A la recerca d’una estratègia valenciana sobre la prostitució

El govern valencià posa en marxa diverses mesures en espera que les Corts debaten una proposició no de llei del Front Abolicionista que reclama a l’executiu central una llei que eradique l’explotació sexual

per Daniel Martín

Societat

Presentació de la proposició no de llei del Front Abolicionista del País Valencià per eradicar la prostitució  |   Front Abolicionista del País Valencià)
Presentació de la proposició no de llei del Front Abolicionista del País Valencià per eradicar la prostitució | Front Abolicionista del País Valencià)

La posada en marxa del Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució, la creació d’un complement en la renda valenciana d’inclusió per a dones que desitgen abandonar aquesta situació i la previsible aprovació a les Corts d’una proposició no de llei impulsada pel Front Abolicionista del País Valencià que reclama al govern estatal erradicar «aquesta expressió de violència extrema». Són les puntes de llança d’una estratègia autonòmica contra l’explotació sexual que ha rebut molts suports, però que també és criticada per algunes entitats que reclamen «escoltar les treballadores sexuals».

Un dels primers passos el va donar la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que va anunciar que afegiria un tram específic de 320 euros a la renda valenciana d'inclusió per a aquelles «dones prostituïdes, víctimes d'explotació sexual o de tràfic d'éssers humans» i que l’equipara al salari mínim. L’ajuda, que es pot sol·licitar des del passat 1 de gener, s’adscriu a una actuació integral de la qual formen part la informació i l'assessorament en matèria social, sanitària, formativa i laboral. En la seua presentació, la consellera Mónica Oltra va destacar que estudis de la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE estimen que «prop de 100.000 dones són víctimes de la prostitució a l’estat espanyol».

La següent iniciativa va arribar de la mà de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública  que el passat mes de març va encapçalar la creació del Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució. «Hui mateix, a la Comunitat Valenciana, 8.500 homes pagaran 762.000 euros per sexe amb una de les més de 10.000 dones que estan prostituïdes en les nostres tres províncies. Estem parlant de 278 milions d'euros a l'any, és a dir, el 0,24 % del producte interior brut valencià», va denunciar durant la presentació de l’organisme la consellera Gabriela Bravo. La titular de Justícia, Interior i Administració Pública també va aprofitar l’ocasió per tornar a reclamar una llei integral d’àmbit estatal «que perseguisca els clients, pressione els proxenetes i protegisca les dones prostituïdes, considerant-les com a víctimes de violència de gènere». 

Concha Hurtado, representant del Front Abolicionista; Gabriela Bravo, consellera de Justícia, i, Mabel Lozano, directora de cinema documental, en la presentació del Fòrum valencià per a l'abolició de la prostitució   |  Generalitat Valenciana

El fòrum disposa d’un any per publicar dos estudis de camp que radiografien el fenomen de la prostitució al País Valencià i per proposar plans d'acció per a la seua erradicació. El primer informe l’elaborarà la Universitat de València i quantificarà quantes dones són explotades sexualment, el seu perfil econòmic, social i familiar, a més d’estimar el volum de diners que es genera. El segon document el desenvoluparà la Universitat Miguel Hernández d'Elx i se centrarà en la percepció que la societat valenciana té sobre el fenomen. 

Aquestes dues mesures se sumen a d’altres ja implementades com la prohibició de subvencionar aquells mitjans de comunicació que incloguen anuncis de prostitució, o futures com l’Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual que ha de dissenyar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista.

Paral·lelament, el Front Abolicionista del País Valencià, entitat que agrupa més de 50 col·lectius feministes del País Valencià, a l’octubre va registrar al parlament valencià una proposició no de llei que insta el Consell i les Corts perquè adopten mesures per previndre i erradicar la prostitució i que reclama a l’executiu estatal l'elaboració d'una llei per a abolir l’explotació sexual de dones i menors. La iniciativa compta amb el suport del PSPV, Compromís i Unides Podem, que l’han tramitada per a debatre-la en una sessió que encara no té data. 

Una de les portaveus del Front Abolicionista és Puri Lietor, que en conversa amb Nosaltres La Veu, subratlla que regular la prostitució no és una opció, atès que es tracta d’una «violència sexual extrema que reflecteix una conducta violenta i asocial i que lesiona la salut». 

Registre de la PNL del Front Abolicionista del País Valencià  |  Front Abolicionista del País Valencià

Lietor es mostra crítica amb el govern valencià i les Corts, i denuncia el «retard» en el debat de la proposició no de llei, així com la «paralització de la creació de l’Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual», un estancament que atribueix «als dubtes» d’algunes entitats que formen part del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, l’entitat que l’impulsa. També veu mancances en el complement de la renda valenciana d’inclusió per a dones prostituïdes, víctimes d'explotació sexual o de tràfic d'éssers humans, en considerar-la «insuficient» i «assistencialista». «Ens cal un programa integral i dissenyat expressament, perquè estem parlant d’un problema socioeconòmic que reclama mesures d’habitatge, però també polítiques sanitàries, ja que moltes dones prostituïdes pateixen addiccions», subratlla la coportaveu del Front Abolicionista del País Valencià. 

A preguntes de Nosaltres La Veu arran de les crítiques expressades per Lietor, des de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives han defensat que l’Estratègia Valenciana contra la Violència Sexual «no està paralitzada» i que «s'estan fent reunions periòdiques per a comptar amb un esborrany que poder elevar al Pacte». Sí que admeten que «els terminis s'han dilatat», però ho justifiquen perquè «s'està treballant per a comptar amb un document al més ampli possible, mantenint reunions amb entitats que, encara que no formen part del Pacte, tenen una àmplia experiència en temes com el tràfic de dones, i entre les quals es troben Amnistia Internacional, Save the Children o El Comité Espanyol d’Ajuda al Refugiat, i les aportacions de les quals són fonamentals perquè l'Estratègia puga ser un document útil».

Sobre les crítiques a la renda valenciana d’inclusió, des de la conselleria han defensat que aquesta inclou «tant una ajuda econòmica com aquells suports necessaris perquè les persones puguen tindre una vida independent com ara beques, suplement per al pagament de la hipoteca, el lloguer o un complement energètic». «A més, també s’ofereix un suport que permeta la seua inclusió des del punt de vista social i laboral».

Finalment, i sobre algunes crítiques del mateix Front Abolicionista que han posat en dubte la fermesa del posicionament del departament que dirigeix Mónica Oltra en favor de l’abolició de la prostitució i una proximitat a posicionaments més propers a la regulació d’aquesta realitat, des de la conselleria els han negat i han subratllat que, «com no podia ser d'una altra manera, existeix un rebuig a la prostitució com a element de violència contra la dona, però sense oblidar que l'abolició de la mateixa no és suficient, sinó que ha d'anar junt amb accions d'acompanyament de les dones víctimes i d'altres accions que perseguisquen situacions com la tracta de persones».

La consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra  |  Inma Caballer  | Corts Valencianes

Un posicionament diferent és l’expressat pel col·lectiu Nómadas que ofereix acompanyament jurídic i socioeconòmic a persones migrants i LGTIBQ i «a treballadores sexuals». La portaveu, Andrea Corrales, afirma que «les polítiques abolicionistes estan fetes per persones que no dialoguen amb les dones afectades». També denuncia que s’ha generat un consens «abolicionista que censura les altres opinions» i que «es  nega a escoltar les treballadores sexuals i les seues organitzacions, que també són part del moviment feminista». «Les treballadores sexuals el que reclamen són drets i no criminalització», emfatitza Corrales.

La portaveu de Nómadas defensa que s’està «generant un clima de persecució de la prostitució» que té com a conseqüència que moltes treballadores sexuals «ja no denuncien la seua situació d’explotació perquè tenen por i se senten assenyalades». També afirma que al darrere d’aquest consens s’amaguen «interessos econòmics de la indústria de la salvació i de les fronteres». «És igual que la prohibició de l’avortament, l’únic que es pot generar és més clandestinitat», afegeix.  

A la pregunta sobre quina és la proposta de Nómadas per abordar la problemàtica de la prostitució, Andrea Corrales la resumeix en «asseure’s a parlar amb les dones afectades» i explica que diverses organitzacions de «treballadores sexuals» estan promovent el manifest Escoltar per a legislar. Un posicionament que té el suport d’entitats com Mujeres, Voces y Resistencias, associació valenciana formada en la seua majoria per dones migrants, que reclama que s’escolte més els col·lectius com Nómadas i les dones protagonistes d’aquesta dolorosa i complexa realitat.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací