sense fi, de Jordi Cabré, publicada per Univers, una història en la qual té un pes enorme el cinema. De fet, la protagonista intenta que la seua vida «s'assemble a un film clàssic en blanc i negre» i que siga com un guió cinematogràfic. En una entrevista amb l'ACN, Cabré admet que en el seu cas s'ha plantejat i dit a si mateix, «filosòficament i espiritualment: Intenta que la teua vida s'assembli una mica a una novel·la i no a un serial de tarda». Al llibre també hi té un gran pes la memòria que, segons l'autor, «funciona com el cinema, amb flashbacks, retallant i fent-nos molt sovint trampes». 

Cabré explica que Sense fi és la història de dues dones que són la mateixa persona. Per una banda hi ha l'Eva Amat, que és una actriu «molt poderosa, amb talent i una megalòmana» i, per l'altra, hi ha l'Eva Amat, que té «un caràcter més introvertit, traumatitzat i antisocial». La segona, indica l'autor, fa servir «la primera com a cortina per negociar amb el món».  

Univers (2021)

El dia de l'estrena de la seua última pel·lícula la protagonista es desperta segrestada per un home vell que desconeix i haurà de recordar i fer servir la memòria per saber què pot haver passat. En aquest sentit, Cabré assenyala que «la memòria funciona com el cinema, amb flashbacks, retallant, desfigurant, posant efectes especials i banda sonora i fent-nos molt sovint trampes". 

L'autor explica que l'Eva Amat té una malaltia genètica que li fa veure el món en blanc i negre. «Ella és una persona que o tot és molt perfecte o molt trist, és una persona de contrastos, o m'estimes o m'odies i això fa que tinga un caràcter molt especial». Assegura que tots podem ser Eva Amat «si tenim un caràcter hipersensible, molt exagerat i exigent amb la vida». Ella, diu Cabré, desitja que «la vida sigui un guió i respongui a una expectativa cinematogràfica, i que les persones que es troba es comporten com si sortiren d'un guió». 

Tres persones 

Al llibre, l'escriptor fa servir tres tipus de persones en el moment d'escriure: una Eva Amat que parla en primera persona; l'alter ego de l'Eva Amat que ho fa en tercera, i «l'home en discòrdia» que és un actor que parla en segona. Cabré aclareix que no té un diagnòstic per Eva Amat ni que siga bipolar, sinó que té «dues personalitats segons el moment». En aquest sentit i pel que fa la història del segrest de la protagonista, Cabré explica que des del principi, des de la primera pàgina, se sap que «hi ha una Eva Amat que té segrestada a l'altra Eva Amat». 

Cinema 

El cinema ha tingut una gran influència en aquesta novel·la, també el de la interpretació en general, aclareix Cabré. «El cinema ens permet fer històries on el final pot ser el principi o viceversa, i literàriament el recurs del cinema m'ha servit molt per aquestes anades i tornades que són similars al que té la ment humana». 

Admet que abans es prenia el cinema com un entreteniment, i ara, assegura, la seua percepció ha canviat totalment: «El cinema va molt a la vena i té un avantatge de facilitat per arribar al cor i és que l'impacte és molt directe cap a la matèria grisa». 

Cabré assenyala que Digues un desig era una novel·la on viatjava cap endins amb el retrat d'un escriptor que s'assemblava a ell, tot i que assegura que no ho era, i a Sense fi, «el cuc que ha volgut matar és el de l'evasió». Indica que ha escrit una novel·la una mica «pop», en la qual tothom puga identificar les pel·lícules i els personatges que hi apareixen.  

L'autor 

Des de l’any 2000, Cabré ha publicat nombroses novel·les, com Postal de Krypton (finalista del premi Enric Valor), La pregària del Diable (IV premi ‘El lector de l’Odissea’, Proa, 2003), Rubik a les palpentes (finalista del premi Sant Jordi 2003, Proa, 2004), El virus de la tristesa (guanyadora del premi Llorenç Vilallonga l’any 2005) i Després de Laura (finalista del premi Sant Jordi 2010, Proa, 2011). També ha publicat assajos com Ara que no ens escolta ningú (Pòrtic, 2013), El canvi cultural a Catalunya: Retrat d’una generació (Pòrtic, 2015) i Greatest Hits (ED Libros, 2018). L’any 2018 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Digues un desig (Enciclopèdia-Òmnium, 2019). Col·labora en mitjans de comunicació catalans com 'Ara', 'El Punt Avui', 'Sàpiens', Elmón.cat, TV3, Catalunya Ràdio o RAC1.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací