Tal dia com hui del 1842 va nàixer Josep Rodrigo Botet a Manises

per NLV

Efemèrides

Josep Rodrigo Botet i el seu fill Alberto
Josep Rodrigo Botet i el seu fill Alberto

El 2 d'abril del 1842 va nàixer a Manises Josep Rodrigo Botet, l’enginyer i  paleontòleg el llegat del qual, una col·lecció d'esquelets complets i ossos d'animals del Plistocè procedents de Sud-amèrica, va ser l’origen del Museu Paleontològic de València, el nucli actual del Museu de Ciències Naturals de la ciutat. Aquest extraordinari repertori de fòssils de fa dos milions d'anys és un conjunt únic a Europa, ja que conté la mateixa sèrie de mamífers terrestres extints que Darwin va trobar en un turó de fòssils a Punta Alta, a l’Argentina. Una troballa essencial per a la teoria evolucionista que va fer el 1833, durant el seu segon viatge amb el Beagle. Les restes descobertes per Darwin es conservaven a Londres, però els bombardejos de la Segona Guerra Mundial els van destruir. Per això és tan important aquesta col·lecció.

Josep Rodrigo Botet va nàixer a Manises en una família de terrissaires que, quan tenia 8 anys, es va traslladar a València, on van instal·lar la primera botiga de ceràmica de la plaça Redona, llavors en construcció. 

Més endavant, va ingressar a l'exèrcit i va escollir com a destí Cuba, on va iniciar una meteòrica carrera militar. Però el 1864, als 22 anys, va ser acusat de conspirador carlista, expulsat de l'exèrcit i empresonat, primer a les Canàries i després a València, a les Torres de Quart. Va aconseguir el seu alliberament durant la Revolució Gloriosa del 1868, que va comportar la deposició d'Isabel II i l'alçament dels carlins contra el govern quatre anys després. 

Esquelet d'un megateri a l'antic Museu Paleontològic de València, l'Almodí

Rodrigo Botet va donar suport militar i polític -mitjançant la fundació de dos diaris- als carlins al Maestrat. A causa d’això, es va haver d’exiliar a França fins que de manera secreta va començar a treballar per al govern com espia entre les files carlines. Tanmateix, l’acabament de la guerra i la restauració de la monarquia borbònica no li van reportar cap benefici. 

El 1875, acusat de cometre un frau empresarial, va haver de fugir de nou a França i, des d’allí, va decidir provar l'aventura americana al costat de la seua segona dona -la primera havia mort a València- i un amic català, Enric de Carles.

Tots dos es van dirigir a l'Argentina, on en aquells moments es produïa l'última guerra entre el Govern Nacional i l'Estat Provincial de Buenos Aires. Un conflicte que va comportar la centralització del país i la reducció de l'autonomia de Buenos Aires el 1880. Rodrigo es va posar novament al servei de govern, gràcies a la seua intensa col·laboració amb Dard Rocha, el militar i polític que va dirigir la nova província de Buenos Aires entre  el 1881 i el 1884. 

Els seus inicis a Argentina no són gaire coneguts. Se sap que es va especialitzar en enginyeria civil i va tenir un paper fonamental en la creació de la nova capital administrativa de la província de Buenos Aires, fundada seguint un pla quadricular amb grans diagonals molt similar al que ell mateix va presentar, en què proposava que s’anomenara Ciutat Atlàntida. El nom escollit, finalment, va ser La Plata. El 1882 legions de paletes italians van començar la seua construcció en una Argentina que, sota la Llei de Colonitzacions i la recepció constant d'immigrants europeus, va passar dels dos als quatre milions d'habitants en només vint anys.

Antic Museu Paleontològic de València, l'Almodí 

Rodrigo va participar plenament d'aquell creixement desenfrenat de finals del segle XIX, no sols a La Plata, sinó també a Buenos Aires, on va constituir una companyia per construir el moll meridional del port, i per tota la Pampa, on va dissenyar i va habilitar importants canals, com ara el de Campana, o desguassos fluvials, com ara el del riu Bermejo. Erigit en promotor i enginyer de grans obres i en un dels homes més influents de país, va viatjar pels Estats Units i Brasil, on es van acabar instal·lant, a Sao Paulo, amb la seua tercera dona i els deu fills que van tindre.

Fruit de la seua tasca constructora i de la seua amistat amb Enric de Carles, va començar a interessar-se per les restes paleontològiques que sortien a la llum en les obres. De Carles treballava com a professor de ciències i dedicava el seu temps lliure a recollir fòssils per la conca del Riu de la Plata, arribant a agrupar una importantíssima col·lecció que va estar a punt de vendre al Museu Zoològic de Copenhaguen. Però llavors va intervenir Rodrigo: ell li compraria els fòssils, costaren el que costaren, i els portaria a València. 

Així, va iniciar una campanya propagandística per organitzar la seua tornada 14 anys després d'haver fugit. El diari La Correspondencia de València va difondre els èxits de Rodrigo Botet a la puixant Argentina i va anunciar que dotaria «la seua pàtria d'un museu potser únic en el seu gènere». L'expectació era tanta que la majoria de mitjans de la ciutat es van desplaçar a Barcelona, ​​a esperar l'arribada del vapor que portava a l'exitós valencià, el científic català i la seua col·lecció de fòssils des de Buenos Aires. Rodrigo havia contractat un tren especial per a retornar, tots junts, fins al Cap i casal, on s'allotjaria durant tres dies.

Sala de mamífers quaternaris de la col·lecció Rodrigo Botet, Museu de Ciències Naturals de València

El municipi li va correspondre nomenant-li fill predilecte i canviant el nom de la històrica plaça de Sant Jordi pel de Josep Rodrigo Botet. Amb tot, Rodrigo va tornar de seguida a l'Argentina, deixant a càrrec del muntatge dels fòssils a Enric de Carles, qui no va completar la seua tasca, ja que també va tornar al cap d'uns pocs mesos, com a conseqüència d'un brot de còlera que amenaçava la ciutat. El conjunt va ser guardat en caixes en magatzems municipals durant diversos anys.

El 1895 va entrar en acció el catedràtic d'Història Natural de la Universitat de València Eduard Boscà, apassionat partidari de les idees de Darwin, que va començar a estudiar els fòssils i els va adequar per a la seua exposició a l'antic Hospital de Sant Pau, prop de la Presó model, que es construïa en aquells dies. No obstant això, la llunyana ubicació respecte al nucli de la ciutat els va mantenir pràcticament amagats per a la majoria dels habitants de la capital. No va ser fins a 1908, gairebé vint anys després de la donació de Rodrigo Botet, quan la col·lecció va començar a obtenir el reconeixement que es mereixia, en instal·lar-se a l'Almodí i fundar-se el Museu Paleontològic, sota la direcció del mateix Boscà.

La fortuna va girar l’esquena a l'enginyer valencià. Havia liquidat progressivament els seus assumptes sud-americans i s'havia instal·lat a Madrid per invertir en negocis espanyols, com ara l'exportació hortofructícola, els projectes ferroviaris, les patents frigorífiques o la producció industrial de sabó. Però cap d’aquests negocis va funcionar i els deutes van sepultar la riquesa de Josep Rodrigo Botet, que va morir arruïnat a Madrid el 5 de juliol del 1915. 

Tomba de Josep Rodrigo Botet al Cementeri General de València

L’ajuntament de València li va retre un darrer homenatge i va traslladar les seues restes mortals al Cementeri General cinc anys després. A més, va encarregar una làpida que representa els animals del Plistocè que ell mateix havia portat a la ciutat: l’esquelet alçat d'un megateri, un gran ós extingit de sis metres, i una col·lecció de gliptodonts o armadillos gegants d'entre dos i tres metres, entre altres. Peces extraordinàries que molts anys desprès es van instal·lar al Museu de Ciències Naturals de València inaugurat el 1999 a l'antic restaurant racionalista dels Jardins de Vivers.

 

Fonts: Vicent Baydal, «La prodigiosa historia de Josep Rodrigo Botet, el valenciano que triunfó haciendo las Américas», Valencia Plaza, 2014  / M. A. Salinas, E.J. Sánchez i M. Belinchón, «Una col·lecció per a una ciutat», Mètode, 2000 /  Margarita Belinchón, «José Rodrigo Botet, padre del Museo de Ciencias Naturales», Las Provincias   /  José Antonio Díaz Sáez, «José Rodrigo Botet», Real Academia de la Historia /  Museu de Ciències Naturals de València

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací