La centralització cultural a Madrid redueix els fons destinats al País Valencià

per EP / NLV

Cultura

Façana del Teatre Real de Madrid l'abril del 2020
Façana del Teatre Real de Madrid l'abril del 2020 | Óscar J.Barroso

Un grup d'investigadors dirigit per Joaquim Rius-Ulldemolins, professor de Sociologia de la Universitat de València (UV), analitza com des del 2008 ha augmentat la centralització cultural de l'estat espanyol i, en conseqüència, s'han incrementat les desigualtats en inversió cultural entre Madrid i la resta d'autonomies i ciutats.

Aquest estudi, finançat pel Ministeri d'Innovació i Ciència i recentment publicat a The Journal of Arts Management, Law, and Society, conclou que el 94% dels fons estatals per a museus reverteixen en Madrid i que, dels fons per a teatres i auditoris, juntament amb Barcelona reben el 89% i la resta d'autonomies l'11%.

A causa de la crisi del 2008 sobretot i de l'establiment de les grans indústries culturals i dels mitjans de comunicació, Madrid ha centralitzat l'ocupació i la inversió cultural, detalla la Universitat en un comunicat.

Però «lluny de desenvolupar una descentralització d'acord amb la seua diversitat cultural i històrica», l'estudi analitza com el Ministeri d'Educació i Cultura (les dades analitzades arriben fins al 2019) ha fomentat aquesta concentració cultural.

Com a conseqüència, Madrid s'ha convertit progressivament en la ciutat hegemònica en les indústries creatives, «i ha desertitzat i buidat la resta de territoris». En el cas dels fons per a teatres i auditoris, dels 20 milions invertits en 2019, més de 10 van anar a parar a Madrid i altres 7 es van destinar als centres de Barcelona.

Un milió més per a la Maestranza que per a les Arts

No obstant això, les diferències també s'observen en la resta d'autonomies. Al País valencià, el Palau de les Arts va rebre quasi 600.000 euros el 2019, mentre el Teatre de la Maestranza de Sevilla, de condicions similars, va rebre més d'1.600.000 euros d'inversió estatal.

En general, el treball relata com la gestió cultural a l'Estat es va veure completament reformada per un ràpid procés de descentralització en els anys inicials de la democràcia (1979-1985): «Encara que hi haguera una concepció multicultural de l'Estat que permetera la promoció d'iniciatives a entitats locals i regionals, hi havia un Ministeri d'Educació i Cultura molt centralitzat. És a dir, Espanya actuava com un estat descentralitzat plurinacional i, al mateix temps, com una nació federal i amb les polítiques culturals altament centralitzades».

A partir d'ací, l'estudi explica com a partir dels anys 90 hi ha hagut un augment de la concentració cultural en detriment de la sobirania de les autoritats autonòmiques i del seu ús de la gestió cultural com a eina política en alguns casos.

Federalisme incomplet

Aquest «federalisme incomplet» va estar especialment present en els conflictes culturals amb les nacions històriques i la seua identitat cultural i lingüística, com Catalunya, Euskadi o Galícia. De fet, aquesta centralització cultural amb Madrid com a principal beneficiària deixa de costat l'articulació amb altres comunitats i redueix l'atenció de necessitats culturals de poblacions locals i perifèriques.

És la conclusió final dels investigadors: Joaquim Rius-Ulldemolins, també director del Centre d'Estudis sobre Cultura, Poder i Identitats de la UV; Vicent Flor, professor de sociologia en la UV; Juan Arturo Rubio Arostegui, investigador del Center for the Study of Culture, Politics and Society (CEUPS-UB).

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací